Taula de continguts
32 les relacions: Albergínia, All, Antiga Roma, Aviram, Baklava, Cabra, Carn vermella, Croissant, Est, Falàfel, Fenícia, Flam, França, Fruita, Hummus, Imperi Otomà, Líban, Llimoner, Mancuixa, Marisc, Mel, Midó, Noguer comú, Oli d'oliva, Pasta fil·lo, Peixos, Pita, Primera Guerra Mundial, Puré d'albergínia, Tahina, Verdura, Xauarma.
Albergínia
Unes varietatsL'albergínia, albergina, albargina, (esberzínia, etc.) és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).
Veure Cuina libanesa і Albergínia
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Cuina libanesa і All
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Cuina libanesa і Antiga Roma
Aviram
Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com ara gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.
Veure Cuina libanesa і Aviram
Baklava
Şekerpare, baclava amb festucs (al centre) i nuriye en Ankara. El baclava o baclaua és un pastís molt dolç característic de moltes cuines de països que eren a l'antic Imperi Otomà (cuina otomana).
Veure Cuina libanesa і Baklava
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Cuina libanesa і Cabra
Carn vermella
Carn vermella sense cuinar Cuinada La carn vermella és la carn que és de color vermell quan és crua i més fosca quan es cuina.
Veure Cuina libanesa і Carn vermella
Croissant
El croissant (AFI o) és un pastís petit i de forma de mitja lluna.
Veure Cuina libanesa і Croissant
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Veure Cuina libanesa і Est
Falàfel
Plat de falàfel El falàfel —de l'àrab — és una croqueta de cigrons típica de la cuina de l'Orient Pròxim.
Veure Cuina libanesa і Falàfel
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Cuina libanesa і Fenícia
Flam
Flam amb nata El flam o pa d'ou són unes postres preparades normalment amb ou, llet i sucre, i poden portar aromàtics com ara canyella, vainilla o llimona.
Veure Cuina libanesa і Flam
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Cuina libanesa і França
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Veure Cuina libanesa і Fruita
Hummus
Lhummus és un puré de cigrons aixafats amb una forquilla o en un morter amb una pasta de farina de sèsam anomenada tahina, amb oli d'oliva, all, i suc de llimona, que sol presentar-se adornada amb pebre vermell (paprika).
Veure Cuina libanesa і Hummus
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Cuina libanesa і Imperi Otomà
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Cuina libanesa і Líban
Llimoner
El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
Veure Cuina libanesa і Llimoner
Mancuixa
Cocció d'una ''man'ouché''. Dona preparant pa ''marquq'' sobre una ''tava''. Les mancuixes —en àrab منقوشة, manqūxa, pl.
Veure Cuina libanesa і Mancuixa
Marisc
Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.
Veure Cuina libanesa і Marisc
Mel
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.
Veure Cuina libanesa і Mel
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Veure Cuina libanesa і Midó
Noguer comú
La noguera comuna, noguer comú, noguera europea, noguera vera, nouer, nouera o anouer (Juglans regia) és un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans de la família Juglandaceae. És l'única noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous i nogues (rossellonès).
Veure Cuina libanesa і Noguer comú
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Veure Cuina libanesa і Oli d'oliva
Pasta fil·lo
A Turquia, el baklava es fa amb pasta fil·lo "yufka" La pasta fil·lo és una làmina molt prima de pasta que s'empra fregida o al forn, principal, tradicionalment a la Turquia (on se li diu yufka en turc), Grècia, a la cuina del Magrib i dels Balcans típicament doblegada, enrotllada, formant farcellets o formant una mena de "pasta fullada", superposant diverses capes de pasta fil·lo.
Veure Cuina libanesa і Pasta fil·lo
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Cuina libanesa і Peixos
Pita
Pita amb hummus de carxofa i carn de xai Pita rostida al foc exterior. Pita o pitta és un tipus de pa aplanat i arrodonit fet de blat amb llevat o sense.
Veure Cuina libanesa і Pita
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Cuina libanesa і Primera Guerra Mundial
Puré d'albergínia
El puré d'albergínia, babaganuix o mutàbal, també conegut com a karhmus Riffi (en amazic, al Rif), baba ganuj, Baba Ghanoush, Baba Ghannouj, Baba Ghannoug (els darrers són diferents transcripcions de l'), o mutabal en armeni, Abugannuc en turc o melitzanossalata (‘amanida d'albergínia’) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter.
Veure Cuina libanesa і Puré d'albergínia
Tahina
Tahina La tahina o pasta de sèsam (femení del participi, ‘mòlt’) és una pasta feta amb llavors de sèsam lleugerament torrades i després moltes que es fa servir en la gastronomia del Nord d'Àfrica, de l'Orient Mitjà, de Grècia i de Turquia.
Veure Cuina libanesa і Tahina
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Veure Cuina libanesa і Verdura
Xauarma
Cuina iraquiana - plat de xauarma mixta. El xauarma (de l'àrab) és un plat originari de l'Orient Mitjà, que consisteix en fines làmines de carn rostides en un rostidor vertical.
Veure Cuina libanesa і Xauarma