Taula de continguts
17 les relacions: Annals (Tàcit), Èlia Petina, Claudi, Faust Corneli Sul·la (cònsol), Gai Calpurni Pisó (conspirador), Gneu Pompeu Magne, Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi), Guàrdia Pretoriana, Llatí, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC), Neró, Popea Sabina, Suetoni, Tàcit, Valèria Messalina, Vides dels dotze cèsars.
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Veure Clàudia Antònia і Annals (Tàcit)
Èlia Petina
Èlia Petina (en llatí Aelia Paetina) va ser una dama romana del segle I. Va ser la segona esposa de l'emperador Claudi.
Veure Clàudia Antònia і Èlia Petina
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Clàudia Antònia і Claudi
Faust Corneli Sul·la (cònsol)
Faust Corneli Sul·la (en llatí Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Clàudia Antònia і Faust Corneli Sul·la (cònsol)
Gai Calpurni Pisó (conspirador)
Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, acusat de ser el cap de la conspiració contra Neró de l'any 65.
Veure Clàudia Antònia і Gai Calpurni Pisó (conspirador)
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Clàudia Antònia і Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)
Gneu Pompeu Magne (en llatí Gneus Pompeius Magnus) formava part de la gens Pompeia.
Veure Clàudia Antònia і Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Clàudia Antònia і Guàrdia Pretoriana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Clàudia Antònia і Llatí
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Clàudia Antònia і Marc Antoni
Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)
Marc Licini Cras Dives o Marc Licini Cras Frugi (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives o Frugi) va ser un senador romà fill adoptiu del cònsol Marc Licini Cras Dives II (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives).
Veure Clàudia Antònia і Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Clàudia Antònia і Neró
Popea Sabina
Bust de Popea Sabina (Museu del Louvre). Popea Sabina (?-65), (en llatí Poppaea Sabina), va ser l'amant i després esposa de Neró.
Veure Clàudia Antònia і Popea Sabina
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Clàudia Antònia і Suetoni
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Clàudia Antònia і Tàcit
Valèria Messalina
Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.
Veure Clàudia Antònia і Valèria Messalina
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Veure Clàudia Antònia і Vides dels dotze cèsars
També conegut com Antònia (filla de Claudi).