Taula de continguts
212 les relacions: A New System of Chemical Philosophy, Adolf von Baeyer, Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, Aigua règia, Al-Biruní, Albert Einstein, Albert el Gran, Alessandro Volta, Alexander Parkes, Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois, Alfred Werner, Alquímia, Amedeo Avogadro, Amoníac, Andreas Libavius, Antoine Lavoisier, Ar-Razí, Aristòtil, Aromaticitat, August Beer, Avicenna, Baquelita, Berkeley, Brussel·les, Buckminster Fuller, Cacodil, Calor latent, Carboni, Carl Bosch, Carl Wieman, Carl Wilhelm Scheele, Cato Maximilian Guldberg, Càrrega elèctrica, Cesi, Claude Louis Berthollet, Congrés Solvay, Craqueig, Cristal·lografia de raigs X, Cromatografia, Demòcrit, Destil·lació, Deuteri, Dipol elèctric, Discurs del mètode, Dmitri Mendeléiev, DuPont, Edward Mills Purcell, Edwin McMillan, Emilio Gino Segrè, Empèdocles, ... Ampliar l'índex (162 més) »
A New System of Chemical Philosophy
A New System of Chemical Philosophy, en català Un Nou Sistema de Filosofia Química és un llibre del químic anglès John Dalton (1766-1844), publicat a Manchester en dos volums entre 1808 i 1827, on s'exposa la primera teoria atòmica moderna.
Veure Cronologia de la química і A New System of Chemical Philosophy
Adolf von Baeyer
Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer (Berlín, Alemanya, 1835 - Starnberg, Imperi Austrohongarès, 1917) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1905.
Veure Cronologia de la química і Adolf von Baeyer
Adolph Wilhelm Hermann Kolbe
Adolph Wilhelm Hermann Kolbe (Elliehausen, 27 de setembre de 1818 - Leipzig, 25 de novembre de 1884) va ser un reconegut químic alemany.
Veure Cronologia de la química і Adolph Wilhelm Hermann Kolbe
Aigua règia
L'aigua règia (del llatí aqua regia) o AR és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'àcid nítric concentrat i àcid clorhídric concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts.
Veure Cronologia de la química і Aigua règia
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Veure Cronologia de la química і Al-Biruní
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Cronologia de la química і Albert Einstein
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Veure Cronologia de la química і Albert el Gran
Alessandro Volta
Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.
Veure Cronologia de la química і Alessandro Volta
Alexander Parkes
Placa commemorativa a l'indret on es trobava el taller en què es va crear la primera matèria plàstica Alexander Parkes (Birmingham, 29 de desembre 1813 – Londres, 29 juny de 1890) era un metal·lúrgic i inventor de Birmingham, Regne Unit.
Veure Cronologia de la química і Alexander Parkes
Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois
Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois (París 20 de gener de 1820- París 14 de novembre de 1886) va ser un geòleg i mineralòleg francès que va ser el primer a classificar els elements químics segons la seva massa atòmica l'any 1862.
Veure Cronologia de la química і Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois
Alfred Werner
Alfred Werner (1866-1919) fou un químic francès de nacionalitat suïssa reconegut com el fundador de la Química de coordinació, raó per la qual obtingué el Premi Nobel de Química el 1913.
Veure Cronologia de la química і Alfred Werner
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Cronologia de la química і Alquímia
Amedeo Avogadro
''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.
Veure Cronologia de la química і Amedeo Avogadro
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Cronologia de la química і Amoníac
Andreas Libavius
Andreas Libavius (Halle, Sacre Imperi, 1546 - Coburg, Sacre Imperi, 25 de juliol de 1616) va ser un metge i alquimista alemany.
Veure Cronologia de la química і Andreas Libavius
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Veure Cronologia de la química і Antoine Lavoisier
Ar-Razí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí, conegut com a ar-Razí i, a Occident, amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 15 d'octubre de 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana.
Veure Cronologia de la química і Ar-Razí
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Cronologia de la química і Aristòtil
Aromaticitat
Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.
Veure Cronologia de la química і Aromaticitat
August Beer
August Beer (1825 – 1863) fou un físic, químic i matemàtic alemany.
Veure Cronologia de la química і August Beer
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Cronologia de la química і Avicenna
Baquelita
Estructura química de la Bakelita La baquelita fou la primera substància plàstica totalment sintètica, creada el 1907 i patentada el 1909 i anomenada així en honor del seu creador, l'estatunidenc d'origen belga Leo Baekeland (el Premi Nobel en Química Adolf von Baeyer experimentà amb aquest material el 1872 però no va completar el seu descobriment).
Veure Cronologia de la química і Baquelita
Berkeley
Berkeley és una ciutat de la costa est de la Badia de San Francisco al nord de Califòrnia, als Estats Units.
Veure Cronologia de la química і Berkeley
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Cronologia de la química і Brussel·les
Buckminster Fuller
fou un visionari, dissenyador, arquitecte, inventor, escriptor i futurista estatunidenc Ha publicat més de trenta llibres, encunyant o popularitzant termes com "vaixell terrestre", "efímera" i "sinèrgica".
Veure Cronologia de la química і Buckminster Fuller
Cacodil
El Cacodil o tetrametildiarsina va ser sintetitzat per primera vegada per Louis Claude Cadet de Gassicourt l'any 1760 provocant, així, el naixement de la Química organometàl·lica.
Veure Cronologia de la química і Cacodil
Calor latent
La calor latent, calor de transformació o calor de canvi d'estat és la quantitat d'energia per unitat de massa absorbida o alliberada per una substància química per tal d'aconseguir un canvi d'estat i sense variar la seva temperatura.
Veure Cronologia de la química і Calor latent
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Cronologia de la química і Carboni
Carl Bosch
Carl Bosch (Colònia, Alemanya, 1874 - Heidelberg, 1940) fou un químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931.
Veure Cronologia de la química і Carl Bosch
Carl Wieman
Carl Edwin Wieman (Corvallis, Oregon, 26 de març de 1951) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2001.
Veure Cronologia de la química і Carl Wieman
Carl Wilhelm Scheele
Carl Wilhelm Scheele, nascut el 9 de desembre 1742 a Stralsund, Pomerània i traspassat el 21 de maig de 1786 a Köping, fou un destacat químic suec.
Veure Cronologia de la química і Carl Wilhelm Scheele
Cato Maximilian Guldberg
Cato Maximilian Guldberg (Oslo, 11 d'agost de 1836 – Oslo, 14 de gener de 1902) fou un matemàtic i químic noruec.
Veure Cronologia de la química і Cato Maximilian Guldberg
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Cronologia de la química і Càrrega elèctrica
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Veure Cronologia de la química і Cesi
Claude Louis Berthollet
Claude Louis Berthollet fou un químic francès, nascut a Talloires, Savoia, en aquell temps província del regne de Sardenya-Piemont, el 9 de desembre de 1748 i traspassat a Arcueil el 6 novembre 1822.
Veure Cronologia de la química і Claude Louis Berthollet
Congrés Solvay
P. Langevin. Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911.
Veure Cronologia de la química і Congrés Solvay
Craqueig
Shújov de craqueig, Bakú, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1934 El craqueig (cracking) és un procés químic pel qual es trenquen molècules d'un compost químic, i es produeixen així compostos més simples.
Veure Cronologia de la química і Craqueig
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Veure Cronologia de la química і Cristal·lografia de raigs X
Cromatografia
La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.
Veure Cronologia de la química і Cromatografia
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Veure Cronologia de la química і Demòcrit
Destil·lació
Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.
Veure Cronologia de la química і Destil·lació
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Cronologia de la química і Deuteri
Dipol elèctric
En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.
Veure Cronologia de la química і Dipol elèctric
Discurs del mètode
El Discurs del Mètode és la principal obra del filòsof René Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència.
Veure Cronologia de la química і Discurs del mètode
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Cronologia de la química і Dmitri Mendeléiev
DuPont
DuPont (abreviació usual dEI du Pont de Nemours and Co) és una empresa multinacional d'origen estatunidenca, dedicada fonamentalment a diverses branques industrials de la química, que actualment compta amb uns 59.000 empleats a tot el món, sent una de les més grans empreses de química del planeta (juntament amb altres com Basf o Dow Chemical Company).
Veure Cronologia de la química і DuPont
Edward Mills Purcell
Edward Mills Purcell (Taylorville, Illinois, EUA, 1912 - Cambridge, Massachusetts, 1997) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.
Veure Cronologia de la química і Edward Mills Purcell
Edwin McMillan
Edwin Mattison McMillan (Redondo Beach, EUA 1907 - El Cerrito 1991) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.
Veure Cronologia de la química і Edwin McMillan
Emilio Gino Segrè
Emilio Gino Segrè (Tívoli, Itàlia 1905 – Lafayette 1989) fou un físic italo-americà que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'antiprotó.
Veure Cronologia de la química і Emilio Gino Segrè
Empèdocles
Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.
Veure Cronologia de la química і Empèdocles
Energia de Gibbs
L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs, és una funció d'estat, simbolitzada per G, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat: G \equiv U + P \cdot V - T \cdot S.
Veure Cronologia de la química і Energia de Gibbs
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Cronologia de la química і Enllaç covalent
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Cronologia de la química і Equació de Schrödinger
Erich Hückel
Erich Armand Arthur Joseph Hückel, ForMemRS, (Charlottenburg, Berlín, 9 d'agost de 1896 – Marburg, 16 de febrer de 1980), fou un físic i químic-físic alemany conegut principalment per la teoria de Debye-Hückel per a solucions electrolítiqques i el mètode de Hückel per al càlcul aproximat dels orbitals moleculars (MO) en sistemes d'electrons π.
Veure Cronologia de la química і Erich Hückel
Ernest Marsden
Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.
Veure Cronologia de la química і Ernest Marsden
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Cronologia de la química і Ernest Rutherford
Ernst Otto Fischer
Ernst Otto Fischer (Solln, Alemanya 1918-2007) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs pioners en la química organometàl·lica.
Veure Cronologia de la química і Ernst Otto Fischer
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Cronologia de la química і Erwin Schrödinger
Escola Mèdica Salernitana
L'Escola Mèdica Salernitana (en italià: Scuola Medica Salernitana) va ser la primera escola mèdica medieval i estava situada a la ciutat de Salern, regió de Campània, Itàlia, essent la major font de coneixement mèdic d'Europa en el seu temps.
Veure Cronologia de la química і Escola Mèdica Salernitana
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Veure Cronologia de la química і Escriptura cuneïforme
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Cronologia de la química і Espín
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Cronologia de la química і Espectroscòpia
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Veure Cronologia de la química і Experiment de Millikan
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Cronologia de la química і Experiment de Rutherford
Felix Bloch
Felix Bloch (Zúric, Suïssa, 1905 - San Francisco, EUA, 1983) fou un físic nord-americà, d'origen suís, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.
Veure Cronologia de la química і Felix Bloch
Ferrocè
El ferrocè o ferrocé és un compost organometàl·lic la fórmula molecular del qual és (C₅H₅)₂Fe.
Veure Cronologia de la química і Ferrocè
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Cronologia de la química і Fissió nuclear
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Veure Cronologia de la química і Francis Bacon
Francis Crick
Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura molecular de l'ADN el 1953, al costat de James Dewey Watson i Maurice Wilkins.
Veure Cronologia de la química і Francis Crick
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Veure Cronologia de la química і Frederick Soddy
Friedrich August Kekulé
Friedrich August Kekulé (Darmstadt, 1829 – Bonn, 1896) fou un químic orgànic alemany considerat el creador de la teoria estructural i un dels grans fundadors de la química orgànica moderna.
Veure Cronologia de la química і Friedrich August Kekulé
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler Friedrich Wöhler (31 de juliol de 1800 - 23 de setembre de 1882), va ser un químic alemany molt conegut per ser el primer a sintetitzar la urea però també va ser el primer a aïllar diversos elements químics.
Veure Cronologia de la química і Friedrich Wöhler
Fritz Haber
Fritz Haber (Breslau, Alemanya 1868 - Basilea, Suïssa 1934) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1918.
Veure Cronologia de la química і Fritz Haber
Fritz Wolfgang London
Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.
Veure Cronologia de la química і Fritz Wolfgang London
Geoffrey Wilkinson
Sir Geoffrey Wilkinson (Todmorden, Anglaterra, 1921 - Londres, 1996) fou un químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1973.
Veure Cronologia de la química і Geoffrey Wilkinson
Georg Brandt
Georg Brandt, nascut el 21 de juliol de 1694 a la parròquia de Riddarhyttan, Comtat de Västmanland i traspassat el 29 d'abril de 1768 a Estocolm, va ser un químic i mineralogista suec que va descobrir el cobalt devers l'any 1735.
Veure Cronologia de la química і Georg Brandt
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Veure Cronologia de la química і Gilbert Newton Lewis
Glenn Theodore Seaborg
Glenn Theodore Seaborg (Ishperming, Michigan, 1912 - Lafayette, Califòrnia, 1999) fou un físic, químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.
Veure Cronologia de la química і Glenn Theodore Seaborg
Gustav Robert Kirchhoff
Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887), fou un físic i matemàtic prussià, fill de l'advocat Friedrich Kirchhoff.
Veure Cronologia de la química і Gustav Robert Kirchhoff
Hans Geiger
Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.
Veure Cronologia de la química і Hans Geiger
Harold Clayton Urey
Harold Clayton Urey (Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.
Veure Cronologia de la química і Harold Clayton Urey
Harold Kroto
Sir Harold Walter Kroto o Harold Krotoschiner KBE FRS (Wisbech, Cambridgeshire 1939 - Lewes, East Sussex 2016) és un químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1996.
Veure Cronologia de la química і Harold Kroto
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Cronologia de la química і Heli
Henry Cavendish
Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.
Veure Cronologia de la química і Henry Cavendish
Henry Louis Le Châtelier
Henry Louis Le Châtelier (París, 8 d'octubre de 1859 - Miribel-les-Échelles, 17 de setembre de 1936) va ser un important químic francès conegut pel seu principi d'equilibris químics o Principi de Le Châtelier.
Veure Cronologia de la química і Henry Louis Le Châtelier
Henry Moseley
Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.
Veure Cronologia de la química і Henry Moseley
Hermann Emil Fischer
Hermann Emil Fischer (Euskirchen, avui dia part de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, 9 d'octubre de 1852 -Berlín, Imperi Alemany, 15 de juliol de 1919) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1902.
Veure Cronologia de la química і Hermann Emil Fischer
Iatroquímica
Paracelsus. La iatroquímica és una escola química i mèdica del, relacionada amb l'alquímia.
Veure Cronologia de la química і Iatroquímica
Ida Noddack
Ida Noddack, nascuda Ida Eva Tacke, i citada en alguns casos com Ida Noddack-Tacke (Wesel, 25 de febrer de 1896 - Bad Neuenahr-Ahrweiler, 29 d'octubre de 1978), fou una química i física alemanya.
Veure Cronologia de la química і Ida Noddack
Indi (color)
El color indi (també anomenat anyil) correspon a una longitud d'ona de la llum de 4.500 a 4.770 Å, o entre 450 i 477 nm, i es troba entre el blau i el violat que fa part de l'arc de Sant Martí.
Veure Cronologia de la química і Indi (color)
Indi (element)
L'indi és un element químic de nombre atòmic 49, situat en el grup 13 de la taula periòdica dels elements i en el 5è període.
Veure Cronologia de la química і Indi (element)
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Cronologia de la química і Isòtop
Jacobus Henricus van 't Hoff
Jacobus Henricus van 't Hoff (Rotterdam, Països Baixos 30 d'agost de 1852 - Steglitz (Berlín), Alemanya, 1 de març de 1911) fou un químic neerlandès considerat un dels fundadors de l'estereoquímica i de la química física.
Veure Cronologia de la química і Jacobus Henricus van 't Hoff
Jacques Charles
Jacques Alexandre César Charles (Beaugency, Loiret, França, 2 o 12 de novembre de 1746 – París, 7 d'abril de 1823) fou un inventor i físic francès.
Veure Cronologia de la química і Jacques Charles
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Veure Cronologia de la química і James Chadwick
James Dewey Watson
James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoidal de la molècula de l'ADN.
Veure Cronologia de la química і James Dewey Watson
Jan van Helmont
Jan van Helmont o Jan Baptista van Helmont (nascut el 1577 a Brussel·les i batejat el 12 de gener de 1580 – 30 de desembre de 1644) va ser un científic flamenc, químic, fisiòleg i metge.
Veure Cronologia de la química і Jan van Helmont
Jàbir ibn Hayyan
Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.
Veure Cronologia de la química і Jàbir ibn Hayyan
Jöns Jacob Berzelius
Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.
Veure Cronologia de la química і Jöns Jacob Berzelius
Johann Heinrich Lambert
Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.
Veure Cronologia de la química і Johann Heinrich Lambert
Johann Josef Loschmidt
Johann Josef Loschmidt, (Počerny, avui part de Karlovy Vary, 15 de març de 1821 - Viena, 8 de juliol de 1895) va ser un químic i físic austríac recordat per ser el primer a donar la primera estimació del nombre d'Avogadro el 1865.
Veure Cronologia de la química і Johann Josef Loschmidt
John Alexander Reina Newlands
John Alexander Reina Newlands (26 de novembre de 1837 - 29 de juliol de 1898) va ser un químic analític anglès que va preparar en 1863 la primera taula periòdica dels elements establerta segons les seves masses atòmiques, i que va assenyalar la llei de les vuitenes, segons la qual cada vuit elements tenen propietats similars.
Veure Cronologia de la química і John Alexander Reina Newlands
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Veure Cronologia de la química і John Dalton
John Kendrew
John Cowdery Kendrew (Oxford, Anglaterra, 1917 - Cambridge, 1997) fou un químic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1962.
Veure Cronologia de la química і John Kendrew
John Pople
, KBE FRS, fou un matemàtic i químic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1998.
Veure Cronologia de la química і John Pople
Joseph Achille Le Bel
Joseph Achille Le Bel (Pechelbronn, Alsàcia, 21 de gener de 1847 - París, 6 d'agost de 1930) va ser un químic orgànic francès, considerat un dels precursors de la moderna estereoquímica juntament amb Jacobus Henricus van 't Hoff.
Veure Cronologia de la química і Joseph Achille Le Bel
Joseph Black
Joseph Black (Bordeus, 16 d'abril de 1728 - Edimburg, 10 de novembre o 6 de desembre de 1799), fou un físic i químic escocès.
Veure Cronologia de la química і Joseph Black
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Veure Cronologia de la química і Joseph John Thomson
Joseph Priestley
Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.
Veure Cronologia de la química і Joseph Priestley
Joseph Probst
Joseph Probst (Vianden, 18 de novembre de 1911 - Junglinster, 8 de juliol de 1997) va ser un pintor luxemburguesos que fou un dels membres fundadors del grup Iconomaques el 1954 i d'art abstracte amb una oposició a l'art figuratiu.
Veure Cronologia de la química і Joseph Probst
Joseph-Louis Gay-Lussac
Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.
Veure Cronologia de la química і Joseph-Louis Gay-Lussac
Josiah Willard Gibbs
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Veure Cronologia de la química і Josiah Willard Gibbs
Journal of the American Chemical Society
Journal of the American Chemical Society (abreviatura J. Am. Chem. Soc.), coneguda com a JACS, és la més important revista científica dedicada a la química en general.
Veure Cronologia de la química і Journal of the American Chemical Society
Julius Lothar Meyer
Julius Lothar Meyer, nascut el 19 d'agost de 1830 a Varel, Baixa Saxònia, i traspassat l'11 d'abril de 1895 a Tübingen, fou un metge i químic alemany i contemporani competidor de Dmitri Mendeléiev que va crear la primera taula periòdica dels elements químics.
Veure Cronologia de la química і Julius Lothar Meyer
Justus von Liebig
Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873), va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica.
Veure Cronologia de la química і Justus von Liebig
Karl Barry Sharpless
Karl Barry Sharpless (Filadèlfia, Pennsilvània, EUA, 28 d'abril de 1941) és un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2001 i el Premi Nobel de Química 2022.
Veure Cronologia de la química і Karl Barry Sharpless
Leo Baekeland
Leo Hendrik Baekeland (Gant, 14 de novembre de 1863 - Beacon, Nova York, 23 de febrer de 1944) va ser un químic nord-americà, d'origen belga, que va inventar el paper fotogràfic Velox (1893) i la baquelita (1907), un plàstic barat, no inflamable, versàtil i popular.
Veure Cronologia de la química і Leo Baekeland
Leucip
Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.
Veure Cronologia de la química і Leucip
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Veure Cronologia de la química і Linus Carl Pauling
Llei de Bragg
La llei de Bragg permet estudiar les direccions en les quals la difracció de raigs X sobre la superfície d'un cristall produeix interferències constructives, ja que permet predir els angles en què els raigs X són difractats per un material amb estructura atòmica periòdica (materials cristal·lins).
Veure Cronologia de la química і Llei de Bragg
Louis Claude Cadet de Gassicourt
Louis Claude Cadet de Gassicourt, nascut a París el 24 de juliol de 1731 i traspassat també a París el 17 d'octubre de 1799, va ser un químic i farmacèutic francès.
Veure Cronologia de la química і Louis Claude Cadet de Gassicourt
Louis Pasteur
Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.
Veure Cronologia de la química і Louis Pasteur
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Cronologia de la química і Louis-Victor de Broglie
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Veure Cronologia de la química і Lucreci
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Veure Cronologia de la química і Ludwig Boltzmann
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Veure Cronologia de la química і Marie Curie
Mauveïna
Estructura de la mauveïna La mauveïna (en anglès: mauveine, en francès: mauvéine) va ser el primer colorant industrial sintètic.
Veure Cronologia de la química і Mauveïna
Max Ferdinand Perutz
Max Ferdinand Perutz (Viena, Imperi Austrohongarès 1914 - Cambridge, Anglaterra 2002) fou un químic britànic, d'origen austríac, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1962.
Veure Cronologia de la química і Max Ferdinand Perutz
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Cronologia de la química і Mètode científic
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Cronologia de la química і Mecànica quàntica
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Cronologia de la química і Mesopotàmia
Michał Sędziwój
Michał Sędziwój (en llatí: Michael Sendivogius) (1566 - 1646) fou un alquimista polonès, autor dels tractats "químics" Novum Lumen Chymicum (Praga, 1604), Dialogus Mercurii, Tractatus de Sulphure i Aenigma Philosphicum.
Veure Cronologia de la química і Michał Sędziwój
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Veure Cronologia de la química і Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Dalton
Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.
Veure Cronologia de la química і Model atòmic de Dalton
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Veure Cronologia de la química і Moviment brownià
Nanotecnologia
Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.
Veure Cronologia de la química і Nanotecnologia
Nanotub
Nanotubs de carboni. Els nanotubs són estructures tubulars de carboni de diàmetre de l'ordre del nanòmetre.
Veure Cronologia de la química і Nanotub
Neil Bartlett (químic)
Neil Bartlett (15 setembre 1932, Newcastle upon Tyne, Regne Unit - 5 d'agost del 2008) four un químic especialitzat en fluor famós per ser el primer en sintetitzar un compost de gas noble, l'hexafluoroplatinat de xenó XePtF6.
Veure Cronologia de la química і Neil Bartlett (químic)
Neptuni
El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.
Veure Cronologia de la química і Neptuni
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Cronologia de la química і Neutró
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Cronologia de la química і Niels Bohr
Niló
El niló (de la marca comercial registrada: nylon®) és un polímer artificial que pertany al grup de les poliamides.
Veure Cronologia de la química і Niló
Nitrat d'argent
El nitrat d'argent, conegut tradicionalment amb el nom de pedra infernal, és un compost químic de fórmula química AgNO₃.
Veure Cronologia de la química і Nitrat d'argent
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Cronologia de la química і Nombre atòmic
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Veure Cronologia de la química і Orbital atòmic
Otto Hahn
Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.
Veure Cronologia de la química і Otto Hahn
Otto Stern
Placa commemorativa en honor d'Otto Stern a la Universitat d'Hamburg Otto Stern (Żory, Alemanya, 1888 - Berkeley, EUA, 1969) fou un físic i professor universitari alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1943.
Veure Cronologia de la química і Otto Stern
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Cronologia de la química і Oxford University Press
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Cronologia de la química і Oxigen
Paracels
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.
Veure Cronologia de la química і Paracels
Parkesina
La parkesina, precursora del cel·luloide, va ser descoberta per Alexander Parkes, professor de ciències naturals de Birmingham, Anglaterra.
Veure Cronologia de la química і Parkesina
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Cronologia de la química і Partícula subatòmica
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Veure Cronologia de la química і Pólvora
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Veure Cronologia de la química і Peter Debye
Peter Waage
Peter Waage (Flekkefjord, 29 de juny de 1833 - Oslo, 13 de gener de 1900) va ser un químic noruec i professor de la Universitat d'Oslo.
Veure Cronologia de la química і Peter Waage
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Veure Cronologia de la química і PH
Pierre Bouguer
Pierre Bouguer (Le Croisic, Regne de França, 16 de febrer de 1698 - París, França, 15 d'agost de 1758), va ser un físic, matemàtic, astrònom i meteoròleg francès del considerat el pare de la fotometria.
Veure Cronologia de la química і Pierre Bouguer
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Veure Cronologia de la química і Pierre Curie
Piotr Leonídovitx Kapitsa
Piotr Leonídovitx Kapitsa, Пётр Леонидович Капица, (Kronstadt, Rússia 1894 - 1984) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Veure Cronologia de la química і Piotr Leonídovitx Kapitsa
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Cronologia de la química і Plató
Poloni
El poloni és l'element químic de símbol Po i nombre atòmic 84.
Veure Cronologia de la química і Poloni
Porpra
El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.
Veure Cronologia de la química і Porpra
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Cronologia de la química і Principi d'exclusió de Pauli
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Cronologia de la química і Principi d'incertesa de Heisenberg
Prometi
El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.
Veure Cronologia de la química і Prometi
Pseudo-Geber
Pseudo-Geber ("fals Geber") és el nom assignat pels estudiosos moderns a un alquimista anònim europeu nascut al, que de vegades ha estat identificat com Pau de Taranto, va escriure llibres sobre alquímia i metal·lúrgia, en llatí, sota el nom de "Geber".
Veure Cronologia de la química і Pseudo-Geber
Quinina
La quinina és un alcaloide cristal·lí blanc de gust amargant, que s'extreu de l'escorça de diverses espècies de plantes anomenades quina del gènere Cinchona.
Veure Cronologia de la química і Quinina
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Cronologia de la química і Radi (element)
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Cronologia de la química і Radioactivitat
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Cronologia de la química і René Descartes
Richard Robert Ernst
va ser un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1991.
Veure Cronologia de la química і Richard Robert Ernst
Richard Smalley
'''Richard Errett Smalley''' Richard Errett Smalley (Akron, EUA 1943 - Houston 2005) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1996.
Veure Cronologia de la química і Richard Smalley
Roald Hoffmann
Roald Hoffmann o Roald Safran (Złoczów, Polònia 1937) és un químic i professor emèrit universitari estatunidenc, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1981.
Veure Cronologia de la química і Roald Hoffmann
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Veure Cronologia de la química і Robert Andrews Millikan
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Veure Cronologia de la química і Robert Boyle
Robert Bunsen
'''Robert Wilhelm Bunsen''' Robert Wilhelm Eberhard Bunsen (Göttingen, 31 de març de 1811 - Heidelberg, 16 d'agost de 1899) fou un químic que va néixer a Göttingen, Alemanya.
Veure Cronologia de la química і Robert Bunsen
Robert Burns Woodward
Robert Burns Woodward (Boston, EUA 1917 - Cambridge, EUA 1979) fou un químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1965.
Veure Cronologia de la química і Robert Burns Woodward
Robert Curl
és un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1996.
Veure Cronologia de la química і Robert Curl
Robert Grosseteste
Robert Grosseteste (1175 - 1253) va ser un frare franciscà, bisbe de Lincoln (Anglaterra) i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa.
Veure Cronologia de la química і Robert Grosseteste
Robert S. Mulliken
Robert Sanderson Mulliken (Newburyport, EUA 1896 - Arlington 1986) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1966.
Veure Cronologia de la química і Robert S. Mulliken
Roger Bacon
Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.
Veure Cronologia de la química і Roger Bacon
Rosalind Franklin
fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.
Veure Cronologia de la química і Rosalind Franklin
Rubidi
El rubidi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és el Rb i el seu nombre atòmic és 37.
Veure Cronologia de la química і Rubidi
Ryōji Noyori
(Kōbe, Japó, 3 de setembre de 1938) és un químic i professor universitari japonès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2001.
Veure Cronologia de la química і Ryōji Noyori
Societat Química Americana
Logo La Societat Química Americana (anglès: American Chemical Society; ACS) és una societat científica amb seu als Estats Units que dona suport a la investigació científica en el camp de la química.
Veure Cronologia de la química і Societat Química Americana
Stanislao Cannizzaro
Stanislao Cannizzaro, nascut a Palerm, Regne de les Dues Sicílies, el 13 de juliol de 1826 i traspassat a Roma, Regne d'Itàlia, el 10 de maig de 1910, va ser un químic sicilià, i després italià (1861), que va resoldre les confusions sorgides sobre les masses moleculars i les masses atòmiques.
Veure Cronologia de la química і Stanislao Cannizzaro
Sumio Iijima
Sumio Iijima (飯島 澄男, Iijima Sumio) (Saitama, Japó, 1939) és un físic i professor universitari japonès especialista en materials avançats i nanotecnologia.
Veure Cronologia de la química і Sumio Iijima
Svante August Arrhenius
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.
Veure Cronologia de la química і Svante August Arrhenius
Tal·li
El tal·li és l'element químic de símbol Tl i nombre atòmic 81.
Veure Cronologia de la química і Tal·li
Tapputi-Belatekallim
Tapputi o Tapputi-Belatekallim (Belatekallim és el títol que rep un superintendent d'un palau) és considerada de les dues primeres químiques de les quals els nom s'ha conservat.
Veure Cronologia de la química і Tapputi-Belatekallim
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Cronologia de la química і Teoria atòmica
Teoria àcid-base de Lewis
La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies.
Veure Cronologia de la química і Teoria àcid-base de Lewis
Timeu (diàleg)
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.
Veure Cronologia de la química і Timeu (diàleg)
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Veure Cronologia de la química і Tori
Tractat Elemental de Química
El Tractat Elemental de Química, en francès Traité Élémentaire de Chimie, del químic francès Antoine-Laurent Lavoisier (1743-1794) publicat el 1789, és una de les obres cabdals de la història de la ciència i el llibre més emblemàtic de la història de la química.
Veure Cronologia de la química і Tractat Elemental de Química
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Cronologia de la química і Urani
Uraninita
La uraninita és un mineral de la classe dels òxids.
Veure Cronologia de la química і Uraninita
Urea
La urea és un compost químic cristal·lí, incolor, de fórmula CO(NH2)2, present en l'orina dels mamífers.
Veure Cronologia de la química і Urea
Wallace Carothers
Wallace Hume Carothers (27 d'abril de 1896 – 29 d'abril de 1937) fou un químic i inventor americà, líder En química orgànica a DuPont, a qui se li atribueix la invenció del niló.
Veure Cronologia de la química і Wallace Carothers
Walter Heitler
Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Veure Cronologia de la química і Walter Heitler
Walther Gerlach
Placa commemorant a Frankfurt l'experiment de Stern-Gerlach. Gerlach figura a la dreta Walther Gerlach (1 agost 1889, Biebrich del Rhin, Imperi Alemany - 10 agost 1979, Múnic, Alemanya Federal) fou un físic alemany conegut pel seu treball amb Otto Stern sobre les deflacions d'àtoms en camps magnètics no homogenis, conegut com a experiment de Stern-Gerlach.
Veure Cronologia de la química і Walther Gerlach
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure Cronologia de la química і Werner Heisenberg
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Veure Cronologia de la química і Wilhelm Wien
William Cullen
Cameo de William Cullen (primer pla), Museu Hunterian, Glasgow William Cullen Recinte d'enterrament de William i Robert Cullen a Kirknewton William Cullen FRS FRSE FRCPE FPSG (Hamilton, Lanarkshire, 15 d'abril de 1710 - Edimburg, 5 de febrer de 1790) va ser un metge, químic i agrònom escocès i un dels professors més importants de lEdinburgh Medical School durant el seu apogeu com el principal centre d'educació mèdica en el món de parla anglesa.
Veure Cronologia de la química і William Cullen
William Henry Bragg
William Henry Bragg OM, KBE FRS (Wigton, Cumberland, Regne Unit, 1862 - Londres, 1942) fou un físic i químic anglès guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntament amb el seu fill William Lawrence Bragg.
Veure Cronologia de la química і William Henry Bragg
William Henry Perkin
Sir William Henry Perkin FRS (12 de març de 1838 - 14 de juliol de 1907) fou un químic anglès conegut pel descobriment de la mauveïna, el primer colorant sintètic.
Veure Cronologia de la química і William Henry Perkin
William Lawrence Bragg
Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS (Adelaida, Austràlia 1890 - Ipswich, Anglaterra 1971) fou un físic australià guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntment amb el seu pare William Henry Bragg.
Veure Cronologia de la química і William Lawrence Bragg
William Prout
William Prout (15 gener 1785, Horton, Gloucestershire, Anglaterra - 9 abril 1850, Londres), fou un metge, químic i bioquímic anglès conegut pels seus treballs sobre la digestió, la química del metabolisme, les masses atòmiques i la hipòtesi de Prout.
Veure Cronologia de la química і William Prout
William Ramsay
William Ramsay (Glasgow, Regne Unit, 1852 - High Wycombe, Regne Unit, 1916) fou un químic i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Química de 1904.
Veure Cronologia de la química і William Ramsay
William Thomson
Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).
Veure Cronologia de la química і William Thomson
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Veure Cronologia de la química і Wolfgang Pauli
Yves Chauvin
Yves Chauvin (Menin, Bèlgica 1930 - Tours (França), 27 de gener de 2015) fou un químic francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2005.
Veure Cronologia de la química і Yves Chauvin
També conegut com Línia del temps de la química.
, Energia de Gibbs, Enllaç covalent, Equació de Schrödinger, Erich Hückel, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Ernst Otto Fischer, Erwin Schrödinger, Escola Mèdica Salernitana, Escriptura cuneïforme, Espín, Espectroscòpia, Experiment de Millikan, Experiment de Rutherford, Felix Bloch, Ferrocè, Fissió nuclear, Francis Bacon, Francis Crick, Frederick Soddy, Friedrich August Kekulé, Friedrich Wöhler, Fritz Haber, Fritz Wolfgang London, Geoffrey Wilkinson, Georg Brandt, Gilbert Newton Lewis, Glenn Theodore Seaborg, Gustav Robert Kirchhoff, Hans Geiger, Harold Clayton Urey, Harold Kroto, Heli, Henry Cavendish, Henry Louis Le Châtelier, Henry Moseley, Hermann Emil Fischer, Iatroquímica, Ida Noddack, Indi (color), Indi (element), Isòtop, Jacobus Henricus van 't Hoff, Jacques Charles, James Chadwick, James Dewey Watson, Jan van Helmont, Jàbir ibn Hayyan, Jöns Jacob Berzelius, Johann Heinrich Lambert, Johann Josef Loschmidt, John Alexander Reina Newlands, John Dalton, John Kendrew, John Pople, Joseph Achille Le Bel, Joseph Black, Joseph John Thomson, Joseph Priestley, Joseph Probst, Joseph-Louis Gay-Lussac, Josiah Willard Gibbs, Journal of the American Chemical Society, Julius Lothar Meyer, Justus von Liebig, Karl Barry Sharpless, Leo Baekeland, Leucip, Linus Carl Pauling, Llei de Bragg, Louis Claude Cadet de Gassicourt, Louis Pasteur, Louis-Victor de Broglie, Lucreci, Ludwig Boltzmann, Marie Curie, Mauveïna, Max Ferdinand Perutz, Mètode científic, Mecànica quàntica, Mesopotàmia, Michał Sędziwój, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Dalton, Moviment brownià, Nanotecnologia, Nanotub, Neil Bartlett (químic), Neptuni, Neutró, Niels Bohr, Niló, Nitrat d'argent, Nombre atòmic, Orbital atòmic, Otto Hahn, Otto Stern, Oxford University Press, Oxigen, Paracels, Parkesina, Partícula subatòmica, Pólvora, Peter Debye, Peter Waage, PH, Pierre Bouguer, Pierre Curie, Piotr Leonídovitx Kapitsa, Plató, Poloni, Porpra, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Prometi, Pseudo-Geber, Quinina, Radi (element), Radioactivitat, René Descartes, Richard Robert Ernst, Richard Smalley, Roald Hoffmann, Robert Andrews Millikan, Robert Boyle, Robert Bunsen, Robert Burns Woodward, Robert Curl, Robert Grosseteste, Robert S. Mulliken, Roger Bacon, Rosalind Franklin, Rubidi, Ryōji Noyori, Societat Química Americana, Stanislao Cannizzaro, Sumio Iijima, Svante August Arrhenius, Tal·li, Tapputi-Belatekallim, Teoria atòmica, Teoria àcid-base de Lewis, Timeu (diàleg), Tori, Tractat Elemental de Química, Urani, Uraninita, Urea, Wallace Carothers, Walter Heitler, Walther Gerlach, Werner Heisenberg, Wilhelm Wien, William Cullen, William Henry Bragg, William Henry Perkin, William Lawrence Bragg, William Prout, William Ramsay, William Thomson, Wolfgang Pauli, Yves Chauvin.