Taula de continguts
47 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Alep, Alexandre (emperador romà d'Orient), Armènia, Bagdad, Bardas Focas, Basili I el Macedoni, Búlgars, Bulgària, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Cambridge University Press, Caucas, Còrdova, Constantí Lecapè, Cristianisme ortodox, De Administrando Imperio, Església Ortodoxa, Esteve Lecapè, Helena Lecapè, Itàlia, Joan I Tsimiscés, Josep Genesi, Luitprand, Nicèfor II Focas, Olga de Kíiv, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Petxenegs, Porfirogènit, Primer Imperi Búlgar, Rússia, Regne d'Ibèria, Romà I Lecapè, Romà II, Rus de Kíev, Síria, Sicília, Simeó I el Gran, Teòfan Anastaso, Tema (circumscripció administrativa), Zoè Carbonopsina, 16 de novembre, 941, 944, 945, 959, 961.
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Veure Constantí VII Porfirogènit і Abd-ar-Rahman III
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Alep
Alexandre (emperador romà d'Orient)
Alexandre va ser emperador romà d'Orient del 912 al 913.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Alexandre (emperador romà d'Orient)
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Armènia
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Bagdad
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Bardas Focas
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Basili I el Macedoni
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Búlgars
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Bulgària
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Califat de Còrdova
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Califat Fatimita
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Cambridge University Press
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Caucas
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Còrdova
Constantí Lecapè
Constantí Lecapè, en grec Κωνσταντίνος Λακαπηνός, nascut el 912 i mort cap al 946, era el tercer fill de Romà Lecapè i Teodora.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Constantí Lecapè
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Cristianisme ortodox
De Administrando Imperio
De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.
Veure Constantí VII Porfirogènit і De Administrando Imperio
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Església Ortodoxa
Esteve Lecapè
Esteve Lecapè, en grec antic Στέφανος Λακαπηνός, nascut l'any 910 i mort el 18 d'abril del 963, va ser el segon fill de Romà Lecapè i de Teodora.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Esteve Lecapè
Helena Lecapè
Helena Lecapè, en grec antic Ἑλένη Λεκαπηνή, (Constantinoble 911 - 961) va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Constantí VII.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Helena Lecapè
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Itàlia
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Joan I Tsimiscés
Josep Genesi
Josep Genesi, en llatí Josephus Genesius, o Josep Bizantí, Josephus Byzantinus, fou un escriptor bizantí de la meitat del, autor d'una història de l'Imperi Romà d'Orient que va escriure per ordre de Constantí VII Porfirogènit amb el nom Βασιλειῶν Βιβλία Δ.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Josep Genesi
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Luitprand
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Nicèfor II Focas
Olga de Kíiv
Olga (norrè), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíiv, 11 de juliol del 969) va ser una aristòcrata varega del Rus de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Olga de Kíiv
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Petxenegs
Porfirogènit
Moneda d'or amb l'efígie de Lleó VI el Filòsof i el seu fill, Constantí VII Porfirogènit. Porfirogènit (grec: Πορφυρογέννητος, Porfirogénnitos, que vol dir 'nascut en la porpra'), era un títol honorífic donat al fill o filla (Πορφυρογέννητη, Porfirogénniti) de l'emperador regnant de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Porfirogènit
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Primer Imperi Búlgar
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Rússia
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Regne d'Ibèria
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Romà I Lecapè
Romà II
Romà II (Rōmanos), fou emperador romà d'Orient del 959 al 963.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Romà II
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Rus de Kíev
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Síria
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Sicília
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Veure Constantí VII Porfirogènit і Simeó I el Gran
Teòfan Anastaso
Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Teòfan Anastaso
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Constantí VII Porfirogènit і Tema (circumscripció administrativa)
Zoè Carbonopsina
Zoè Carbonopsina (Zōḗ Karbōnopsína) fou una emperadriu romana d'Orient, la quarta esposa de Lleó VI (886-911).
Veure Constantí VII Porfirogènit і Zoè Carbonopsina
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Constantí VII Porfirogènit і 16 de novembre
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Constantí VII Porfirogènit і 941
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Constantí VII Porfirogènit і 944
945
; Països Catalans.
Veure Constantí VII Porfirogènit і 945
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Constantí VII Porfirogènit і 959
961
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Constantí VII Porfirogènit і 961
També conegut com Constantí Porfirogènit, Constantí VII, Constantí VII Porfirogèneta, Constantí VII Porfirogènet, Flavi Porfirogènit Constantí.