Taula de continguts
35 les relacions: Acreció, Astenosfera, Cambridge University Press, Conducció tèrmica, Convecció, Deformació per fluència lenta, Diòxid de silici, Dorsal oceànica, Encèlad (satèl·lit), Espinel·la, Europa (satèl·lit), Expansió del fons oceànic, Ferro, Fossa marina, Hadeà, Litosfera, Mantell terrestre, Mart (planeta), Níquel, Núclid, Nombre de Rayleigh, Nucli de la Terra, Olivina, Perovskita, Placa tectònica, Plomall de mantell, Reacció endotèrmica, Reologia, Silicat, Subducció, Sulfur, Terra, Tomografia, Venus (planeta), Vulcanologia.
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Convecció del mantell і Acreció
Astenosfera
Astenosfera L'astenosfera o zona de velocitat reduïda és una capa del mantell terrestre situada a una profunditat d'entre 50 i 200 km on les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc.
Veure Convecció del mantell і Astenosfera
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Convecció del mantell і Cambridge University Press
Conducció tèrmica
La conducció tèrmica o conducció de calor és un mecanisme d'energia tèrmica entre dos sistemes basat en el contacte directe de les seues partícules que tendeixen a igualar la seva temperatura o estat d'excitació tèrmica.
Veure Convecció del mantell і Conducció tèrmica
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Convecció del mantell і Convecció
Deformació per fluència lenta
Es denomina deformació per fluència lenta (en anglès, creep) l'increment de deformació que pateix un material quan li és aplicat un esforç constant σ0.
Veure Convecció del mantell і Deformació per fluència lenta
Diòxid de silici
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.
Veure Convecció del mantell і Diòxid de silici
Dorsal oceànica
Formació d'una dorsal Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altitud; normalment, presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costat, creant més sòl oceànic.
Veure Convecció del mantell і Dorsal oceànica
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Veure Convecció del mantell і Encèlad (satèl·lit)
Espinel·la
Lespinel·la és un mineral que pertany a la classe dels òxids.
Veure Convecció del mantell і Espinel·la
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Convecció del mantell і Europa (satèl·lit)
Expansió del fons oceànic
Edat del fons oceànic. En vermell el més jove i en blau el més antic L'expansió del fons oceànic és l'augment de la superfície dels fons oceànics per aportació de materials magmàtics profunds a través de les dorsals oceàniques, els quals s’incorporen a l'escorça oceànica.
Veure Convecció del mantell і Expansió del fons oceànic
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Convecció del mantell і Ferro
Fossa marina
Vista en perspectiva del fons marí al mar Carib i l'oceà Atlàntic. Les petites Antilles es troben a sota, al costat esquerre de la imatge, i la península de Florida a dalt, a la dreta. L'àrea de color morat que hi ha al centre de la imatge és la fossa de Puerto Rico, que constitueix la zona més profunda de l'oceà Atlàntic i el mar Carib.
Veure Convecció del mantell і Fossa marina
Hadeà
L'Hadeà, Catarqueà, Prearqueà o Priscoà és l'eó que precedeix l'Arqueà.
Veure Convecció del mantell і Hadeà
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Veure Convecció del mantell і Litosfera
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Veure Convecció del mantell і Mantell terrestre
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Convecció del mantell і Mart (planeta)
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Veure Convecció del mantell і Níquel
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Veure Convecció del mantell і Núclid
Nombre de Rayleigh
En mecànica de fluids, el Nombre de Rayleigh per a un fluid és un nombre adimensional associat amb la transferència de calor en el mateix fluid.
Veure Convecció del mantell і Nombre de Rayleigh
Nucli de la Terra
Esquema de la Terra, del nucli intern a l'exosfera. Parcialment a escala El nucli terrestre és una esfera principalment sòlida d'uns 1.220 km de radi situada al centre de la Terra.
Veure Convecció del mantell і Nucli de la Terra
Olivina
Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).
Veure Convecció del mantell і Olivina
Perovskita
La perovskita és un mineral format per òxid de calci i de titani, de fórmula CaTiO₃.
Veure Convecció del mantell і Perovskita
Placa tectònica
Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.
Veure Convecció del mantell і Placa tectònica
Plomall de mantell
pàgina.
Veure Convecció del mantell і Plomall de mantell
Reacció endotèrmica
Una reacció endotèrmica en termodinàmica és un procés o reacció en el que el sistema absorbeix energia de l'entorn en forma de calor.
Veure Convecció del mantell і Reacció endotèrmica
Reologia
deformació plàstica (irreversible, que es dissipa en forma de calor), que creix més de pressa que l'esforç; i finalment, amb una deformació rígida (trencament), que a diferència de les anteriors, trenca la continuïtat original del material. La reologia és l'estudi de la deformació i el flux de la matèria.
Veure Convecció del mantell і Reologia
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Veure Convecció del mantell і Silicat
Subducció
La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.
Veure Convecció del mantell і Subducció
Sulfur
En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical.
Veure Convecció del mantell і Sulfur
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Convecció del mantell і Terra
Tomografia
Principi bàsic de la tomografia: no existeix superposició a les seccions tomogràfiques S1 i S₂ en comparació amb la imatge projectada P CT Una tomografia (del grec τόμος, tall o secció, i γραφή, escriptura o imatge) és una tècnica de representació gràfica d'imatges corresponents a una secció o pla determinat de l'element a representar, ja siga este una part del cos (en medicina), del subsol (geofísica, arqueologia…), fons marí (oceanografia), en ciències dels materials i altres ciències.
Veure Convecció del mantell і Tomografia
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Convecció del mantell і Venus (planeta)
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Veure Convecció del mantell і Vulcanologia