Taula de continguts
56 les relacions: Base de dades, BASIC, Compilador, DBase, Depuració, FoxPro 2, Hola món, Intèrpret (informàtica), Linux, Llenguatge C, Llenguatge d'assemblador, Llenguatge de programació, MacOS, Macro, Memòria d'accés aleatori, Memòria virtual, Microsoft Windows, MS-DOS, Nantucket, Pascal (llenguatge de programació), Programació orientada a objectes, Programari lliure, Structured Query Language, Unix, Usenet, Visual FoxPro, 15 d'abril, 15 de febrer, 15 de març, 16 de març, 1985, 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 20 de maig, 2002, 2005, 21 de desembre, 22 d'abril, 25 de juny, 25 de maig, 25 de març, ... Ampliar l'índex (6 més) »
- Llenguatges de programació
- Programari per a DOS
Base de dades
FIg.1 Esquema de blocs del disseny d'una base de dades Una base de dades o un banc de dades és un conjunt de dades segons una estructura coherent i accessibles des d'un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres dades.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Base de dades
BASIC
BASIC és una família de llenguatges de programació d'alt nivell.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і BASIC
Compilador
Diagrama de blocs de l'operació d'un bon compilador. Un compilador és un programa informàtic que tradueix un programa escrit en un llenguatge de programació a un altre llenguatge de programació, generant un programa equivalent que la màquina serà capaç d'interpretar.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Compilador
DBase
dBase va ser el primer sistema gestor de bases de dades (SGBD o DBMS: Data Base Management System) àmpliament utilitzat en microordinadors degut al fet de tractar-se d'un gestor de bases de dades amb el seu propi llenguatge de programació interpretat, caracteritzat per la seva simplicitat d'ús, amb comandes en anglès simple (use, find, append, list, etc.).
Veure Clipper (llenguatge de programació) і DBase
Depuració
* Depuració o refinació, procés pel qual es retira la part no útil d'un recurs abans d'introduir-lo a un procés de fabricació.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Depuració
FoxPro 2
FoxPro és un llenguatge de programació procedimental basat en text i SGBD, originalment publicat per Fox Software i posteriorment per Microsoft, per a MS-DOS, Microsoft Windows, Apple Macintosh i UNIX.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і FoxPro 2
Hola món
llenguatge Perl. Un programa "hola món" és un programa d'ordinador que simplement imprimeix el text "Hola, món!" (en anglès "Hello, world!") a un dispositiu de sortida (normalment el monitor).
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Hola món
Intèrpret (informàtica)
A ciències de la computació, intèrpret o interpretador és un programa informàtic capaç d'analitzar i executar altres programes, escrits en un llenguatge d'alt nivell.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Intèrpret (informàtica)
Linux
Linux és una familia de sistemes operatius formats pel Nucli del sistema operatiu (kernel) Linux juntament amb les utilitats GNU, denominat de vegades GNU/Linux.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Linux
Llenguatge C
El llenguatge de programació C, llenguatge C o llenguatge de programació de sistemes, va ser creat per Dennis Ritchie i Ken Thompson als Laboratoris Bell d'AT&T, a principis de la dècada dels 70.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Llenguatge C
Llenguatge d'assemblador
I'Intel 8088. En blau es mostren les adreces de memòria on es troba el codi. El '''codi màquina''' (en hexadecimal) està ressaltat en vermell. I en magenta l'equivalent en '''llenguatge assemblador'''. A sota es veu un fragment de text en hexadecimal i en ASCII.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Llenguatge d'assemblador
Llenguatge de programació
Codi font d'un programa escrit en llenguatge BASIC. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Llenguatge de programació
MacOS
macOS, abans conegut com a OS X i inicialment com a Mac OS X, és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і MacOS
Macro
Una macro curt per a macroinstrucció, és un conjunt d'ordres destinades a realitzar tasques repetitives en el menor temps possible.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Macro
Memòria d'accés aleatori
La memòria d'accés aleatori o RAM és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Memòria d'accés aleatori
Memòria virtual
RAM, i les parts inactives són desades en un fitxer de disc. La memòria virtual és un sistema de gestió de la memòria dins el sistema operatiu dels ordinadors que ofereix als programes la impressió que la memòria que fan servir té adreces continuades, mentre que en realitat la memòria pot estar físicament fragmentada o fins i tot sobrepassar la memòria física i desar-se en emmagatzemament secundari (normalment disc dur).
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Memòria virtual
Microsoft Windows
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. L'empresa va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI).
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Microsoft Windows
MS-DOS
MS-DOS (MicroSoft Disk Operating System) és un sistema operatiu de disc comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretot durant la dècada dels 80 i primera meitat dels 90.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і MS-DOS
Nantucket
Nantucket és una illa a 30 milles al sud de Cape Cod, Massachusetts (Estats Units).
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Nantucket
Pascal (llenguatge de programació)
Pascal és un llenguatge de programació desenvolupat pel professor Niklaus Wirth a finals dels anys 60.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Pascal (llenguatge de programació)
Programació orientada a objectes
La programació orientada a objectes o POO (OOP segons les seves sigles en anglès) és un paradigma de programació que intenta proporcionar un model de programació basat en objectes que contenen dades i procediments associats coneguts com a mètodes.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Programació orientada a objectes
Programari lliure
Mapa conceptual del programari lliure El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Programari lliure
Structured Query Language
SQL (Structured Query Language o Llenguatge d'interrogació estructurat) és un llenguatge estàndard de comunicació amb bases de dades relacionals.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Structured Query Language
Unix
UNIX (o Unix) és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre altres.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Unix
Usenet
Usenet és un sistema de distribució de discussions que va evolucionar a partir de la xarxa UUCP del mateix nom.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Usenet
Visual FoxPro
Visual FoxPro és un llenguatge de programació orientat a objectes i procedural, un sistema gestor de bases de dades o Database Management System (DBMS), i des de la versió 7.0, un sistema administrador de bases de dades relacionals, produït per Microsoft.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і Visual FoxPro
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 15 d'abril
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 15 de febrer
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 15 de març
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 16 de març
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1985
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1986
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1987
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1988
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1990
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1992
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1993
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1994
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1995
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1996
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 1997
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 20 de maig
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 2002
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 2005
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 21 de desembre
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 22 d'abril
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 25 de juny
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 25 de maig
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 25 de març
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 26 de juny
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 29 de gener
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 31 d'octubre
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 31 de març
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 6 d'agost
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Clipper (llenguatge de programació) і 7 de febrer
Vegeu també
Llenguatges de programació
- APL
- Ada (llenguatge de programació)
- BASIC
- C Sharp
- Clipper (llenguatge de programació)
- Clojure
- Elixir (programming language)
- Erlang
- Extensible Stylesheet Language Transformations
- Forth
- FreeBASIC
- Go (llenguatge de programació)
- Groovy
- Haskell concurrent
- Haxe
- Io (llenguatge de programació)
- Java (llenguatge de programació)
- Julia (llenguatge de programació)
- Kotlin
- Lisp
- LiveCode
- Llenguatge B
- Llenguatge D
- Llenguatge de programació
- Llenguatge de programació Logo
- Llenguatge de programació de propòsit general
- Lua
- PHP
- PL/M
- Perl
- Processing
- Python
- Rebol
- Scala (llenguatge de programació)
- Smalltalk
- Snobol
- Squirrel
- Swift (llenguatge de programació)
- Visual Basic
- Visual FoxPro
Programari per a DOS
- Arachne
- Clipper (llenguatge de programació)
- DBase
- Deluxe Paint
- DisplayWrite
- FASM
- Framework (paquet ofimàtic)
- FreeBASIC
- Graphics Environment Manager
- Harvard Graphics
- Lotus 1-2-3
- Microsoft Macro Assembler
- Multiplan
- Netwide Assembler
- Norton Commander
- PC Tools
- Paradox (base de dades)
- QBasic
- QuickBASIC
- Scream Tracker
- TopView
- Turbo C
- Turbo Pascal
- Windows 1.0
- Windows 2.0
- Windows 2.1x
- Windows 3.0
- WordPerfect
- WordStar
- XTree