Taula de continguts
67 les relacions: Agnès de Borbó-Dampierre, Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó), Bernat VII d'Armanyac, Borgonya, Carles I de Borgonya, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Charolles, Comtat d'Armanyac, Comtat de Chalon, Comtat de Clermont-en-Beauvaisis, Comtat de Fesensac, Comtat de Rodés, Conestable, Enric Juli de Borbó-Condé, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Felip III de Borgonya, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, França, Hug IV de Borgonya, Isabel Clara Eugènia, Joan de Borgonya (1231-1268), Joan I d'Armanyac, Joan I de Borgonya, Joan II d'Armanyac, Lluís III de Borbó-Condé, Lluís IX de França, Lluís XI de França, Lluís, Le Grand Condé, Lluïsa Beneta de Borbó, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Margarida de Baviera-Straubing, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Palaiseau, Príncep de Condé, Robert de França i de Provença, Saona i Loira, Violant de Dreux (duquessa de Borgonya), 1237, 1248, 1272, 1391, 1404, 1410, 1418, 1419, ... Ampliar l'índex (17 més) »
Agnès de Borbó-Dampierre
Agnès de Borbó-Dampierre (c. 1237 - c. 1287) va ser senyora de Borbó.
Veure Comtat del Charolais і Agnès de Borbó-Dampierre
Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó)
Beatriu de Borgonya (1257 - Castell de Murat, 1 d'octubre de 1310) va ser comtessa del Charolais i senyora de Borbó.
Veure Comtat del Charolais і Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó)
Bernat VII d'Armanyac
Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.
Veure Comtat del Charolais і Bernat VII d'Armanyac
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Comtat del Charolais і Borgonya
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure Comtat del Charolais і Carles I de Borgonya
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Comtat del Charolais і Carles II de Castella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Comtat del Charolais і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Veure Comtat del Charolais і Carles VIII de França
Charolles
Charolles és un municipi francès situat al departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Comtat del Charolais і Charolles
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure Comtat del Charolais і Comtat d'Armanyac
Comtat de Chalon
El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.
Veure Comtat del Charolais і Comtat de Chalon
Comtat de Clermont-en-Beauvaisis
El comtat de Clermont (Clermont-en-Beauvaisis) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Clermont-de-l'Oise.
Veure Comtat del Charolais і Comtat de Clermont-en-Beauvaisis
Comtat de Fesensac
El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesensac.
Veure Comtat del Charolais і Comtat de Fesensac
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Veure Comtat del Charolais і Comtat de Rodés
Conestable
El terme conestable ha designat diversos càrrecs al llarg de la història, variant les seves atribucions segons el lloc i el moment històric al qual fem referència.
Veure Comtat del Charolais і Conestable
Enric Juli de Borbó-Condé
miniatura Enric Juli de Borbó-Condé (en francès Henri Jules de Bourbon-Condé) va néixer a París el 29 de juliol de 1643 i va morir a la mateixa capital francesa l'1 d'abril de 1709.
Veure Comtat del Charolais і Enric Juli de Borbó-Condé
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Comtat del Charolais і Felip I de Castella
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Veure Comtat del Charolais і Felip II de Borgonya
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Comtat del Charolais і Felip II de Castella
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Comtat del Charolais і Felip III de Borgonya
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Comtat del Charolais і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Comtat del Charolais і Felip IV de Castella
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Comtat del Charolais і França
Hug IV de Borgonya
Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).
Veure Comtat del Charolais і Hug IV de Borgonya
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Veure Comtat del Charolais і Isabel Clara Eugènia
Joan de Borgonya (1231-1268)
Joan de Borgonya (1231 - 29 setembre de 1268) va ser comte del Charolais i senyor de Borbó per casament.
Veure Comtat del Charolais і Joan de Borgonya (1231-1268)
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Veure Comtat del Charolais і Joan I d'Armanyac
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Comtat del Charolais і Joan I de Borgonya
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Veure Comtat del Charolais і Joan II d'Armanyac
Lluís III de Borbó-Condé
Lluís III de Borbó-Condé (en francès Louis de Bourbon, prince de Condé) va néixer a París el 18 d'octubre de 1668 i va morir a Versalles el 4 de maig de 1710.
Veure Comtat del Charolais і Lluís III de Borbó-Condé
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Comtat del Charolais і Lluís IX de França
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Veure Comtat del Charolais і Lluís XI de França
Lluís, Le Grand Condé
El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove. En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.
Veure Comtat del Charolais і Lluís, Le Grand Condé
Lluïsa Beneta de Borbó
Anna Lluïsa Beneta de Borbó, Mademoiselle d'Enghien, després Mademoiselle de Charolais, després duquessa de Maine (8 de novembre de 1676 - París, 23 de gener de 1753) va ser una aristòcrata francesa.
Veure Comtat del Charolais і Lluïsa Beneta de Borbó
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Veure Comtat del Charolais і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Margarida de Baviera-Straubing
Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).
Veure Comtat del Charolais і Margarida de Baviera-Straubing
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Comtat del Charolais і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Palaiseau
Palaiseau és un municipi francès, situat al departament de l'Essonne i a la regió de l'Illa de França.
Veure Comtat del Charolais і Palaiseau
Príncep de Condé
Escut d'armes de la Casa de Condé fins a 1588. Escut d'armes de la Casa de Condé a partir de 1588. El de Príncep de Condé (anomenat així arran del municipi de Condé-en-Brie, al departament d'Aisne) és un títol nobiliari francès, originalment atorgat a Lluís de Borbó, germà d'Antoni de Borbó i oncle d'Enric IV de França.
Veure Comtat del Charolais і Príncep de Condé
Robert de França i de Provença
Dibuix de la tomba de Robert, comte de Clermont. Robert de França i de Provença o Robert de Clermont (1256 - París 1317), príncep de França i comte de Clermont (1268 - 1317).
Veure Comtat del Charolais і Robert de França i de Provença
Saona i Loira
Saona i Loira (71) (en francès Saône-et-Loire) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Comtat del Charolais і Saona i Loira
Violant de Dreux (duquessa de Borgonya)
Violant de Dreux o Iolanda de Dreux (1212/1213 - 1248), va ser duquessa de Borgonya per casament.
Veure Comtat del Charolais і Violant de Dreux (duquessa de Borgonya)
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Comtat del Charolais і 1237
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Comtat del Charolais і 1248
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Comtat del Charolais і 1272
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Comtat del Charolais і 1391
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Comtat del Charolais і 1404
1410
;Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1410
1418
;Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1418
1419
;Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1419
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Comtat del Charolais і 1423
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Veure Comtat del Charolais і 1433
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Comtat del Charolais і 1477
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Comtat del Charolais і 1493
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Comtat del Charolais і 1499
1506
;Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1506
1558
; Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1558
1559
;Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1559
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Comtat del Charolais і 1599
1635
; Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1635
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Comtat del Charolais і 1678
1684
;Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1684
1686
; Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1686
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Comtat del Charolais і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1710
1760
;Països Catalans.
Veure Comtat del Charolais і 1760
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Comtat del Charolais і 1761
També conegut com Charollais, Comtat de Charolais, Comte de Charolais.