Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Anglaterra, Antoni de Lorena, Armand de Fluvià i Escorsa, Aurenja, Baus, Bertran I dels Baus, Bosó II d'Arle, Breda (Països Baixos), Carladès, Casa d'Orange-Nassau, Casa de Nassau, Comtat d'Apt, Comtat d'Embrun, Comtat de Dia, Comtat de Gap, Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic), Comtat Venaissí, Conrad III de Borgonya, Curial e Güelfa, Delfinat, Dia, Dolça de Provença, Enric II de França, Escòcia, Felip Guillem d'Orange-Nassau, Filibert de Chalôns, Forcalquer, França, Francès, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Griffó d'Apt, Guilhem dels Baus, Guillem I d'Orange-Nassau, Guillem I de Provença, Guillem II d'Orange-Nassau, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Guillem IV d'Orange-Nassau, Guillem V d'Orange-Nassau, Hug d'Arle, Joan Guillem d'Orange-Nassau, Joan IV de Chalon-Arlay, Justí de Nassau, Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti), Lluís XIV de França, Maurici de Nassau, Nesle (districte de Péronne), Niça, Occità, Països Baixos, Principat d'Aurenja, ..., Províncies Unides, Ramon Berenguer III, Ramon IV de Tolosa, Regne de Provença, Sacre Imperi Romanogermànic, Stadhouder, Tractat d'Utrecht, Valclusa, Vença, Vescomtat de Millau, 1030, 1042, 1173, 1388, 1544, 1584, 1673, 1679, 1689, 1690, 1697, 1702, 1706, 1712, 1713, 1764, 948. Ampliar l'índex (27 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Anglaterra · Veure més »
Antoni de Lorena
Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Antoni de Lorena · Veure més »
Armand de Fluvià i Escorsa
, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »
Aurenja
Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Aurenja · Veure més »
Baus
Els Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Baus · Veure més »
Bertran I dels Baus
Bertran I dels Baus fou el tercer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus (1167-1181), a Provença.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Bertran I dels Baus · Veure més »
Bosó II d'Arle
Bosó II o Bosó II d'Arle (vers 910 - † 968) conegut també com a Bosó II de Provença o Bosó VII de Provença, fou comte d'Arles, d'Avinyó i de Provença (949-968).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Bosó II d'Arle · Veure més »
Breda (Països Baixos)
Breda és una ciutat neerlandesa, localitzada al Brabant del Nord.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Breda (Països Baixos) · Veure més »
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Carladès · Veure més »
Casa d'Orange-Nassau
La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Casa d'Orange-Nassau · Veure més »
Casa de Nassau
La Casa de Nassau és una dinastia aristocràtica europea d'origen alemany.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Casa de Nassau · Veure més »
Comtat d'Apt
El comtat d'Apt fou una efímera jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Comtat d'Apt · Veure més »
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Comtat d'Embrun · Veure més »
Comtat de Dia
El comtat de Dia (francès Die, conegut també com a Diois), fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Comtat de Dia · Veure més »
Comtat de Gap
El comtat de Gap fou una jurisdicció feudal de Provença; el territori, format per diverses senyories eclesiàstiques i laiques, es va anar constituint en jurisdicció amb títol comtal a partir del.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Comtat de Gap · Veure més »
Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic)
Castell de Nassau El Comtat de Nassau va ser un estat alemany al Sacre Imperi Romanogermànic i l'última part de la Confederació Germànica.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) · Veure més »
Comtat Venaissí
El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Comtat Venaissí · Veure més »
Conrad III de Borgonya
Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Conrad III de Borgonya · Veure més »
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Curial e Güelfa · Veure més »
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Delfinat · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Dia · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Dolça de Provença · Veure més »
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Enric II de França · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Escòcia · Veure més »
Felip Guillem d'Orange-Nassau
Felip Guillem d'Orange-Nassau (Buren, 19 de desembre de 1554 - Brussel·les, 20 de febrer de 1618) va ser fill de Guillem I d'Orange-Nassau i d'Anna d'Egmond -la seva primera esposa-.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Felip Guillem d'Orange-Nassau · Veure més »
Filibert de Chalôns
Filibert de Chalôns o Filibert de Chalon (Nozeroy, Franc Comtat, 18 de març de 1502, afores de Florència, 3 d'agost de 1530) va ser un aristòcrata flamenc, príncep d'Orange i Virrei de Nàpols entre 1528 i 1530.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Filibert de Chalôns · Veure més »
Forcalquer
Forcalquer (en Forcauquier segons l'ortografia clàssica i Fourcauquié segons l'ortografia mistralenca; oficialment en Forcalquier), és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Forcalquer · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Principat d'Aurenja і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Francès · Veure més »
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »
Griffó d'Apt
Griffó fou un príncep de Provença, comte d'Apt.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Griffó d'Apt · Veure més »
Guilhem dels Baus
Guilhem I dels Baus (c. 1155 - juny de 1218) fou un important noble provençal, 2n príncep d'Aurenja (des del 1182 fins a la seva mort) i trobador en llengua occitana.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Guilhem dels Baus · Veure més »
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »
Guillem I de Provença
Guillem I de Provença conegut com l'Alliberador (vers 957 - 993), comte de Provença i Arle (968-993).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Guillem I de Provença · Veure més »
Guillem II d'Orange-Nassau
Guillem II d'Orange-Nassau (La Haia, 27 de maig de 1626 – La Haia, 6 de novembre de 1650) va ser Príncep d'Orange i Stadtholder de les Províncies Unides entre el 1647 i el 1650.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Guillem II d'Orange-Nassau · Veure més »
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »
Guillem IV d'Orange-Nassau
Guillem IV d'Orange (en neerlandès Willem IV Carel Hendrik Friso van Oranje-Nassau) va néixer a Ljouwert (Països Baixos) l'1 de setembre de 1711 i va morir a La Haia el 22 d'octubre de 1751.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Guillem IV d'Orange-Nassau · Veure més »
Guillem V d'Orange-Nassau
Guillem V d'Orange-Nassau també conegut com a Guillem V Batava (La Haia, 8 de març de 1748 - Brunsvic, 9 d'abril de 1806), va ser fill de Guillem IV d'Orange-Nassau i d'Anna de Gran Bretanya (filla de Jordi II).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Guillem V d'Orange-Nassau · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Hug d'Arle · Veure més »
Joan Guillem d'Orange-Nassau
Joan Guillem d'Orange-Nassau Joan Guillem d'Orange-Nassau (Dessau, Ducat de Saxònia, 4 d'agost de 1687 - Dordrecht, 14 de juliol de 1711) fou membre de la Casa de Nassau i ostentar el títol de duc Nassau-Dietz i de Katzenbogen entre els anys 1696 i 1711.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Joan Guillem d'Orange-Nassau · Veure més »
Joan IV de Chalon-Arlay
Joan IV de Chalon-Arlay (o Joan de Chalon) (1443-8 d'abril de 1502) príncep d'Orange, senyor de la família de Chalon-Arlay.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Joan IV de Chalon-Arlay · Veure més »
Justí de Nassau
Justí de Nassau (? 1559 - Leiden, 1631) va ser fill de Guillem I d'Orange-Nassau, estatúder de les Províncies Unides dels Països Baixos i de la seva amant Eva Elincx.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Justí de Nassau · Veure més »
Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti)
Lluís Armand II de Borbó-Conti (en francès Louis Armand de Bourbon) va néixer al Palau de Versalles el 10 de novembre de 1695 i va morir a París el 4 de maig de 1727.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti) · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Lluís XIV de França · Veure més »
Maurici de Nassau
Maurici de Nassau (Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Maurici de Nassau · Veure més »
Nesle (districte de Péronne)
Nesle és un municipi francès al departament del Somme (regió dels Alts de França).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Nesle (districte de Péronne) · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Niça · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Occità · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Països Baixos · Veure més »
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Principat d'Aurenja · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Províncies Unides · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Principat d'Aurenja і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Regne de Provença · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Principat d'Aurenja і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Stadhouder
Lstadhouder (en neerlandès, 'lloctinent') fou un càrrec polític de les antigues províncies del nord dels Països Baixos, que comportava funcions executives.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Stadhouder · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Valclusa
Valclusa (Vauclusa en occità, Vaucluse en francès) és un departament situat a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Valclusa · Veure més »
Vença
Vença (nom occità, en francès Vence) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Vença · Veure més »
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Nou!!: Principat d'Aurenja і Vescomtat de Millau · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1030 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1042 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1173 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1388 · Veure més »
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1544 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1584 · Veure més »
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1673 · Veure més »
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1679 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1689 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1690 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1697 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1702 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1706 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1712 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1713 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 1764 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Aurenja і 948 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa de Châlon, Comtat d'Aurenja, Principat d'Orange.
