Taula de continguts
30 les relacions: Alderano Cybo, Alexandre VII, Alexandre VIII, Ascanio Filomarino, Baltasar Moscoso y Sandoval, Cambridge University Press, Cardenal protodiaca, Cardenal-nebot, Carles de Mèdici, Col·legi Cardenalici, Conclave, Conclave de 1644, Degà del Col·legi Cardenalici, Francesco Maidalchini, Fronda, Giulio Raimondo Mazzarino, Guerra dels Trenta Anys, Innocenci X, Innocenci XI, Ius exclusivae, Joan Carles de Mèdici, Nunci apostòlic, Papa, Pau de Westfàlia, Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Pneumònia, Protestantisme, Sant Joan del Laterà, Urbà VIII, 1655.
Alderano Cybo
Alderano Cybo (Gènova, 16 de juliol de 1613 – Roma, 22 de juliol de 1700) va ser un cardenal italià.
Veure Conclave de 1655 і Alderano Cybo
Alexandre VII
Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.
Veure Conclave de 1655 і Alexandre VII
Alexandre VIII
Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.
Veure Conclave de 1655 і Alexandre VIII
Ascanio Filomarino
Ascanio Filomarino (Nàpols, 1583 - 3 de novembre de 1666) fou un prelat italià.
Veure Conclave de 1655 і Ascanio Filomarino
Baltasar Moscoso y Sandoval
Baltasar Moscoso i Sandoval (Altamira, 9 de març de 1589 - Madrid, 18 de setembre de 1665) va ser un religiós espanyol, cardenal, bisbe de Jaén i arquebisbe de Toledo.
Veure Conclave de 1655 і Baltasar Moscoso y Sandoval
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Conclave de 1655 і Cambridge University Press
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Veure Conclave de 1655 і Cardenal protodiaca
Cardenal-nebot
Un cardenal-nebot és un cardenal elevat per un papa que és el seu oncle, o, de manera general, un parent.
Veure Conclave de 1655 і Cardenal-nebot
Carles de Mèdici
Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Conclave de 1655 і Carles de Mèdici
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Veure Conclave de 1655 і Col·legi Cardenalici
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Conclave de 1655 і Conclave
Conclave de 1644
El conclave de 1644 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VIII (29 de juliol de 1644), i va concloure amb l'elecció del cardenal Giovanni Battista Pamphilj qui adoptà el nom papal d'Innocenci X. El conclave començà el 9 d'agost; dels 61 cardenals que conformaven el Sacre Col·legi n'entraren 57.
Veure Conclave de 1655 і Conclave de 1644
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Veure Conclave de 1655 і Degà del Col·legi Cardenalici
Francesco Maidalchini
Francesco Maidalchini (Viterbo, 21 d'abril de 1631 – Nettuno, 13 de juny de 1700) va ser un cardenal italià.
Veure Conclave de 1655 і Francesco Maidalchini
Fronda
Les frondes són les "fulles" de les falgueres.
Veure Conclave de 1655 і Fronda
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Veure Conclave de 1655 і Giulio Raimondo Mazzarino
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Conclave de 1655 і Guerra dels Trenta Anys
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Conclave de 1655 і Innocenci X
Innocenci XI
El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.
Veure Conclave de 1655 і Innocenci XI
Ius exclusivae
El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.
Veure Conclave de 1655 і Ius exclusivae
Joan Carles de Mèdici
Joan Carles de Mèdici —Giovan Carlo de' Medici — (Florència, Gran Ducat de Toscana, 4 de juliol de 1611 - íd. 22 de gener de 1663) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Conclave de 1655 і Joan Carles de Mèdici
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Veure Conclave de 1655 і Nunci apostòlic
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Conclave de 1655 і Papa
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Conclave de 1655 і Pau de Westfàlia
Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)
La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.
Veure Conclave de 1655 і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)
Pneumònia
La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó que afecta principalment les cavitats alveolars.
Veure Conclave de 1655 і Pneumònia
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Conclave de 1655 і Protestantisme
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Conclave de 1655 і Sant Joan del Laterà
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Veure Conclave de 1655 і Urbà VIII
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Conclave de 1655 і 1655