Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Basili IV, Boiar, Borís Godunov, Catedral de Sant Basili, Cosacs, Demetri II el Fals, Dia de la Unitat Popular, Dinastia Romànov, Dinastia ruríkida, Grande Armée, Guerra russo-polonesa (1605-1618), Hetman, Iaroslavl, Jesús de Natzaret, Kolomna, Kremlin, Kremlin de Moscou, Kuzmà Minin, Ladislau IV de Polònia, Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, Lisowczycy, Mare de Déu de Kazan, Méstnitxestvo, Mikhaïl Kutúzov, Miquel (arcàngel), Miquel I de Rússia, Napoleó Bonaparte, Nóvgorod, Nijni Nóvgorod, Període Tumultuós, Plaça Lubianka, Plaça Roja, Riazan, Rostov, Rus, Súzdal, Segle XV, Stólnik, Tàtars de Crimea, Versta, Zaraisk, Zemski Sobor, 1578, 1598, 1608, 1610, 1612, 1613, 1615, 1619, ..., 1628, 1630, 1637, 1642, 1672, 17 d'octubre, 18 d'agost, 21 de febrer, 30 d'abril. Ampliar l'índex (9 més) »
Basili IV
Basili IV (1552 – 12 de setembre de 1612) fou tsar de Rússia entre 1606 i 1610.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Basili IV · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Dmitri Pojarski і Boiar · Veure més »
Borís Godunov
Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Borís Godunov · Veure més »
Catedral de Sant Basili
La catedral de la Intercessió de la Mare de Déu al Turó (en rus Собо́р Покро́ва Пресвято́й Богоро́дицы, что на Рву, Sobor Pokrova Presviatoi Bogoróditsi, txto na Rvu), més coneguda com la catedral de Sant Basili o catedral de Basili el Benaurat (Собо́р (храм) Васи́лия Блаже́нного, Sobor (khram) Vassília Blajénnogo), és una catedral situada a la plaça Roja de la ciutat de Moscou (Rússia).
Nou!!: Dmitri Pojarski і Catedral de Sant Basili · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Cosacs · Veure més »
Demetri II el Fals
Demetri II el Fals (en rus Лжедимитрий II) fou el segon dels tres pretendents al tron de Rússia fent-se passar pel tsarévitx Demetri Ivànovitx, el fill gran d'Ivan el Terrible.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Demetri II el Fals · Veure més »
Dia de la Unitat Popular
Dia de la Unitat Popular (en rus: День народного единства) és una festa nacional de Rússia.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Dia de la Unitat Popular · Veure més »
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Nou!!: Dmitri Pojarski і Dinastia Romànov · Veure més »
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).
Nou!!: Dmitri Pojarski і Dinastia ruríkida · Veure més »
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Grande Armée · Veure més »
Guerra russo-polonesa (1605-1618)
XVII. XVII. La Guerra russo-polonesa (1605-1618) tingué lloc a començaments del segle XVII com una seqüència de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederació de Polònia i Lituània o per exèrcits privats i mercenaris encapçalats pels magnats en un moment en què el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una sèrie de guerres civils (Període Tumultuós) provocades per la crisi dinàstica russa i el caos intern general.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Guerra russo-polonesa (1605-1618) · Veure més »
Hetman
Jan Amor Tarnowski per Marcello Bacciarelli, 1781 Hetman (гетьман, het'man) és un títol polític d'Europa Central i de l'Est, assignat històricament als comandants militars.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Hetman · Veure més »
Iaroslavl
Plaça Yar Iaroslavl (en rus: Яросла́вль) és una ciutat de Rússia i la capital de la província de Iaroslavl.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Iaroslavl · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Dmitri Pojarski і Jesús de Natzaret · Veure més »
Kolomna
Kolomna - Коломна - és una ciutat de la província de Moscou, a la Federació Russa.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Kolomna · Veure més »
Kremlin
Kremlin (кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Kremlin · Veure més »
Kremlin de Moscou
El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Kremlin de Moscou · Veure més »
Kuzmà Minin
XIX. Kuzmà Minin (en rus Кузьма Минин), nom complet Kuzmà Mínitx Zakhàriev Sukhoruki, fou un mercader de Nijni Nóvgorod del segle XVII qui, juntament amb el príncep Dmitri Pojarski, arribà a ser un heroi nacional pel seu paper en la defensa del país contra la invasió polonesa de començaments del.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Kuzmà Minin · Veure més »
Ladislau IV de Polònia
fou rei de Polònia.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Ladislau IV de Polònia · Veure més »
Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi
La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (en rus Свято-Троицкая Сергиева лавра, Sviato-Tróitskaia Sèrguieva lavra) és un monestir ortodox rus, situat a Sérguiev Possad (Сергиев Посад), 70 km al nord-est de Moscou.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi · Veure més »
Lisowczycy
''El cavaller polonès'' per Rembrandt,(1655). Pintura d'un lisowczyk - per Juliusz Kossak, circa 1860-65, inspirada en la pintura de Rembrandt. Lisowczycy és una paraula de l'idioma polonès, que també es coneix com a Straceńcy ('home perdut' o 'vana esperança') o chorągiew "elearska" (companyia d'elears); o en forma singular: Lisowczyk o elear,"guerrer") - que és el nom d'una unitat irregular de la cavalleria lleugera del de la Corona del Regne de Polònia i de la Lisowczycy. Els Lisowczycy prenien part en moltes batalles arreu d'Europa i eren extremadament àgils, guerrers i sanguinaris. El seu nombre va variar segons l'època, des d'uns pocs centenars a uns quants milers. Lisowczycy (Arquers) - pintat per Józef Brandt 1885 L'origen d'aquest grup es pot trobar en la konfederacja (una forma de motí semi-legal de les forces reials, practicada al Regne de Polònia i després a la Comunitat Polonesa-Lituana) organitzada al voltant de l'any 1604 per Aleksander Józef Lisowski. El Lisowczycy van ser temuts i menyspreats pels civils on sigui que van passar i es van guanyar la fama dubtosa per les atrocitats que duien a terme (el saqueig, la violació, l'assassinat i altres ultratges). No obstant això, també els van respectar a contracor els seus oponents per les seves habilitats militars. Ells no dubtaven a saquejar fins i tot la seva terra natal, on van saquejar l'Acadèmia Racoviana. Segimon III Vasa va tractar de mantenir-los allunyats de la Comunitat Polonesa-Lituana durant el major temps possible. Els Lisowczycy van prendre part en molts conflictes dins la història de Polònia. Lisowczycy pintat per Józef Brandt Les darreres companyies que van usar el nom de Lisowczycy es van formar a la dècada de 1620 i finalment van ser dissolts per una llei del Sejm, el 1636.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Lisowczycy · Veure més »
Mare de Déu de Kazan
'''Mare de Déu de Kazan''' La Mare de Déu de Kazan (en rus Казанская Богоматерь, Kazànskaia Bogomàter) és una imatge de la Mare de Déu venerada a la Catedral de Kazan.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Mare de Déu de Kazan · Veure més »
Méstnitxestvo
Cremant els llibres de la noblesa el 1682. En la història russa, el méstnitxestvo (en rus мeстничество) era un sistema feudal jeràrquic que funcionà des del fins al.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Méstnitxestvo · Veure més »
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Miquel I de Rússia
, nascut Mikhaïl Fiódorovitx Romànov, Михаи́л Фёдорович Рома́нов, fou el primer Tsar de Rússia de la casa de Romànov.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Miquel I de Rússia · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Nóvgorod · Veure més »
Nijni Nóvgorod
Nijni Nóvgorod (en alfabet ciríl·lic Нижний Новгород; en rus literalment 'baixa ciutat nova') és una ciutat de la Federació Russa, que es troba a la confluència de dos grans rius, el Volga i l'Okà.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Nijni Nóvgorod · Veure més »
Període Tumultuós
Serguei Ivanov. El Període Tumultuós (Сму́тное вре́мя, Smútnoie vrémia) fa referència a un període de la història de Rússia que comprèn l'interregne entre la mort del tsar Teodor I de Rússia de la dinastia ruríkida el 1598 i l'establiment de la dinastia Romànov el 1613.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Període Tumultuós · Veure més »
Plaça Lubianka
Moscou, Plaça Lubianka, ca. 1910 La plaça Lubianka (en rus: Лубянская площадь, Lubyánskaya plóschad) de Moscou, situada a prop de la plaça Roja, és una significativa plaça a la història de la ciutat.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Plaça Lubianka · Veure més »
Plaça Roja
La Plaça Roja (en rus Кра́сная пло́щадь, Kràsnaia plósxad) és la plaça més famosa de la ciutat de Moscou.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Plaça Roja · Veure més »
Riazan
Riazan o Riazany (en rus Рязань) és una ciutat del Districte Federal Central de Rússia, el centre administratiu de la província de Riazan.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Riazan · Veure més »
Rostov
Rostov -Ростов - és una de les ciutats més antigues de Rússia i un dels centres turístics de l'Anell d'Or.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Rostov · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Rus · Veure més »
Súzdal
Súzdal -Суздаль - és una ciutat de la província de Vladímir, a Rússia, i el centre administratiu del raion de Súzdal.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Súzdal · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Segle XV · Veure més »
Stólnik
Stólnik, en plural stólniki, fou un càrrec de la cort polonesa i moscovita, responsable de servir a la taula reial.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Stólnik · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Tàtars de Crimea · Veure més »
Versta
Una versta (Верста́, verstà), és una antiga mesura de longitud russa, equivalent a 1.066,78 m.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Versta · Veure més »
Zaraisk
Zaraisk - Зарайск - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.
Nou!!: Dmitri Pojarski і Zaraisk · Veure més »
Zemski Sobor
Serguei Ivanov El Zemski Sobor va ser el primer parlament rus del tipus dels estats feudals, als segles i. El terme traduït literalment és "Assemblea de la Terra".
Nou!!: Dmitri Pojarski і Zemski Sobor · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1578 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1598 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1608 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1610 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1612 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1613 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1615 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1619 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1628 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1630 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1637 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1642 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 1672 · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 17 d'octubre · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 18 d'agost · Veure més »
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 21 de febrer · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dmitri Pojarski і 30 d'abril · Veure més »
