Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Absis, Antoni Ripoll Salvà, Balustre, Barroc, Bonaventura de Bagnoregio, Brancal, Campanar, Capella (arquitectura), Carmesí, Cavallets cotoners de Llucmajor, Claraboia, Contrafort, Cornisa, Desamortitzacions espanyoles, Estuc, Família franciscana, Francesc d'Assís, Francesc Salvà Ripoll, Gàrgola, Intradós, Llanternó, Llinda, Llucmajor, Mallorca, Marès, Nervi (arquitectura), Orgue del Convent de Sant Bonaventura, Presbiteri, Ramon Llull, Renaixement, Retaule, Siena, Tercer Orde Regular de Sant Francesc, Veracreu.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Absis · Veure més »
Antoni Ripoll Salvà
Fra Antoni Ripoll Salvà, nascut a Llucmajor, Mallorca, el 1844 i traspassat a Artà, Mallorca, el 1916.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Antoni Ripoll Salvà · Veure més »
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Balustre · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Barroc · Veure més »
Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »
Brancal
'''Brancal''' dret esculpit de la portalada central de la Catedral de Milà El brancal o muntant és cada una de les dues peces d'una obertura que disposades verticalment, a ambdós costats seus, sostenen una llinda, un arc o les arquivoltes situades sobre seu.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Brancal · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Campanar · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Capella (arquitectura) · Veure més »
Carmesí
El carmesí és un color vermell profund, fort, combinat amb una mica de blau, que dona com a resultat un to lleugerament púrpura.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Carmesí · Veure més »
Cavallets cotoners de Llucmajor
Cavallets cotoners ballant davant l'ajuntament de Llucmajor el dia de Santa Càndida Els cavallets cotoners de Llucmajor són un ball de figures d'aquesta vila mallorquina recuperat després de vuitanta anys de la desaparició.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Cavallets cotoners de Llucmajor · Veure més »
Claraboia
Una claraboia Una claraboia, lluerna o lluernera és una finestra situada al sostre o a la part superior d'una paret i que s'utilitza per a donar llum natural a una estança.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Claraboia · Veure més »
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Contrafort · Veure més »
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Cornisa · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Estuc · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Família franciscana · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Francesc d'Assís · Veure més »
Francesc Salvà Ripoll
Francesc Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 1867-1950) fou un pintor neoclàssic mallorquí.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Francesc Salvà Ripoll · Veure més »
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Gàrgola · Veure més »
Intradós
Aljaferia de Saragossa. Segle XI Lintradós o sotavolta és un terme arquitectònic que designa la superfície interior, còncava i inferior d'un arc, volta o dovella.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Intradós · Veure més »
Llanternó
Sant Pau a Roma'''. Interior de la cúpula i obertura del llanternó. Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Llanternó · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Llinda · Veure més »
Llucmajor
Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Llucmajor · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Mallorca · Veure més »
Marès
Seu de Palma i murades de la ciutat Façana amb marès El marès és una roca sedimentària detrítica composta per grans de sorra cohesionats per un ciment natural de carbonats.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Marès · Veure més »
Nervi (arquitectura)
Nervadura del sostre del refectori del monestir de Santa Maria de la Valldigna Nervi o nervadura és un element constructiu d'arquitectura format per un segment d'arc —tipus motllura— sortint de l'intradós d'una volta.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Nervi (arquitectura) · Veure més »
Orgue del Convent de Sant Bonaventura
L'Orgue del Convent de Sant Bonaventura es troba al Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, o dit també de la Mare de Déu de Jesús.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Orgue del Convent de Sant Bonaventura · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Presbiteri · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Ramon Llull · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Renaixement · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Retaule · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Siena · Veure més »
Tercer Orde Regular de Sant Francesc
El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Tercer Orde Regular de Sant Francesc · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Convent de Sant Bonaventura і Veracreu · Veure més »
Redirigeix aquí:
Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor.
