Taula de continguts
53 les relacions: Abraham Robinson, Anàlisi matemàtica, Anàlisi numèrica, Anàlisi real, Aplicació lineal, Aproximació lineal, Augustin Louis Cauchy, Cambridge University Press, Càlcul infinitesimal, Càlcul multivariable, Coeficient binomial, Derivada, Derivada de Gâteaux, Derivada direccional, Derivada exterior, Derivada parcial, Dover Publications, Equació diferencial, Espai de Banach, Espai euclidià, Espai tangent, Estabilitat numèrica, Forma diferencial, Forma lineal, Funció homogènia, Funció lineal, Geometria algebraica, Geometria diferencial, Gottfried Wilhelm Leibniz, Jacobià, Jean le Rond d'Alembert, Karl Weierstrass, Límit, Linealitat, Matriu (matemàtiques), Mètodes infinitesimals, MIT Press, Nilpotència, Nombre hiperreal, Nombre real, Notació de Leibniz, Oxford University Press, Princeton University Press, Regla de la cadena, Regla del producte, Sèrie de Taylor, Societat Americana de Matemàtiques, Springer Science+Business Media, Teorema de Taylor, Teorema multinomial, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Abraham Robinson
va ser un matemàtic alemany nacionalitzat nord-americà, conegut pel desenvolupament de l'anàlisi no estàndard, un sistema matemàticament rigorós pel qual els nombres infinitesimals i infinits es van reincorporar a les matemàtiques modernes.
Veure Diferencial d'una funció і Abraham Robinson
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Diferencial d'una funció і Anàlisi matemàtica
Anàlisi numèrica
data.
Veure Diferencial d'una funció і Anàlisi numèrica
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Veure Diferencial d'una funció і Anàlisi real
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Diferencial d'una funció і Aplicació lineal
Aproximació lineal
Recta tangent a (''a'', ''f''(''a'')) En matemàtiques, una aproximació lineal és una aproximació d'una funció qualsevol fent servir una funció lineal (de forma més precisa una funció afí).
Veure Diferencial d'una funció і Aproximació lineal
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Veure Diferencial d'una funció і Augustin Louis Cauchy
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Diferencial d'una funció і Cambridge University Press
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Diferencial d'una funció і Càlcul infinitesimal
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Veure Diferencial d'una funció і Càlcul multivariable
Coeficient binomial
En matemàtiques, un coeficient binomial és qualsevol dels coeficients dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton, és a dir del desenvolupament de (x+y)^n.
Veure Diferencial d'una funció і Coeficient binomial
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Diferencial d'una funció і Derivada
Derivada de Gâteaux
En matemàtiques, la derivada de Gâteaux és una generalització del concepte de derivada direccional.
Veure Diferencial d'una funció і Derivada de Gâteaux
Derivada direccional
En matemàtiques, la derivada direccional d'una funció derivable de diverses variables al llarg d'un vector V en un punt donat P, intuïtivament, representa la raó instantània de canvi de la funció quan es passa per P resseguint la direcció de V.
Veure Diferencial d'una funció і Derivada direccional
Derivada exterior
A matemàtiques, l'operador de derivada exterior (o diferencial exterior) de la topologia diferencial, amplia el concepte de l'diferencial d'una funció a formes diferencials d'un grau més alt.
Veure Diferencial d'una funció і Derivada exterior
Derivada parcial
En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).
Veure Diferencial d'una funció і Derivada parcial
Dover Publications
Dover Publications és una editorial estatunidenca fundada el 1941, amb seu a Mineola (Nova York).
Veure Diferencial d'una funció і Dover Publications
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Diferencial d'una funció і Equació diferencial
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Veure Diferencial d'una funció і Espai de Banach
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Diferencial d'una funció і Espai euclidià
Espai tangent
En matemàtiques, lespai tangent d'una varietat és un concepte que facilita la generalització de vectors des d'espais afins a varietats generals, ja que en l'últim cas no es pot simplement restar dos punts per obtenir un vector que apunti de l'un a l'altre.
Veure Diferencial d'una funció і Espai tangent
Estabilitat numèrica
En el camp de l'anàlisi numèrica, hom diu que un algorisme és numèricament estable, o que té estabilitat numèrica, quan petites alteracions en les dades no provoquen gaire alteracions del resultat.
Veure Diferencial d'una funció і Estabilitat numèrica
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Veure Diferencial d'una funció і Forma diferencial
Forma lineal
Sigui V un objecte matemàtic qualsevol amb estructura lineal sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Veure Diferencial d'una funció і Forma lineal
Funció homogènia
En matemàtica, una funció homogènia és una funció que presenta un comportament multiplicador d'escala interessant: si tots els arguments es multipliquen per un factor constant, llavors el valor de la funció resulta ser un cert nombre de vegades el factor multiplicador elevat a una potència.
Veure Diferencial d'una funció і Funció homogènia
Funció lineal
Tres funcions geomètriques lineals — la vermella i la blava tenen el mateix pendent (''m''), la vermella i la verda tenen la mateix punt de tall amb l'eix y (''b''). En les matemàtiques, el terme funció lineal pot referir-se a dos conceptes diferents.
Veure Diferencial d'una funció і Funció lineal
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure Diferencial d'una funció і Geometria algebraica
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Veure Diferencial d'una funció і Geometria diferencial
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Diferencial d'una funció і Gottfried Wilhelm Leibniz
Jacobià
En càlcul vectorial, el jacobià és una abreviatura emprada per anomenar tant la matriu jacobiana com el seu determinant, el determinant jacobià.
Veure Diferencial d'una funció і Jacobià
Jean le Rond d'Alembert
Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.
Veure Diferencial d'una funció і Jean le Rond d'Alembert
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Veure Diferencial d'una funció і Karl Weierstrass
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Veure Diferencial d'una funció і Límit
Linealitat
La linealitat és una relació o funció matemàtica que es pot representar gràficament per una línia recta, o per dues quantitats directament proporcionals entre elles, com ara el voltatge i el corrent elèctric en un circuit RLC, o també la massa i el pes d'un objecte.
Veure Diferencial d'una funció і Linealitat
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Veure Diferencial d'una funció і Matriu (matemàtiques)
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Veure Diferencial d'una funció і Mètodes infinitesimals
MIT Press
MIT Press és una editorial universitària afiliada a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).
Veure Diferencial d'una funció і MIT Press
Nilpotència
En matemàtiques, un element x d'un anell R es diu que és nilpotent si existeix algun enter positiu n tal que xn.
Veure Diferencial d'una funció і Nilpotència
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Veure Diferencial d'una funció і Nombre hiperreal
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Diferencial d'una funció і Nombre real
Notació de Leibniz
En càlcul, la notació de Leibniz, dita així en honor del filòsof i matemàtic alemany del Gottfried Wilhelm Leibniz, va començar amb la utilització d'expressions com dx i dy per a representat increments "infinitament petits" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com Δx i Δy representen increments finits dx i dy respectivament.
Veure Diferencial d'una funció і Notació de Leibniz
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Diferencial d'una funció і Oxford University Press
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Veure Diferencial d'una funció і Princeton University Press
Regla de la cadena
En càlcul infinitesimal, la regla de la cadena és una fórmula per a calcular la derivada de la composició de dues funcions.
Veure Diferencial d'una funció і Regla de la cadena
Regla del producte
A càlcul infinitesimal, la regla del producte anomenada també Llei de Leibniz (vegeu derivada), permet de calcular la derivada del producte de funcions derivables.
Veure Diferencial d'una funció і Regla del producte
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Veure Diferencial d'una funció і Sèrie de Taylor
Societat Americana de Matemàtiques
La Societat Americana de Matemàtiques (sigles en anglès AMS) està dedicada als interessos de la recerca i patrocini de les matemàtiques, que fa amb diverses publicacions i conferències així com premis monetaris anuals als matemàtics.
Veure Diferencial d'una funció і Societat Americana de Matemàtiques
Springer Science+Business Media
Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).
Veure Diferencial d'una funció і Springer Science+Business Media
Teorema de Taylor
En càlcul, el Teorema de Taylor, rep el seu nom del matemàtic britànic Brook Taylor, qui el va enunciar el 1712.
Veure Diferencial d'una funció і Teorema de Taylor
Teorema multinomial
En matemàtiques, el teorema multinomial és una expressió d'una potència d'una suma en termes de potències dels sumands.
Veure Diferencial d'una funció і Teorema multinomial
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Diferencial d'una funció і Termodinàmica
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Diferencial d'una funció і Varietat diferenciable
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Diferencial d'una funció і Vector (matemàtiques)
També conegut com Diferencial (càlcul).