Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Diego Hurtado de Mendoza (poeta)

Índex Diego Hurtado de Mendoza (poeta)

Diego Hurtado de Mendoza (Granada, 1505 - Madrid, 1575) fou un poeta i diplomàtic castellà.

Taula de continguts

  1. 31 les relacions: Anglaterra, Brussel·les, Carles d'Àustria (príncep d'Astúries), Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Concili de Trento, Europa, Felip II de Castella, Garcilaso de la Vega, Granada, Grec antic, Hebreu, Humanisme, Itàlia, Joan Boscà i Almogàver, Llatí, Madrid, Medina del Campo, Monestir d'El Escorial, Moriscos, Península Ibèrica, Regne de Castella, Roma, Salamanca, Siena, Venècia, 1547, 1556, 1568, 1574, 1575, 1578.

  2. Morts el 1575
  3. Naixements del 1503
  4. Poetes espanyols del segle XVI

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Anglaterra

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Brussel·les

Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)

Carles d'Àustria (Valladolid, 8 de juliol de 1545 - Madrid, 24 de juliol de 1568) va ser infant de Castella i príncep d'Astúries, Girona i Viana (1556-1568).

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Concili de Trento

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Europa

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Felip II de Castella

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Garcilaso de la Vega

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Granada

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Grec antic

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Hebreu

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Humanisme

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Itàlia

Joan Boscà i Almogàver

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Joan Boscà i Almogàver

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Llatí

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Madrid

Medina del Campo

Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Medina del Campo

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Monestir d'El Escorial

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Moriscos

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Península Ibèrica

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Regne de Castella

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Roma

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Salamanca

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Siena

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і Venècia

1547

El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і 1547

1556

;Països Catalans.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і 1556

1568

;Països Catalans.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і 1568

1574

;Països Catalans.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і 1574

1575

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і 1575

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Veure Diego Hurtado de Mendoza (poeta) і 1578

Vegeu també

Morts el 1575

Naixements del 1503

Poetes espanyols del segle XVI