Taula de continguts
56 les relacions: Agustín Muñoz Grandes, Astúries, Íñigo Cavero Lataillade, Catalanisme, Censura, Comunitat Econòmica Europea, Consell Privat del Comte de Barcelona, Democràcia cristiana, Dionisio Ridruejo Jiménez, Drets humans, Enrique Tierno Galván, Estoril, Falange Española, Fèlix Pons Marquès, Fernando Álvarez de Miranda y Torres, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Gabriel Arias-Salgado y de Cubas, Guerra Civil espanyola, Illes Canàries, Jesús Prados Arrarte, Joan de Borbó i Battenberg, Joaquín Satrústegui Fernández, José Federico de Carvajal Pérez, José María Gil-Robles y Quiñones, José María Pemán, José Vidal-Beneyto, Julián Grimau García, Liberalisme, Llei Fraga, Llibertat d'expressió, Llibertat individual, Luis María Anson Oliart, Malenconia, Manuel Fraga Iribarne, Múnic, Monarquia, Monarquia Catòlica, Nacionalisme basc, Oposició al franquisme, Partit Comunista d'Espanya, Partit Socialista Obrer Espanyol, Regència, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Repressió política, Rodolf Llopis Ferrándiz, Salvador de Madariaga, Socialdemocràcia, Socialisme, Transició democràtica espanyola, ... Ampliar l'índex (6 més) »
Agustín Muñoz Grandes
Agustín Muñoz Grandes (Carabanchel Bajo, 27 de gener de 1896 – Madrid, 11 de juliol de 1970) fou un militar i polític espanyol, vicepresident del Govern i ministre espanyol amb Franco diverses vegades i comandant en grau de general de la Divisió Blava entre 1941 i 1943.
Veure Contuberni de Múnic і Agustín Muñoz Grandes
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Contuberni de Múnic і Astúries
Íñigo Cavero Lataillade
Íñigo Cavero Lataillade, Baró de Carondelet i de la Torre i Marquès d'Aysa, (Sant Sebastià, 1 d'agost de 1929 - Madrid, 25 de desembre de 2002) fou un polític, advocat i noble basc, que fou ministre i president del Consell d'Estat.
Veure Contuberni de Múnic і Íñigo Cavero Lataillade
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Contuberni de Múnic і Catalanisme
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Veure Contuberni de Múnic і Censura
Comunitat Econòmica Europea
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.
Veure Contuberni de Múnic і Comunitat Econòmica Europea
Consell Privat del Comte de Barcelona
El Consell Privat del Comte de Barcelona va ser una organització privada de Joan de Borbó amb caràcter d'organisme consultiu.
Veure Contuberni de Múnic і Consell Privat del Comte de Barcelona
Democràcia cristiana
La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.
Veure Contuberni de Múnic і Democràcia cristiana
Dionisio Ridruejo Jiménez
Dionisio Ridruejo Jiménez (El Burgo de Osma, Sòria, 12 d'octubre de 1912 - Madrid, 29 de juny de 1975) fou un escriptor i polític espanyol, pertanyent a la Generació del 36 o Primera generació poètica de postguerra.
Veure Contuberni de Múnic і Dionisio Ridruejo Jiménez
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Veure Contuberni de Múnic і Drets humans
Enrique Tierno Galván
Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986) fou un jurista, escriptor, catedràtic i polític espanyol, que va ser alcalde de Madrid entre 1979 i 1986.
Veure Contuberni de Múnic і Enrique Tierno Galván
Estoril
Estoril és una freguesia de Cascais, al districte de Lisboa.
Veure Contuberni de Múnic і Estoril
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Veure Contuberni de Múnic і Falange Española
Fèlix Pons Marquès
Félix Pons Marquès (Palma, 16 de febrer de 1910- 23 de febrer de 1970) va ser un advocat i polític.
Veure Contuberni de Múnic і Fèlix Pons Marquès
Fernando Álvarez de Miranda y Torres
Fernando Álvarez de Miranda y Torres (Santander, Cantàbria 1924 - Madrid, 7 de maig de 2016) va ser un polític i professor universitari espanyol que fou President del Congrés dels Diputats en el primer govern de la UCD.
Veure Contuberni de Múnic і Fernando Álvarez de Miranda y Torres
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Contuberni de Múnic і Francisco Franco Bahamonde
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Contuberni de Múnic і Franquisme
Gabriel Arias-Salgado y de Cubas
Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Madrid 3 de març de 1904 - 26 de juliol de 1962) va ser un polític espanyol, ministre durant la dictadura del General Franco.
Veure Contuberni de Múnic і Gabriel Arias-Salgado y de Cubas
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Contuberni de Múnic і Guerra Civil espanyola
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Contuberni de Múnic і Illes Canàries
Jesús Prados Arrarte
Jesús Prats Arrarte (Bilbao, 8 de novembre de 1909 - Madrid, 24 de juny de 1983) va ser un economista, jurista, catedràtic universitari, traductor i acadèmic basc de la Reial Acadèmia Espanyola.
Veure Contuberni de Múnic і Jesús Prados Arrarte
Joan de Borbó i Battenberg
Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.
Veure Contuberni de Múnic і Joan de Borbó i Battenberg
Joaquín Satrústegui Fernández
Joaquín Satrústegui Fernández (Sant Sebastià, 17 d'octubre de 1909 - 11 de març de 1992) va ser un advocat i polític liberal espanyol.
Veure Contuberni de Múnic і Joaquín Satrústegui Fernández
José Federico de Carvajal Pérez
José Federico de Carvajal Pérez (Màlaga, 1930 – 2015) és un polític i advocat espanyol que fou President del Senat entre 1982 i 1989 sota el govern del PSOE.
Veure Contuberni de Múnic і José Federico de Carvajal Pérez
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Veure Contuberni de Múnic і José María Gil-Robles y Quiñones
José María Pemán
José María Pemán y Pemartín (Cadis, 8 de maig de 1897 – 19 de juliol de 1981) va ser un escriptor espanyol i activista polític que va donar suport a les dictadures de Miguel Primo de Rivera i del general insurrecte Francisco Franco també va optar per l'opció monàrquica representada per Juan de Borbón.
Veure Contuberni de Múnic і José María Pemán
José Vidal-Beneyto
José Vidal-Beneyto (Carcaixent, Ribera Alta, 26 de juny de 1927 - París, França, 16 de març de 2010) fou un filòsof, sociòleg i politòleg valencià.
Veure Contuberni de Múnic і José Vidal-Beneyto
Julián Grimau García
Julián Grimau García (Madrid, 18 de febrer de 1911 - 20 d'abril de 1963) va ésser un polític espanyol.
Veure Contuberni de Múnic і Julián Grimau García
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Contuberni de Múnic і Liberalisme
Llei Fraga
La Llei de Premsa i Impremta de 1966 (en castellà, Ley de Prensa e Imprenta) de 1966, coneguda popularment com a Llei Fraga o Llei Fraga del 66 va ser una llei emesa a Espanya durant la dictadura franquista, que substituïa la llei de 1938 i alleujava la censura prèvia de qualsevol tipus de publicacions, fins llavors obligatòria que existia des de l'inici del franquisme a les publicacions editorials i periodístiques.
Veure Contuberni de Múnic і Llei Fraga
Llibertat d'expressió
''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.
Veure Contuberni de Múnic і Llibertat d'expressió
Llibertat individual
La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució.
Veure Contuberni de Múnic і Llibertat individual
Luis María Anson Oliart
Luis María Anson Oliart (Madrid, 1935), és un periodista i escriptor espanyol que dirigeix el suplement El Cultural del diari El Mundo i és president del Consell Editorial del Grup Intereconomía.
Veure Contuberni de Múnic і Luis María Anson Oliart
Malenconia
La malenconia, melancolia o melangia (del grec clàssic, «negre» i, «bilis»), un concepte que sovint es pot confondre amb la depressió (del llatí depressus, «abatiment»), és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància.
Veure Contuberni de Múnic і Malenconia
Manuel Fraga Iribarne
Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.
Veure Contuberni de Múnic і Manuel Fraga Iribarne
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Contuberni de Múnic і Múnic
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Contuberni de Múnic і Monarquia
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Veure Contuberni de Múnic і Monarquia Catòlica
Nacionalisme basc
"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.
Veure Contuberni de Múnic і Nacionalisme basc
Oposició al franquisme
Oposició al franquisme, i en l'època simplement oposició, fa referència al conjunt de moviments polítics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democràtiques (1977), any i mig després de la seva mort (1975).
Veure Contuberni de Múnic і Oposició al franquisme
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Veure Contuberni de Múnic і Partit Comunista d'Espanya
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Contuberni de Múnic і Partit Socialista Obrer Espanyol
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Veure Contuberni de Múnic і Regència
Regionalisme i nacionalisme a Espanya
XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.
Veure Contuberni de Múnic і Regionalisme i nacionalisme a Espanya
Repressió política
Repressió política és l'acció de contenir, detenir o castigar actuacions polítiques o socials des del poder per part de les autoritats públiques, negant o impedint l'exercici dels drets i llibertats (expressió, reunió, manifestació, associació, sindicació) que solen considerar-se pròpies dels sistemes democràtics.
Veure Contuberni de Múnic і Repressió política
Rodolf Llopis Ferrándiz
Rodolf Llopis Ferrándiz (Callosa d'en Sarrià, Marina Baixa, 27 de febrer de 1895 - Albi, Llenguadoc, 1984) fou un polític i pedagog socialista valencià.
Veure Contuberni de Múnic і Rodolf Llopis Ferrándiz
Salvador de Madariaga
Salvador de Madariaga y Rojo (La Corunya, Galícia 1886 - Locarno, Suïssa 1978), fou un diplomàtic, escriptor, historiador, pacifista i professor universitari espanyol, que ocupà diversos càrrecs polítics a la Societat de Nacions i durant la Segona República Espanyola.
Veure Contuberni de Múnic і Salvador de Madariaga
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Veure Contuberni de Múnic і Socialdemocràcia
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Contuberni de Múnic і Socialisme
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Contuberni de Múnic і Transició democràtica espanyola
Tribunal d'Ordre Públic
El Tribunal d'Ordre Públic, també conegut com a TOP, fou una instància judicial especial existent en la fase final del franquisme.
Veure Contuberni de Múnic і Tribunal d'Ordre Públic
Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Veure Contuberni de Múnic і Vaga
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Contuberni de Múnic і 10 de juliol
1962
;Països Catalans.
Veure Contuberni de Múnic і 1962
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Contuberni de Múnic і 5 de juny
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Contuberni de Múnic і 8 de juny
També conegut com Congrés del Moviment Europeu de Munic.