Taula de continguts
92 les relacions: Alfons de Castella, Alfons de Molina, Alfons IX de Lleó, Alfons XI de Castella, Álvaro de Luna y Jarana, Índies Occidentals, Batalla de Montiel, Batalla de Nájera, Beltrán de la Cueva, Berenguera de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Caterina de Lancaster, Compromís de Casp, Comtat de Trastàmara, Constança de Castella, Corona d'Aragó, Corts de Castella i Lleó, Cristòfor Colom, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Ducat de Lancaster, Eduard de Woodstock, Elionor de Guzmán, Emirat de Gibraltar, Emirat de Granada, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Enric IV de Castella, Estat sobirà, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran I de Lleó, Ferran III de Castella, França, Furs, Guadalquivir, Guerra Civil castellana, Guerra dels Cent Anys, Illes Canàries, Infants d'Aragó, Inquisició, Isabel I de Castella, Joan de Gant, Joan I de Castella, Joan II de Castella, Joana de Portugal i d'Aragó, Joana la Beltraneja, La Corunya, ... Ampliar l'índex (42 més) »
Alfons de Castella
Alfons de Castella (Tordesillas, 1453 - Cardeñosa, 1468) va ser infant de Castella.
Veure Corona de Castella i Lleó і Alfons de Castella
Alfons de Molina
Alfons de Molina (1203 - 1272) fou infant de Castella i senyor de Molina i de Mesa.
Veure Corona de Castella i Lleó і Alfons de Molina
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Veure Corona de Castella i Lleó і Alfons IX de Lleó
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Corona de Castella i Lleó і Alfons XI de Castella
Álvaro de Luna y Jarana
Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.
Veure Corona de Castella i Lleó і Álvaro de Luna y Jarana
Índies Occidentals
Nova Guinea Occidental Les Índies Occidentals fan referència, habitualment, a les illes del Carib denominades Antilles i Bahames, i el seu ús en l'àmbit castellà és, segons la RAE, "admissible sempre que no hi hagi possible confusió amb la denominació tradicional de tot el continent".
Veure Corona de Castella i Lleó і Índies Occidentals
Batalla de Montiel
La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.
Veure Corona de Castella i Lleó і Batalla de Montiel
Batalla de Nájera
La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.
Veure Corona de Castella i Lleó і Batalla de Nájera
Beltrán de la Cueva
Beltrán de la Cueva (Úbeda, 1435 - Cuéllar, 1 de novembre de 1492) va ser un noble, polític i militar castellà, considerat un dels personatges més importants del seu temps, en ser preferit d'Enric IV de Castella, al costat de Juan Pacheco, marquès de Villena, i Miguel Lucas d'Iranzo, conestable de Castella.
Veure Corona de Castella i Lleó і Beltrán de la Cueva
Berenguera de Castella
Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).
Veure Corona de Castella i Lleó і Berenguera de Castella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Corona de Castella i Lleó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Corona de Castella i Lleó і Castella
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Veure Corona de Castella i Lleó і Caterina de Lancaster
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Corona de Castella i Lleó і Compromís de Casp
Comtat de Trastàmara
El comtat de Trastàmara és un títol nobiliari atorgat el 4 de febrer de 1445 a San Martín de Valdeiglesias pel rei Joan II de Castella, com a títol hereditari, a Pedro Álvarez Osorio.
Veure Corona de Castella i Lleó і Comtat de Trastàmara
Constança de Castella
Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).
Veure Corona de Castella i Lleó і Constança de Castella
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Corona de Castella i Lleó і Corona d'Aragó
Corts de Castella i Lleó
309x309px Avinguda de Salamanca de Valladolid. Les Corts de Castella i Lleó en castellà i oficialment: Cortes de Castilla y León són l'òrgan legislatiu de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Veure Corona de Castella i Lleó і Corts de Castella i Lleó
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Veure Corona de Castella i Lleó і Cristòfor Colom
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Corona de Castella i Lleó і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Corona de Castella i Lleó і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Corona de Castella i Lleó і Dinastia Trastàmara
Ducat de Lancaster
Escut del Ducat de Lancaster. El Ducat de Lancaster és un dels dos ducats reials d'Anglaterra, l'altre és el Ducat de Cornualla.
Veure Corona de Castella i Lleó і Ducat de Lancaster
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Veure Corona de Castella i Lleó і Eduard de Woodstock
Elionor de Guzmán
Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.
Veure Corona de Castella i Lleó і Elionor de Guzmán
Emirat de Gibraltar
La taifa, emirat o regne de Gibraltar fou una taifa andalusina que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.
Veure Corona de Castella i Lleó і Emirat de Gibraltar
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Corona de Castella i Lleó і Emirat de Granada
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Veure Corona de Castella i Lleó і Enric II de Castella
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Corona de Castella i Lleó і Enric III de Castella
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Veure Corona de Castella i Lleó і Enric IV de Castella
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Corona de Castella i Lleó і Estat sobirà
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Corona de Castella i Lleó і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Corona de Castella i Lleó і Ferran el Catòlic
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Veure Corona de Castella i Lleó і Ferran I de Lleó
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Veure Corona de Castella i Lleó і Ferran III de Castella
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Corona de Castella i Lleó і França
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Corona de Castella i Lleó і Furs
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Veure Corona de Castella i Lleó і Guadalquivir
Guerra Civil castellana
* Primera Guerra Civil castellana (1366-1369), guerra entre Pere I de Castella i el seu medi germà Enric.
Veure Corona de Castella i Lleó і Guerra Civil castellana
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Corona de Castella i Lleó і Guerra dels Cent Anys
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Corona de Castella i Lleó і Illes Canàries
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Veure Corona de Castella i Lleó і Infants d'Aragó
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Corona de Castella i Lleó і Inquisició
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Corona de Castella i Lleó і Isabel I de Castella
Joan de Gant
Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.
Veure Corona de Castella i Lleó і Joan de Gant
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Veure Corona de Castella i Lleó і Joan I de Castella
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Corona de Castella i Lleó і Joan II de Castella
Joana de Portugal i d'Aragó
Escut Joana de Portugal (Almada, Portugal 1439 - Madrid 1475), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1455-1474).
Veure Corona de Castella i Lleó і Joana de Portugal i d'Aragó
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Veure Corona de Castella i Lleó і Joana la Beltraneja
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Veure Corona de Castella i Lleó і La Corunya
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Veure Corona de Castella i Lleó і Llista de reis d'Espanya
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Corona de Castella i Lleó і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Lleó
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Veure Corona de Castella i Lleó і Llista de reis de Lleó
Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).
Veure Corona de Castella i Lleó і Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Maria de Portugal i de Castella
Maria de Portugal (1313 - Évora 1357), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1328-1350).
Veure Corona de Castella i Lleó і Maria de Portugal i de Castella
Molina de Aragón
Molina de Aragón és una localitat de la província de Guadalajara que pertany a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Veure Corona de Castella i Lleó і Molina de Aragón
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Corona de Castella i Lleó і Monarca
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Corona de Castella i Lleó і Monarquia
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Corona de Castella i Lleó і Noblesa
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Veure Corona de Castella i Lleó і Pere I de Castella
Pontevedra
Pontevedra és un municipi i una ciutat del sud-oest de Galícia, capital de la província de Pontevedra i de la comarca homònima.
Veure Corona de Castella i Lleó і Pontevedra
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Corona de Castella i Lleó і Príncep d'Astúries
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regent
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne d'Anglaterra
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne d'Astúries
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Castella
Regne de Còrdova
El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Còrdova
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Galícia
Regne de Jaén
Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Jaén
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Lleó
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Múrcia
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Navarra
Regne de Sevilla
El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Sevilla
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Corona de Castella i Lleó і Regne de Toledo
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Corona de Castella i Lleó і Reis Catòlics
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Corona de Castella i Lleó і Riu
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Veure Corona de Castella i Lleó і Santiago de Compostel·la
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Veure Corona de Castella i Lleó і Senyoriu
Tractat dels Toros de Guisando
El Tractat dels Toros de Guisando o Concòrdia dels Toros de Guisando és el nom d'un acord establert al turó de Guisando (al costat del grup escultòric homònim, a l'actual localitat d'El Tiemblo a Àvila), el 18 de setembre de 1468, entre el rei de Castella Enric IV i la seva germanastra Isabel I de Castella, pel qual aquesta era proclamada Princesa d'Astúries, i per tant, reconeguda com a hereva de la Corona de Castella.
Veure Corona de Castella i Lleó і Tractat dels Toros de Guisando
Vigo
Vigo és un municipi i una ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra.
Veure Corona de Castella i Lleó і Vigo
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1037
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1072
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1230
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1361
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1369
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1412
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1429
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1430
1469
(Brescia.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1469
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1474
1479
; Països Catalans.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1479
1715
;Països Catalans.
Veure Corona de Castella i Lleó і 1715
També conegut com Corona castellana, Corona de Castella, Regne de Castella i Lleó.