Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dmitri Pojarski

Índex Dmitri Pojarski

Dmitri Pojarski (esquerra) al costat de Kuzmà Minin (dreta) en una pintura del segle XIX de Mikhaïl Scotti. Dmitri Mikhàilovitx Pojarski (en rus Дмитрий Михайлович Пожарский) (17 d'octubre de 1578 - 30 d'abril de 1642) fou un príncep de la dinastia ruríkida que encapçalà la lluita per la independència contra la invasió poloneso-lituana durant el Període Tumultuós.

59 les relacions: Ataman, Boiar, Borís Godunov, Catedral de Sant Basili, Cosacs, Demetri II el Fals, Dinastia Romànov, Dinastia ruríkida, Grande Armée, Guerra russopolonesa (1605-1618), Iaroslavl, Jesús de Natzaret, Kolomna, Kremlin, Kremlin de Moscou, Kuzmà Minin, Ladislau IV de Polònia, Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, Lisowczycy, Mare de Déu de Kazan, Méstnitxestvo, Mikhaïl Kutúzov, Miquel (arcàngel), Miquel I de Rússia, Napoleó Bonaparte, Nòvgorod, Nijni Nóvgorod, Període Tumultuós, Plaça Lubianka, Plaça Roja, Riazan, Rostov, Rus, Súzdal, Segle XIX, Segle XV, Stólnik, Tàtars de Crimea, Vassili IV, Versta, Zaraisk, Zemski Sobor, 1578, 1598, 1608, 1610, 1612, 1613, 1615, 1619, ..., 1628, 1630, 1637, 1642, 1672, 17 d'octubre, 18 d'agost, 21 de febrer, 30 d'abril. Ampliar l'índex (9 més) »

Ataman

Ataman (variants: ucraïnès отаман otaman, Wataman, Vataman; en rus: атаман) era un títol dels dirigents cosacs i haidamak de diversos tipus.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Ataman · Veure més »

Boiar

Boiar rus s.XVII. Boiars russos. Boiar (en rus i ucraïnès Боярин) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).

Nou!!: Dmitri Pojarski і Boiar · Veure més »

Borís Godunov

Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Borís Godunov · Veure més »

Catedral de Sant Basili

La catedral de la Intercessió de la Mare de Déu al Turó (en rus Собор Покрова Пресвятой Богородицы, что на Рву, Sobor Pokrova Presviatoi Bogoróditsi, txto na Rvu), més coneguda com la catedral de Sant Basili o catedral de Basili el Benaurat (Собор Василия Блаженного, Sobor Vasília Blajènnogo), és una catedral situada a la plaça Roja de la ciutat de Moscou (Rússia).

Nou!!: Dmitri Pojarski і Catedral de Sant Basili · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (Козаки transcrit Kozaky, Казаки transcrit Kazaki, en polonès Kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Cosacs · Veure més »

Demetri II el Fals

Demetri II el Fals (en rus Лжедимитрий II) fou el segon dels tres pretendents al tron de Rússia fent-se passar pel tsarévitx Demetri Ivànovitx, el fill gran d'Ivan el Terrible.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Demetri II el Fals · Veure més »

Dinastia Romànov

Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La Dinastia Romànov (Рома́нов en rus), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del segle XVII, que va accedir al tron l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Feodor Nikititx Romanov (cosí de Teodor I de Rússia).

Nou!!: Dmitri Pojarski і Dinastia Romànov · Veure més »

Dinastia ruríkida

Aquesta llista inclou tota la saga de la dinastia ruríkida que varen derivar en el posterior Imperi Rus, i l'actual territori de Rússia: Nóvgorod, Kíev, Vladímir-Súzdal i Moscou.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Dinastia ruríkida · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del segle XIX.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Grande Armée · Veure més »

Guerra russopolonesa (1605-1618)

Armadura de la cavalleria polonesa Hússars Alats dels segles XVI i XVII. Cota de malla de la primera meitat del segle XVII. La Guerra russopolonesa (1605-1618) tingué lloc a començaments del segle XVII com una seqüència de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederació de Polònia i Lituània o per exèrcits privats i mercenaris encapçalats pels magnats en un moment en què el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una sèrie de guerres civils (Període Tumultuós) provocades per la crisi dinàstica russa i el caos intern general.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Guerra russopolonesa (1605-1618) · Veure més »

Iaroslavl

Plaça Yar Iaroslavl (en rus:Яросла́вль) és una ciutat de Rússia i la capital de la província de Iaroslavl.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Iaroslavl · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús (en grec Ἰησοῦς; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat Jesús de Natzaret, és la figura central del Cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Jesús de Natzaret · Veure més »

Kolomna

Kolomna - Коломна - és una ciutat de la província de Moscou, a la Federació Russa.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Kolomna · Veure més »

Kremlin

Kremlin (Кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Kremlin · Veure més »

Kremlin de Moscou

El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml) marca el centre geogràfic de Moscou i el centre polític de Rússia: hi té la residència oficial el president de la Federació Russa, després d'haver albergat tradicionalment els tsars i els dirigents soviètics.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Kremlin de Moscou · Veure més »

Kuzmà Minin

Kuzmà Minin (dreta) amb el príncep Dmitri Pojarski en una obra del segle XIX. Kuzmà Minin (en rus Кузьма Минин), nom complet Kuzmà Mínitx Zakhàriev Sukhoruki, fou un mercader de Nijni Nóvgorod del segle XVII qui, juntament amb el príncep Dmitri Pojarski, arribà a ser un heroi nacional pel seu paper en la defensa del país contra la invasió polonesa de començaments del segle XVII.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Kuzmà Minin · Veure més »

Ladislau IV de Polònia

Ladislau IV Vasa (en polonès: Władysław IV Waza; Cracòvia, 9 de juny de 1595 - Merecz, 20 de maig de 1648).

Nou!!: Dmitri Pojarski і Ladislau IV de Polònia · Veure més »

Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi

La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (en rus Свято-Троицкая Сергиева Лавра, Sviato-Tróitskaia Sèrguieva Lavra) és un monestir ortodox rus, situat a Sérguiev Possad (Сергиев Посад), 70 km al nord-est de Moscou.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi · Veure més »

Lisowczycy

''El cavaller polonès'' per Rembrandt,(1655). Pintura d'un lisowczyk - per Juliusz Kossak, circa 1860-65, inspirada en la pintura de Rembrandt. Lisowczycy és una paraula de l'idioma polonès, que també es coneix com Straceńcy ('home perdut' o 'vana esperança') o chorągiew "elearska" (companyia d'elears); o en forma singular: Lisowczyk o elear,"guerrer") - que és el nom d'una unitat irregular de la cavalleria lleugera del de la Corona del Regne de Polònia i de la Comunitat Polonesa-Lituana.. Els Lisowczycy prenien part en moltes batalles arreu d'Europa i eren extremadament àgils, guerrers i sanguinaris. El seu nombre va variar segons l'època, des d'uns pocs centenars a uns quants milers. Lisowczycy (Arquers) - pintat per Józef Brandt 1885 L'origen d'aquest grup es pot trobar en la konfederacja (una forma de motí semi-legal de les forces reials, practicada al Regne de Polònia i després a la Comunitat Polonesa-Lituana) organitzada al voltant de l'any 1604 per Aleksander Józef Lisowski. El Lisowczycy van ser temuts i menyspreats pels civils on sigui que van passar i es van guanyar la fama dubtosa per les atrocitats que duien a terme (el saqueig, la violació, l'assassinat i altres ultratges). No obstant això, també els van respectar a contracor els seus oponents per les seves habilitats militars. Ells no dubtaven a saquejar fins i tot la seva terra natal, on van saquejar l'Acadèmia Racoviana. Segimon III Vasa va tractar de mantenir-los allunyats de la Comunitat Polonesa-Lituana durant el major temps possible. Els Lisowczycy van pendre part en molts conflictes dins la història de Polònia. Lisowczycy pintat per Józef Brandt Les darreres companyies que van usar el nom de Lisowczycy es van formar a la dècada de 1620 i finalment van ser dissolts per una llei del Sejm, el 1636.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Lisowczycy · Veure més »

Mare de Déu de Kazan

'''Mare de Déu de Kazan''' La Mare de Déu de Kazan (en rus Казанская Богоматерь, Kazànskaia Bogomàter) és una imatge de la Mare de Déu venerada a la Catedral de Kazan.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Mare de Déu de Kazan · Veure més »

Méstnitxestvo

Cremant els llibres de la noblesa el 1682. En la història russa, el méstnitxestvo (en rus мeстничество) era un sistema feudal jeràrquic que funcionà des del segle XV fins al XVII.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Méstnitxestvo · Veure més »

Mikhaïl Kutúzov

Mikhaïl Il·lariónovitx Kutúzov (Sant Petersburg, 1745 - Bunzlau, 1813) fou un mariscal de camp rus, conegut també per Golenísxev-Kutúzov i Príncep Smolenski.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Miquel I de Rússia

Mikhaïl Fiódorovitx Romànov (rus: Михаил Фёдорович Романов; 21 de juliol de 1596 - 13 de juliol de 1645) va ser el primer Tsar de Rússia de la casa de Romànov.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Miquel I de Rússia · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nòvgorod

Nòvgorod (en rus Но́вгород, o, més exactament Вели́кий Но́вгород, Veliki Nòvgorod, literalment Gran Nòvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nòvgorod.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Nòvgorod · Veure més »

Nijni Nóvgorod

Nijni Nóvgorod (en alfabet ciríl·lic Нижний Новгород; en rus literalment "baixa ciutat nova") és una ciutat de la Federació Russa, que tenia 1.334.249 habitants el 2003.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Nijni Nóvgorod · Veure més »

Període Tumultuós

Serguei Ivanov. El Període Tumultuós (en rus cмутное время, 'smútnoie vrémia') fa referència a un període de la història de Rússia que comprèn l'interregne entre la mort del tsar Teodor I de Rússia de la dinastia ruríkida el 1598 i l'establiment de la dinastia Romànov el 1613.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Període Tumultuós · Veure més »

Plaça Lubianka

Moscou, Plaça Lubianka, ca. 1910 La plaça Lubianka (en rus: Лубянская площадь, Lubyánskaya plóschad) de Moscou, situada a prop de la plaça Roja, és una significativa plaça a la història de la ciutat.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Plaça Lubianka · Veure més »

Plaça Roja

La plaça Roja (en rus Красная площадь, Kràsnaia plóixtxad) és la plaça més famosa de la ciutat de Moscou.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Plaça Roja · Veure més »

Riazan

Riazan o Riazany (en rus Рязань) és una ciutat del Districte Federal Central de Rússia, el centre administratiu de la província de Riazan.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Riazan · Veure més »

Rostov

Rostov - Ростов - és una de les ciutats més antigues de Rússia i un dels centres turístics de l'Anell d'Or.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Rostov · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Rus · Veure més »

Súzdal

Súzdal o Súzdall -Суздаль - és una ciutat de la província de Vladímir, a Rússia, i el centre administratiu del raion de Súzdalski.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Súzdal · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Dmitri Pojarski і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Segle XV · Veure més »

Stólnik

Stólnik, en plural stólniki, fou un càrrec de la cort polonesa i moscovita, responsable de servir a la taula reial.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Stólnik · Veure més »

Tàtars de Crimea

Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Tàtars de Crimea · Veure més »

Vassili IV

Vassili IV (1552 – 12 de setembre de 1612) fou tsar de Rússia entre 1606 i 1610.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Vassili IV · Veure més »

Versta

Una versta (Верста́), és una antiga mesura de longitud russa, equivalent a 1 066,78 m.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Versta · Veure més »

Zaraisk

Zaraisk - Зарайск - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Zaraisk · Veure més »

Zemski Sobor

Serguei Ivanov El Zemski Sobor va ser el primer parlament rus del tipus dels estats feudals, als segles XVI i XVII.

Nou!!: Dmitri Pojarski і Zemski Sobor · Veure més »

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1578 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1598 · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1608 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1610 · Veure més »

1612

Sense descripció.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1612 · Veure més »

1613

Miquel III Romànov.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1613 · Veure més »

1615

Sense descripció.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1615 · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1619 · Veure més »

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1628 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1630 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1637 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1642 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 1672 · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 17 d'octubre · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 18 d'agost · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 21 de febrer · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dmitri Pojarski і 30 d'abril · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »