Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Agnès de Roma, Alexandre IV, Annibalià, August (títol), Bitínia, Catolicisme, Cèsar (títol), Constanci Gal, Constanci II, Constantí I el Gran, Damas I, Flavi Claudi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Juli Constant, Imperi Sassànida, Joan i Pau de Roma, Llegenda àuria, Magnenci, Martirologi romà, Mestre dels soldats, Milà, Minervina, Museus Vaticans, Pòrfir, Regne del Pont, Roma, Sant, Vetranió, 18 de febrer, 25 de febrer, 318, 335, 337, 350, 351, 354.
Agnès de Roma
Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.
Nou!!: Constància і Agnès de Roma · Veure més »
Alexandre IV
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
Nou!!: Constància і Alexandre IV · Veure més »
Annibalià
Annibalià (en llatí: (?- 337) fou un membre de la Dinastia constantiniana, que va ser designat per Constantí I el Gran, el seu oncle, com a governant d'una part de l'Imperi Romà a la seva mort.
Nou!!: Constància і Annibalià · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Constància і August (títol) · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Constància і Bitínia · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Constància і Catolicisme · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Constància і Cèsar (títol) · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: Constància і Constanci Gal · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Constància і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Constància і Constantí I el Gran · Veure més »
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Nou!!: Constància і Damas I · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Constància і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Dalmaci
Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.
Nou!!: Constància і Flavi Dalmaci · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Constància і Flavi Juli Constant · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Constància і Imperi Sassànida · Veure més »
Joan i Pau de Roma
Joan i Pau de Roma (morts a Roma, 26 de juny de 362) foren dos màrtirs cristians del, titulars de l'antiga basílica romana del mont Celi (Basilica Celimontane).
Nou!!: Constància і Joan i Pau de Roma · Veure més »
Llegenda àuria
La Llegenda àuria (llatí: Legenda aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana.
Nou!!: Constància і Llegenda àuria · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: Constància і Magnenci · Veure més »
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Nou!!: Constància і Martirologi romà · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Constància і Mestre dels soldats · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Constància і Milà · Veure més »
Minervina
Minervina, en llatí Minervina, fou la primera muller de Constantí el Gran, si bé Víctor i Zòsim només la consideren la seva concubina, cosa confirmada per Zonares.
Nou!!: Constància і Minervina · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Constància і Museus Vaticans · Veure més »
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Nou!!: Constància і Pòrfir · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Constància і Regne del Pont · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Constància і Roma · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Constància і Sant · Veure més »
Vetranió
Vetranió (en llatí Vetranio) va ser un oficial militar romà, usurpador del tron imperial.
Nou!!: Constància і Vetranió · Veure més »
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Constància і 18 de febrer · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Constància і 25 de febrer · Veure més »
318
318 (CCCXVIII) va ser un any comú començat en dimecres del calendari julià, vigent en aquell moment.
Nou!!: Constància і 318 · Veure més »
335
Sense descripció.
Nou!!: Constància і 335 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constància і 337 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Constància і 350 · Veure més »
351
Sense descripció.
Nou!!: Constància і 351 · Veure més »
354
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constància і 354 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Artèmia de Roma, Constanciana, Constança de Roma, Constança, Àtica i Artèmia, Flavia Julia Constantina, Flàvia Júlia Constantina, Santa Constança, Àtica de Roma.
