Taula de continguts
57 les relacions: Alacant, Alejandro Lerroux García, Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Burgos, Capità, Capità general de Catalunya, Castellà, Catalanisme, Consell de guerra, Cop d'estat, Coronel, Dictadura de Primo de Rivera, Eleccions generals espanyoles de 1936, Emilio Mola Vidal, Enric Pérez i Farràs, Expedient Picasso, Fets del sis d'octubre, General de Brigada, Guerra, Guerra Civil espanyola, Guerra d'Independència de Cuba, Guerra del Rif, La Sanjuanada de 1926, Lilla (Montblanc), Lluís Companys i Jover, Mallorca, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Militar, Mossos d'Esquadra, Niceto Alcalá-Zamora, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pamplona, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Sàpiens, Segona República Espanyola, Tarragona, Tinent, Viquitexts, 16 de juliol, 18 de febrer, 18 de juliol, 1872, 1887, 1895, 1897, 1898, 1919, 1921, 1925, 1926, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Militars catalans del sud contemporanis
- Morts per la repressió franquista
- Tarragonins
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Domènec Batet i Mestres і Alacant
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Domènec Batet i Mestres і Alejandro Lerroux García
Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià és l'arxiu format pel fons documental de Josep Tarradellas i Joan, President de la Generalitat de Catalunya a l'exili, i altres fons personals donats al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Veure Domènec Batet i Mestres і Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Veure Domènec Batet i Mestres і Burgos
Capità
El capità Joseph Burnett (1941). Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Veure Domènec Batet i Mestres і Capità
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Veure Domènec Batet i Mestres і Capità general de Catalunya
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Domènec Batet i Mestres і Castellà
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Domènec Batet i Mestres і Catalanisme
Consell de guerra
Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.
Veure Domènec Batet i Mestres і Consell de guerra
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Veure Domènec Batet i Mestres і Cop d'estat
Coronel
Coronel o Coronell (abreujat com a Col., Col or COL) és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits.
Veure Domènec Batet i Mestres і Coronel
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Domènec Batet i Mestres і Dictadura de Primo de Rivera
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Domènec Batet i Mestres і Eleccions generals espanyoles de 1936
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Veure Domènec Batet i Mestres і Emilio Mola Vidal
Enric Pérez i Farràs
Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884 - Cuautla, Mèxic 1949) fou un militar català.
Veure Domènec Batet i Mestres і Enric Pérez i Farràs
Expedient Picasso
LExpedient Picasso és el nom amb què es coneix l'informe redactat pel general de divisió Juan Picasso González, destinat en el Consell Suprem de Guerra i Marina, en relació als fets esdevinguts en la Comandància General de Melilla durant els mesos de juliol i agost del 1921: l'anomenat Desastre d'Annual i l'abandó de les posicions.
Veure Domènec Batet i Mestres і Expedient Picasso
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Domènec Batet i Mestres і Fets del sis d'octubre
General de Brigada
El de general de brigada és un rang superior dins les forces armades.
Veure Domènec Batet i Mestres і General de Brigada
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Domènec Batet i Mestres і Guerra
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Domènec Batet i Mestres і Guerra Civil espanyola
Guerra d'Independència de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
Veure Domènec Batet i Mestres і Guerra d'Independència de Cuba
Guerra del Rif
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.
Veure Domènec Batet i Mestres і Guerra del Rif
La Sanjuanada de 1926
El general Valerià Weyler. La Sanjuanada de 1926 va ser un projecte de cop d'estat a Espanya, el qual havia estat previst per a la nit del 24 de juny de 1926; d'aquí el nom de sanjuanada.
Veure Domènec Batet i Mestres і La Sanjuanada de 1926
Lilla (Montblanc)
Lilla és una població de la part sud-est del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà.
Veure Domènec Batet i Mestres і Lilla (Montblanc)
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Veure Domènec Batet i Mestres і Lluís Companys i Jover
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Domènec Batet i Mestres і Mallorca
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Domènec Batet i Mestres і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Veure Domènec Batet i Mestres і Militar
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Veure Domènec Batet i Mestres і Mossos d'Esquadra
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Veure Domènec Batet i Mestres і Niceto Alcalá-Zamora
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Domènec Batet i Mestres і Palau de la Generalitat de Catalunya
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Veure Domènec Batet i Mestres і Pamplona
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Veure Domènec Batet i Mestres і Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Domènec Batet i Mestres і Sàpiens
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Domènec Batet i Mestres і Segona República Espanyola
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Domènec Batet i Mestres і Tarragona
Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes).
Veure Domènec Batet i Mestres і Tinent
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Veure Domènec Batet i Mestres і Viquitexts
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Domènec Batet i Mestres і 16 de juliol
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Domènec Batet i Mestres і 18 de febrer
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Domènec Batet i Mestres і 18 de juliol
1872
;Països Catalans.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1872
1887
;Països Catalans.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1887
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1895
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1897
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1898
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1919
1921
Països Catalans.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1921
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Domènec Batet i Mestres і 1925
1926
;Països Catalans.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1926
1931
;Països Catalans.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1931
1934
;Països Catalans.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1934
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1935
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Domènec Batet i Mestres і 1937
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Domènec Batet i Mestres і 30 d'agost
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Domènec Batet i Mestres і 8 de gener
Vegeu també
Militars catalans del sud contemporanis
- Alí ibn Reverter
- Domènec Batet i Mestres
- Gaspar de Portolà
- Joan Agulló
- Joan Prim i Prats
- Josep Agulló i Pinós
- Josep Maria Cunill i Postius
- Josep Masgoret i Marcó
- Manuel Ibáñez Ubach
- Narcís Claveria i Zaldua
- Pere Fages i Beleta
- Ramon Nouvillas i Ràfols
- Ramon Vila Capdevila
Morts per la repressió franquista
- Ángel Carrasco Nolasco
- Últimes execucions del franquisme
- Alexandre Bóveda Iglesias
- Amós Acero Pérez
- Antonio Azarola Gresillón
- Antonio Escobar Huertas
- Basiri
- Blas Infante Pérez de Vargas
- Cayetano Redondo Aceña
- Celestí Boada i Salvador
- David Álvarez Flores
- Domènec Batet i Mestres
- Federico García Lorca
- Francisco Aranda Millán
- José Alarcón Herrero
- José Aranguren Roldán
- José María Jarabo
- Juana Capdevielle San Martín
- Julián Zugazagoitia Mendieta
- Lluís Companys i Jover
- Lorenzo Victoriano Aguirre Sanchez
- Luis Arráez Martínez
- Manuel Acero Montoro
- Manuel Carrasco i Formiguera
- Otilio Alba Polo
- Pilar Prades
- Toribio Martínez Cabrera
Tarragonins
- Agustí Grau i Huguet
- Alejandro Fernández Álvarez
- Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez
- Antoni Téllez i Solà
- Carles Castillo Rosique
- Dolors Martí Domènech
- Domènec Batet i Mestres
- Eduard Rius i Pey
- Ernest Vilches
- Francesc Ricomà de Castellarnau
- Gonzalo Fernández de Heredia
- Hermenegild Santapau i Bertomeu
- Jaume Vallcorba i Plana
- Joan Giné i Partagàs
- Joaquim Juncosa i Domadel
- Jordi Salvador i Duch
- Josep Alcoverro i Amorós
- Josep Elías i Juncosa
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Laia Estrada i Cañón
- Lorena Roldán Suárez
- Maria Rosa Molas i Vallvé
- Martí Montserrat Guillemat
- Miguel Ángel Villarroya Vilalta
- Montserrat Abelló i Soler
- Olga Xirinacs i Díaz
- Raimon Arola Ferrer
- Ricard Opisso i Sala
- Sant Pere Ermengol
- Uri Giné
També conegut com Domènec Batet, Domènec Batet Mestres, General Batet.