Taula de continguts
22 les relacions: Afrodita, Apol·lo, Astronomia, Eclecticisme, Endevinació, Etruscs, Filòsof, Llatí, Macrobi, Manes, Marc Antisti Labeó, Màgia, Metafísica, Misticisme, Mitologia, Neoplatonisme, Penats, Porfiri, Quint Antisti Labeó, Segle II, Solstici, Teologia.
- Gens Cornèlia
- Neoplatònics
- Teòlegs del segle III
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Corneli Labeó і Afrodita
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Corneli Labeó і Apol·lo
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Corneli Labeó і Astronomia
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Veure Corneli Labeó і Eclecticisme
Endevinació
Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.
Veure Corneli Labeó і Endevinació
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Corneli Labeó і Etruscs
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Corneli Labeó і Filòsof
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Corneli Labeó і Llatí
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Corneli Labeó і Macrobi
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Veure Corneli Labeó і Manes
Marc Antisti Labeó
Marc Antisti Labeó (en llatí Marcus Antistius Labeo) va ser un jurista romà fill de Quint Antisti Labeó (Quintus Antistius Labeo).
Veure Corneli Labeó і Marc Antisti Labeó
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Veure Corneli Labeó і Màgia
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Corneli Labeó і Metafísica
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Veure Corneli Labeó і Misticisme
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Corneli Labeó і Mitologia
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Corneli Labeó і Neoplatonisme
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Veure Corneli Labeó і Penats
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Veure Corneli Labeó і Porfiri
Quint Antisti Labeó
Quint Antisti Labeó (en llatí Quintus Antistius Labeo), membre de la gens Antístia d'origen plebeu, va ser un jurista romà deixeble de Servi Sulpici, que va viure a la meitat del.
Veure Corneli Labeó і Quint Antisti Labeó
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Corneli Labeó і Segle II
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Veure Corneli Labeó і Solstici
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Corneli Labeó і Teologia
Vegeu també
Gens Cornèlia
- Artemidor Corneli
- Aulus Corneli Cels
- Aulus Corneli Cos (cònsol 428 aC)
- Aulus Corneli Palma
- Cels (emperador)
- Cornèlia Salonina
- Cornèlia Supera
- Corneli Alexandre Polihistor
- Corneli Fusc
- Corneli Labeó
- Corneli Lacó
- Corneli Nepot
- Corneli Sever
- Corneli el Centurió
- Gai Corneli (tribú)
- Gai Corneli Gal
- Gens Cornèlia
- Júlia Cornèlia Paula
- Lívia Orestil·la
- Lelià
- Luci Corneli Balb Major
- Luci Corneli Balb Menor
- Luci Corneli Cos Maluginense
- Luci Corneli Crisògon
- Luci Corneli Mèrula (cònsol 193 aC)
- Luci Corneli Mèrula (cònsol 87 aC)
- Marc Corneli Frontó
- Marc Corneli Maluginense (decemvir)
- Publi Corneli Anulí
- Publi Corneli Arvina
- Publi Corneli Cos (tribú 408 aC)
- Publi Corneli Cos (tribú 415 aC)
- Publi Corneli Escàpula
- Publi Corneli Escipió (mestre de la cavalleria 396 aC)
- Publi Corneli Rufí (cònsol)
- Publi Corneli Rufí (dictador)
- Servi Corneli Cos Maluginense
- Tàcit
Neoplatònics
- Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
- Agustí d'Hipona
- Al-Farabí
- Amèlios
- Asclepi de Tral·les
- Boeci
- Bonaventura de Bagnoregio
- Corneli Labeó
- Crisanci de Sardes
- Dexip (filòsof)
- Edesi de Capadòcia
- Eusebi de Mindos
- Eustaci de Capadòcia
- Gai Mari Victorí
- Giovanni Pico della Mirandola
- Iàmblic d'Apamea
- Iàmblic de Calcis
- Isaac el cec
- Joan Damascè
- Joan Escot Eriúgena
- Jordi Gemist Pletó
- Julià l'Apòstata
- Màxim d'Efes
- Macrobi
- Marcià Mineu Fèlix Capel·la
- Marsilio Ficino
- Nimfidià
- Plotí
- Porfiri
- Pseudo-Aristòtil
- Pseudo-Dionís l'Areopagita
- Remigi d'Auxerre
- Roman Ingarden
- Sòpater d'Apamea el Vell
- Sever Retòric
- Sosípatra
- Teodor Asineu
Teòlegs del segle III
- Corneli Labeó
- Mani