Taula de continguts
70 les relacions: Aiguafreda, Antoni Ferratges de Mesa, Álvaro Carvajal Melgarejo, Badalona, Bonaventura Maria Plaja i Tapis, Caldes de Montbui, Castellterçol, Congrés dels Diputats, Ducat d'Alba de Tormes, Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, Eleccions generals espanyoles de 1871, Eleccions generals espanyoles de 1873, Eleccions generals espanyoles de 1876, Eleccions generals espanyoles de 1879, Eleccions generals espanyoles de 1881, Eleccions generals espanyoles de 1884, Eleccions generals espanyoles de 1886, Eleccions generals espanyoles de 1891, Eleccions generals espanyoles de 1893, Eleccions generals espanyoles de 1896, Eleccions generals espanyoles de 1898, Eleccions generals espanyoles de 1899, Eleccions generals espanyoles de 1901, Eleccions generals espanyoles de 1905, Eleccions generals espanyoles de 1907, Eleccions generals espanyoles de 1910, Eleccions generals espanyoles de 1916, Eleccions generals espanyoles de 1918, Eleccions generals espanyoles de 1919, Eleccions generals espanyoles de 1920, Eleccions generals espanyoles de 1923, Felip Ricart i Fernández de Córdoba, Fogars de Montclús, Francesc Layret i Foix, Francesc Maspons i Anglasell, Francesc Torras i Villà, Frederic Travé i Escardó, Granollers, Ignasi Girona i Vilanova, Joan Dessy i Martos, Joan Lligé i Pagès, Josep Maria Trias de Bes, Josep Umbert i Rosàs, Juan Fernández Latorre, Julián Besteiro Fernández, Lliga Regionalista, Llinars del Vallès, Manuel Planas i Casals, Manuel Rius i Rius, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Aiguafreda
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca d'Osona, si bé adscrit administrativament i temporalment a la del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca vallesana.
Veure Districte electoral de Granollers і Aiguafreda
Antoni Ferratges de Mesa
Antoni Ferratges de Mesa (Santiago de Cuba, 13 de maig de 1840 – Barcelona, 21 de febrer de 1909) fou un polític i empresari català, marquès de Mont-roig des de 1887.
Veure Districte electoral de Granollers і Antoni Ferratges de Mesa
Álvaro Carvajal Melgarejo
Álvaro Carvajal Melgarejo (Madrid, 23 de novembre de 1872 - Monteaux, Loir i Cher, 12 de setembre de 1955) fou un aristòcrata i polític espanyol, XIV marquès de Cenete des de 1894.
Veure Districte electoral de Granollers і Álvaro Carvajal Melgarejo
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Districte electoral de Granollers і Badalona
Bonaventura Maria Plaja i Tapis
Bonaventura Maria Plaja i Tapis fou un empresari i polític català.
Veure Districte electoral de Granollers і Bonaventura Maria Plaja i Tapis
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Districte electoral de Granollers і Caldes de Montbui
Castellterçol
Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.
Veure Districte electoral de Granollers і Castellterçol
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Districte electoral de Granollers і Congrés dels Diputats
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Veure Districte electoral de Granollers і Ducat d'Alba de Tormes
Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Progressista El rei Amadeu I Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Manuel Ruiz Zorrilla, cap del Partit Radical Francesc Pi i Margall, cap dels republicans federals El rei Amadeu I. La seva abdicació va provocar la proclamació de la Primera República Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Eleccions generals espanyoles de 1871
Les eleccions generals espanyoles de 1871 foren convocades el 8 de març de 1871 sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1871
Eleccions generals espanyoles de 1873
Estanislau Figueras, primer president de la Primera República Espanyola Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1873
Eleccions generals espanyoles de 1876
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1876 Les eleccions generals espanyoles de 1876 foren convocades el 20 de gener de 1876 sota sufragi universal masculí, les últimes amb aquest sistema fins al 1931, i amb un nombre d'electors de 3.989.612.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1876
Eleccions generals espanyoles de 1879
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1879 Les eleccions generals espanyoles de 1879 foren convocades el 20 d'abril de 1879 sota sufragi censatari, establit en la nova constitució de 1876, i que reduí el nombre d'electors a 840.000.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1879
Eleccions generals espanyoles de 1881
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1881
Eleccions generals espanyoles de 1884
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1884 Les eleccions generals espanyoles de 1884 foren convocades el 27 d'abril de 1884 sota sufragi censatari.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1884
Eleccions generals espanyoles de 1886
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari.La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1886
Eleccions generals espanyoles de 1891
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1891 Les eleccions generals espanyoles de 1891 foren convocades l'1 de febrer de 1891, les primeres sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1891
Eleccions generals espanyoles de 1893
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1893 foren convocades el 5 de març de 1893 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1893
Eleccions generals espanyoles de 1896
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1896 Les eleccions generals espanyoles de 1896 foren convocades el 5 d'abril de 1896 sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1896
Eleccions generals espanyoles de 1898
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions El ''Maine'' enfonsat provocà la Guerra de Cuba. La derrota espanyola provocaria la caiguda del govern i noves eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1898 foren convocades el 27 de març de 1898 sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1898
Eleccions generals espanyoles de 1899
El conservador Silvela, successor de Cánovas, cap de govern després de les eleccions Eleccions generals espanyoles de 1899 foren convocades el 16 d'abril de 1899 sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1899
Eleccions generals espanyoles de 1901
El liberal Sagasta, cap de govern fins a la seva mort el 1902 Eugenio Montero Ríos fou cap de govern de la mort de Sagasta fins a les eleccions de 1903 Eleccions generals espanyoles de 1901 foren convocades el 19 de maig de 1901 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1901
Eleccions generals espanyoles de 1905
Eugenio Montero Ríos, cap de govern Eleccions generals espanyoles de 1905 foren convocades el 10 de setembre de 1905 sota sufragi universal masculí, després de la crisi de lideratge del Partit Conservador entre Francisco Silvela i Antoni Maura.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1905
Eleccions generals espanyoles de 1907
Eleccions generals espanyoles de 1907 foren convocades el 21 d'abril de 1907, després de la crisi del govern liberal per la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa dels Fets del ¡Cu-Cut! de 1906, sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1907
Eleccions generals espanyoles de 1910
El liberal Canalejas, cap de govern fins al seu assassinat el 1912 Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1910
Eleccions generals espanyoles de 1916
Dato, cap de govern durant la crisi de 1917 Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1916
Eleccions generals espanyoles de 1918
Les Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi política i econòmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1918
Eleccions generals espanyoles de 1919
Manuel Allendesalazar Les Eleccions generals espanyoles de 1919 foren convocades enmig d'una crisi política i econòmica sense precedents l'1 de juny de 1919, sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1919
Eleccions generals espanyoles de 1920
Dato, cap de govern, assassinat el 1921 Manuel Allendesalazar José Sánchez Guerra Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1920
Eleccions generals espanyoles de 1923
Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal masculí.
Veure Districte electoral de Granollers і Eleccions generals espanyoles de 1923
Felip Ricart i Fernández de Córdoba
fou un aristòcrata i polític espanyol, marquès de Santa Isabel.
Veure Districte electoral de Granollers і Felip Ricart i Fernández de Córdoba
Fogars de Montclús
Fogars de Montclús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Districte electoral de Granollers і Fogars de Montclús
Francesc Layret i Foix
Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.
Veure Districte electoral de Granollers і Francesc Layret i Foix
Francesc Maspons i Anglasell
Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 22 de juliol de 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 26 de novembre de 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós.
Veure Districte electoral de Granollers і Francesc Maspons i Anglasell
Francesc Torras i Villà
Francesc Torras i Villà (Granollers, 14 de maig de 1883 – Barcelona, 1979) fou un empresari i polític català, diputat a Corts i alcalde de Granollers.
Veure Districte electoral de Granollers і Francesc Torras i Villà
Frederic Travé i Escardó
Frederic Travé i Escardó (? 1858 - Barcelona, 28 de setembre de 1938) fou un advocat i polític català, baró de Montclar.
Veure Districte electoral de Granollers і Frederic Travé i Escardó
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Districte electoral de Granollers і Granollers
Ignasi Girona i Vilanova
Ignasi Girona i Vilanova (Barcelona, 1857 - 1923) fou un enginyer agrònom i polític català, fill d'Ignasi Girona i Agrafel.
Veure Districte electoral de Granollers і Ignasi Girona i Vilanova
Joan Dessy i Martos
Joan Dessy Martos fou un polític català d'ideologia republicana, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Districte electoral de Granollers і Joan Dessy i Martos
Joan Lligé i Pagès
Joan Lligé i Pagès fou un empresari i fabricant català del sector del vidre, en el qual tenia algunes patents.
Veure Districte electoral de Granollers і Joan Lligé i Pagès
Josep Maria Trias de Bes
Josep Maria Trias de Bes i Giró (Barcelona, 5 de novembre de 1890 - Barcelona, 1965) va ser un jurista i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.
Veure Districte electoral de Granollers і Josep Maria Trias de Bes
Josep Umbert i Rosàs
Josep Umbert i Rosàs fou un fabricant de teixits i polític català, nascut el 9 de maig de 1894 a Sant Feliu de Codines i mort el maig de 1979 a Barcelona, que fou elegit diputat de la Lliga Regionalista pel districte de Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1920.
Veure Districte electoral de Granollers і Josep Umbert i Rosàs
Juan Fernández Latorre
Juan Fernández Latorre (La Corunya, 8 d'agost de 1849 - 14 de març de 1912) fou un militar i polític gallec, diputat a Corts durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.
Veure Districte electoral de Granollers і Juan Fernández Latorre
Julián Besteiro Fernández
Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.
Veure Districte electoral de Granollers і Julián Besteiro Fernández
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Districte electoral de Granollers і Lliga Regionalista
Llinars del Vallès
Llinars del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Districte electoral de Granollers і Llinars del Vallès
Manuel Planas i Casals
Manuel Planas i Casals (Barcelona, 17 de febrer de 1837 - 11 de març de 1907) fou un advocat i polític català, germà de Josep Maria Planas i Casals.
Veure Districte electoral de Granollers і Manuel Planas i Casals
Manuel Rius i Rius
Manuel Rius i Rius (Barcelona, 7 de juny de 1883 - Barcelona, 5 de maig de 1971) fou un polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola.
Veure Districte electoral de Granollers і Manuel Rius i Rius
Marià Maspons i Labrós
Marià Maspons i Labrós (Granollers, 23 d'abril de 1840 – Barcelona, 12 de maig de 1885) fou un advocat i polític català, germà dels folkloristes Francesc i Maria del Pilar Maspons i Labrós (Maria de Bell-lloc).
Veure Districte electoral de Granollers і Marià Maspons i Labrós
Marià Puig i Valls
Marià Puig i Valls (Tarragona, 4 d'agost de 1843 - Barcelona, 28 de gener de 1928) fou un polític català.
Veure Districte electoral de Granollers і Marià Puig i Valls
Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.
Veure Districte electoral de Granollers і Montcada i Reixac
Partit Demòcrata Possibilista
El Partit Demòcrata Possibilista fou el nom que adoptà el 1879 el Partit republicà Democràtic Federal, partit polític espanyol d'ideologia republicana que havia sorgit després de la Revolució de setembre de 1868.
Veure Districte electoral de Granollers і Partit Demòcrata Possibilista
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Districte electoral de Granollers і Partit judicial
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Veure Districte electoral de Granollers і Partit Liberal Conservador
Partit Liberal Fusionista
El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.
Veure Districte electoral de Granollers і Partit Liberal Fusionista
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Veure Districte electoral de Granollers і Partit Republicà Democràtic Federal
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Districte electoral de Granollers і Partit Socialista Obrer Espanyol
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Veure Districte electoral de Granollers і Republicanisme espanyol
Robert Ferratges i Domínguez
Robert Ferratges i Domínguez (Madrid, 12 de juliol de 1879 - 9 de setembre de 1941) fou un polític i aristòcrata català, fill d'Antoni Ferratges de Mesa i Ballester.
Veure Districte electoral de Granollers і Robert Ferratges i Domínguez
Robert Robert i Casacuberta
Robert Robert i Casacuberta (Barcelona, 12 de setembre de 1827 (1830 segons altres fonts) - Madrid, 1873) fou un polític, periodista i poeta català.
Veure Districte electoral de Granollers і Robert Robert i Casacuberta
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Antoni de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Districte electoral de Granollers і Sant Antoni de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).
Veure Districte electoral de Granollers і Sant Pere de Vilamajor
Sant Quirze Safaja
Sant Quirze Safaja és un poble i municipi de la comarca del Moianès.
Veure Districte electoral de Granollers і Sant Quirze Safaja
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Districte electoral de Granollers і Santa Coloma de Gramenet
Unió Federal Nacionalista Republicana
La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.
Veure Districte electoral de Granollers і Unió Federal Nacionalista Republicana
Unió Monàrquica Nacional
Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions i partits polítics espanyols monàrquics i dretans com el que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.
Veure Districte electoral de Granollers і Unió Monàrquica Nacional
1871
;Països Catalans.
Veure Districte electoral de Granollers і 1871
1923
;Països Catalans.
Veure Districte electoral de Granollers і 1923