Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Albert Lortzing, Alemany, Arnold Schönberg, Baix (veu), Baríton, Biedermeier, Contralt, Escuder, Jenny Lind, Mestre de capella, Revolució de 1848, Singspiel, Soprano, Tenor, Theater an der Wien, Viena, Worms, 1846, 31 de maig.
Albert Lortzing
''Monument a Albert Lortzing, Berlín'' Gustav Albert Lortzing (Berlín, 23 d'octubre de 1801 - Berlín, 21 de gener de 1851) fou un compositor alemany.
Nou!!: Der Waffenschmied і Albert Lortzing · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Der Waffenschmied і Alemany · Veure més »
Arnold Schönberg
, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Der Waffenschmied і Arnold Schönberg · Veure més »
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Nou!!: Der Waffenschmied і Baix (veu) · Veure més »
Baríton
Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.
Nou!!: Der Waffenschmied і Baríton · Veure més »
Biedermeier
El terme Biedermeier designa les obres en els camps de la literatura, música, arts plàstiques i disseny a Alemanya i Àustria, en el període comprès entre l'any 1815 (Congrés de Viena), final de les Guerres Napoleòniques, i 1848, l'any de les Revolucions Europees, i que contrasta amb l'era romàntica que el va precedir.
Nou!!: Der Waffenschmied і Biedermeier · Veure més »
Contralt
Tessitura habitual de la veu de contralt: del sol₂ al fa₄. Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄.
Nou!!: Der Waffenschmied і Contralt · Veure més »
Escuder
Un escuder és, segons el Tresor de la Llengua, publicat el 1611: En definitiva, un escuder era, durant l'Antic Règim, un petit noble que estava estretament relacionat amb alguna gran casa, en moltes ocasions parents de les mateixes privats de fortuna.
Nou!!: Der Waffenschmied і Escuder · Veure més »
Jenny Lind
Johanna Maria Lind (Estocolm, 6 d'octubre de 1820 - Malvern, Worcestershire, 2 de novembre de 1887), coneguda com a Jenny Lind, va ser una soprano sueca.
Nou!!: Der Waffenschmied і Jenny Lind · Veure més »
Mestre de capella
El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.
Nou!!: Der Waffenschmied і Mestre de capella · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Der Waffenschmied і Revolució de 1848 · Veure més »
Singspiel
El Singspiel és un tipus d'òpera popular o petita obra de teatre.
Nou!!: Der Waffenschmied і Singspiel · Veure més »
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Nou!!: Der Waffenschmied і Soprano · Veure més »
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Nou!!: Der Waffenschmied і Tenor · Veure més »
Theater an der Wien
El Theater an der Wien és un teatre històric de Viena, en funcionament des de 1801.
Nou!!: Der Waffenschmied і Theater an der Wien · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Der Waffenschmied і Viena · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Der Waffenschmied і Worms · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Der Waffenschmied і 1846 · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
