Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Abd-Al·lah ibn Bulugguín, Al-Àndalus, Amazics, Ath-Thaghr al-Àwsat, Évariste Lévi-Provençal, Badajoz, Còrdova, Conca (Castella - la Manxa), Cora (divisió administrativa), Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Ferran I de Lleó, Guadalajara (Castella - la Manxa), Hawwara, Ibn Baixkuwal, Ibn Hayyan, Islam, Jueus, Llista d'emirs de Balansiya, Múrcia, Mesquita, Mossàrab, Musulmà, Omeies, Paria, Península Ibèrica, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne Visigot, República de Qurtuba, Santaver, Sulayman al-Mustaín, Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Tajo, Talavera de la Reina, Yahya al-Qàdir, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, 1009, 1011, 1016, 1028, 1029, 1032, 1035, 1043, 1064, 1070, 1074, ..., 1075, 1077, 1080, 1085, 1092, 25 de maig, 6 de maig. Ampliar l'índex (7 més) »
Abd-Al·lah ibn Bulugguín
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, també conegut amb els ''làqabs'' al-Mudhàffar bi-L·lah i an-Nàssir li-din-Al·lah (1056 - d. 1095), fou el quart i darrer emir zírida de la taifa de Granada (1073 - 1090).
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Abd-Al·lah ibn Bulugguín · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Al-Àndalus · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Amazics · Veure més »
Ath-Thaghr al-Àwsat
Ath-Thaghr al-Àwsat, també coneguda per la seva traducció literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisió administrativa i militar al nord de l'Àndalus.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Ath-Thaghr al-Àwsat · Veure més »
Évariste Lévi-Provençal
Évariste Lévi-Provençal fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Évariste Lévi-Provençal · Veure més »
Badajoz
Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Badajoz · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Còrdova · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Cora (divisió administrativa)
Cores de l'emirat (929). Algunes cores andalusines a les actuals províncies de Cadis i Màlaga Una cora (de l'àrab, i aquest del grec, ‘país', ‘contrada’) és una antiga divisió administrativa de l'Àndalus sota el govern d'un valí.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Cora (divisió administrativa) · Veure més »
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Ferran I de Lleó · Veure més »
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Guadalajara (Castella - la Manxa) · Veure més »
Hawwara
Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Hawwara · Veure més »
Ibn Baixkuwal
Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abd-al-Màlik ibn Massud ibn Mussa ibn Baixkuwal ibn Yússuf ibn Daha ibn Daqa ibn Nasr ibn Abd-al-Karim ibn Wàqid al-Ansarí, més conegut simplement com Ibn Baixkuwal (literalment ‘Fill de Pasqual’), fou un escriptor andalusí originari de Sorrión, lloc desconegut de la vega de València (no Sarrión a Terol), nascut a Còrdova el 1101.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Ibn Baixkuwal · Veure més »
Ibn Hayyan
Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Ibn Hayyan · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Islam · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Jueus · Veure més »
Llista d'emirs de Balansiya
A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Múrcia · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Mesquita · Veure més »
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Mossàrab · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Musulmà · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Omeies · Veure més »
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Paria · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Península Ibèrica · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Regne de Lleó · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Regne Visigot · Veure més »
República de Qurtuba
La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l'Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і República de Qurtuba · Veure més »
Santaver
La cora de Santaver o Santavèria, en àrab Xantabariyya (شنتبرية) fou un dels districtes administratius de l'Àndalus en temps del valiat, emirat i califat de Còrdova, estenent-se per les modernes províncies de províncies de Conca, part de la província de Guadalajara i Terol.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Santaver · Veure més »
Sulayman al-Mustaín
Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Sulayman al-Mustaín · Veure més »
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Tajo · Veure més »
Talavera de la Reina
Talavera de la Reina és una ciutat i municipi de l'interior d'Espanya, que pertany a la província de Toledo, a Castella-la Manxa.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Talavera de la Reina · Veure més »
Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Yahya al-Qàdir · Veure més »
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun (mort a Còrdova, 1075) fou un membre de la dinastia Banu Dhi-n-Nun i sobirà de l'emirat de Tulàytula (Toledo) entre els anys 1043 i 1075.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і Yahya ibn Ismaïl al-Mamun · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1009 · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1011 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1016 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1028 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1029 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1032 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1035 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1043 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1064 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1070 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1074 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1075 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1077 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1080 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1085 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 1092 · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 25 de maig · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Banu Dhi-n-Nun і 6 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Banu Dhi l-Nun, Banu Dhil Nun, Dhi l-Nun, Dhu l-Núnides, Dhu-n-núnides.
