Taula de continguts
19 les relacions: Càrrega de color, Càrrega elèctrica, Confinament de color, Cromodinàmica quàntica, Electró, Espín, Fase de la matèria, Física, Física de l'estat sòlid, Física de partícules, Física teòrica, Força nuclear forta, Hadró, Holó, Llibertat asimptòtica, Metre, Plasma de quarks i gluons, Quark, Transició de fase.
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Veure Deconfinament і Càrrega de color
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Deconfinament і Càrrega elèctrica
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Veure Deconfinament і Confinament de color
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Veure Deconfinament і Cromodinàmica quàntica
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Deconfinament і Electró
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Deconfinament і Espín
Fase de la matèria
Un petit tros de gel d'argó desfent-se ràpidament mostra simultàniament la transició de sòlid a líquid i de líquid a gas. En ciència física, una fase és una regió de l'espai amb uns límits precisos (un sistema termodinàmic) en què totes les propietats físiques i la composició química del material són essencialment uniformes i constants.
Veure Deconfinament і Fase de la matèria
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Deconfinament і Física
Física de l'estat sòlid
La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.
Veure Deconfinament і Física de l'estat sòlid
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Deconfinament і Física de partícules
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Veure Deconfinament і Física teòrica
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Deconfinament і Força nuclear forta
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Deconfinament і Hadró
Holó
En física, un holó (nom provinent de la paraula anglesa 'hole', forat, amb el sufix -ó indicant una partícula; també conegut com a carregó) és un dels tres tipus de quasipartícules, juntament amb els espinons i els orbitons, formades a partir d'electrons en sòlids que pateixen un procés de separació espín-càrrega quan són confinats estretament a temperatures a prop del zero absolut.
Veure Deconfinament і Holó
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Veure Deconfinament і Llibertat asimptòtica
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Deconfinament і Metre
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Veure Deconfinament і Plasma de quarks i gluons
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Deconfinament і Quark
Transició de fase
En termodinàmica, una transició de fase és la transformació d'un sistema termodinàmic d'una fase a una altra.