Taula de continguts
132 les relacions: Ada Lovelace, Alan Turing, Algorisme, Alonzo Church, Anàlisi d'algorismes, Anàlisi numèrica, Animació, Aplicació distribuïda, Aprenentatge automàtic, Aritmòmetre, Arquitectura de programari, Association for Computing Machinery, Base de dades, Bertrand Meyer, Biologia computacional, Blaise Pascal, Bletchley Park, Calculadora mecànica, Cambridge University Press, Càlcul lambda, Charles Babbage, Charles Xavier Thomas de Colmar, Ciència, Ciència cognitiva, Ciències naturals, Circuit integrat, Claude Elwood Shannon, Compilador, Complexitat computacional, Computació evolutiva, Computació gràfica, Computació paral·lela, Computació ubiqua, Criptografia, Curlie, Dades massives, Dècada del 1920, DOI, Donald Knuth, Editor gràfic digital, Edsger Dijkstra, Enginyeria, Enginyeria de programari, Epistemologia, Era de la informació, Estadística, Estructura de dades, Física, Física computacional, Folding@home, ... Ampliar l'índex (82 més) »
Ada Lovelace
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), va ser la primera programadora en la història dels ordinadors.
Veure Ciències de la computació і Ada Lovelace
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Veure Ciències de la computació і Alan Turing
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Ciències de la computació і Algorisme
Alonzo Church
fou un matemàtic americà i lògic que va fer importants contribucions a la lògica matemàtica i als fonaments la informàtica teòrica.
Veure Ciències de la computació і Alonzo Church
Anàlisi d'algorismes
L'anàlisi d'algorismes és una part important de la teoria de complexitat computacional més àmplia, que proveeix estimacions teòriques per als recursos que necessita qualsevol algorisme que resolgui un problema computacional donat.
Veure Ciències de la computació і Anàlisi d'algorismes
Anàlisi numèrica
data.
Veure Ciències de la computació і Anàlisi numèrica
Animació
Sis fotogrames d'una animació Animació Exemple de com amb unes 8 imatges projectades de forma cíclica donen lloc a un dibuix animat senzill. Animació del moviment d'un cavall realitzat per Muybridge a partir d'una sèrie de fotografies. Lanimació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat.
Veure Ciències de la computació і Animació
Aplicació distribuïda
La computació distribuïda és un nou model informàtic que permet fer grans càlculs utilitzant milers d'ordinadors de voluntaris i així estalviant els costos d'un superordinador.
Veure Ciències de la computació і Aplicació distribuïda
Aprenentatge automàtic
Laprenentatge automàtic ("machine learning" en anglès) és un camp de la intel·ligència artificial que està dedicat al disseny, l'anàlisi i el desenvolupament d'algorismes i tècniques que permeten que les màquines evolucionin.
Veure Ciències de la computació і Aprenentatge automàtic
Aritmòmetre
"Arithmomètre" construït per L. Payen al voltant de 1887. Laritmòmetre (Arithmometer en anglès) o calculador mecànic va ser l'evolució de la màquina calculadora construïda per Leibniz l'any 1694, el principal mecanisme de la qual era l'anomenada roda de Leibniz.
Veure Ciències de la computació і Aritmòmetre
Arquitectura de programari
En els inicis de la informàtica, la programació es considerava un art i es desenvolupava com a tal, a causa de la dificultat que comportava per a la majoria de les persones, però amb el temps s'han anat descobrint i desenvolupant formes i guies generals, sobre la base de les quals es puguin resoldre els problemes.
Veure Ciències de la computació і Arquitectura de programari
Association for Computing Machinery
LAssociation for Computing Machinery (ACM) és una societat científica internacional dedicada a la informàtica.
Veure Ciències de la computació і Association for Computing Machinery
Base de dades
FIg.1 Esquema de blocs del disseny d'una base de dades Una base de dades o un banc de dades és un conjunt de dades segons una estructura coherent i accessibles des d'un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres dades.
Veure Ciències de la computació і Base de dades
Bertrand Meyer
Bertrand Meyer Bertrand Meyer (França, 21 de novembre del 1950) és un acadèmic, escriptor i consultor en el camp dels llenguatges de programació.
Veure Ciències de la computació і Bertrand Meyer
Biologia computacional
La biologia computacional és una disciplina que es basa en l'ús d'eines informàtiques aplicades al camp de la biologia.
Veure Ciències de la computació і Biologia computacional
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Ciències de la computació і Blaise Pascal
Bletchley Park
Bletchley Park, també coneguda com a Station X, és el nom d'una instal·lació militar localitzada a Buckinghamshire, (actualment part de Milton Keynes), uns 80 km al nord de Londres (Regne Unit), on es van realitzar els treballs de desxifrat de codis alemanys, mitjançant el Colossus, durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Ciències de la computació і Bletchley Park
Calculadora mecànica
La calculadora Pascalina. Una calculadora mecànica és un objecte o sistema de còmput i càlcul que basa el seu funcionament en un principi mecànic per retornar els resultats d'una operació aritmètica.
Veure Ciències de la computació і Calculadora mecànica
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Ciències de la computació і Cambridge University Press
Càlcul lambda
El càlcul lambda (o càlcul-λ) és un sistema formal dissenyat per investigar la definició de funció, la noció d'aplicacions de funcions i la recursió.
Veure Ciències de la computació і Càlcul lambda
Charles Babbage
275x275px Charles Babbage (Teignmouth, Devonshire, Gran Bretanya, 26 de desembre de 1791 o 1792 – Londres, 18 d'octubre de 1871) fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació.
Veure Ciències de la computació і Charles Babbage
Charles Xavier Thomas de Colmar
Estàtua de Charles Xavier Thomas de Satisfer Charles Xavier Thomas de Colmar (Colmar, 5 de maig de 1785 - París, 12 de març de 1870) va néixer a França i pot ser considerat un pioner en l'era del càlcul mecànic al costat de Blaise Pascal (1623-1662) i Gottfried Wilhelm von Leibniz (1646-1716).
Veure Ciències de la computació і Charles Xavier Thomas de Colmar
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Ciències de la computació і Ciència
Ciència cognitiva
La ciència cognitiva és un conjunt de disciplines unides per estudiar la cognició i els processos de pensament associats.
Veure Ciències de la computació і Ciència cognitiva
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Veure Ciències de la computació і Ciències naturals
Circuit integrat
Tres xips dau del circuit integrat al suport. Un circuit integrat (també conegut com a xip o microxip) és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per complir una funció.
Veure Ciències de la computació і Circuit integrat
Claude Elwood Shannon
va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.
Veure Ciències de la computació і Claude Elwood Shannon
Compilador
Diagrama de blocs de l'operació d'un bon compilador. Un compilador és un programa informàtic que tradueix un programa escrit en un llenguatge de programació a un altre llenguatge de programació, generant un programa equivalent que la màquina serà capaç d'interpretar.
Veure Ciències de la computació і Compilador
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Veure Ciències de la computació і Complexitat computacional
Computació evolutiva
La computació evolutiva és una tècnica d'optimització numèrica proposada per primer cop per John Holland el 1975, en el llibre Adaptation in Natural and Artificial Systems.
Veure Ciències de la computació і Computació evolutiva
Computació gràfica
Captura de pantalla de Blender La computació gràfica, també anomenada gràfics per ordinador, consisteix a crear imatges i pel·lícules mitjançant els ordinadors.
Veure Ciències de la computació і Computació gràfica
Computació paral·lela
Supercomputadora de '''computació paral·lela''' Blue Gene/P d'IBM La computació paral·lela és una forma de computació en la qual molts càlculs es fan simultàniament, operant sobre el principi que sovint es poden dividir problemes grans en altres de més petits, els quals llavors es poden solucionar concurrentment ("en paral·lel").
Veure Ciències de la computació і Computació paral·lela
Computació ubiqua
S'entén per computació ubiqua (ubicomp) la integració de la informàtica en l'entorn de la persona, de manera que els ordinadors no es percebin com objectes diferenciats.
Veure Ciències de la computació і Computació ubiqua
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Veure Ciències de la computació і Criptografia
Curlie
El Projecte de Directori Obert (PDO), també conegut com a DMoz (per Directori Mozilla) o Open Directory Project (ODP), va ser un directori de contingut obert i multilingüe d'enllaços de la xarxa Internet i que era mantingut per una comunitat d'editors voluntària tot i ser-ne AOL la propietària.
Veure Ciències de la computació і Curlie
Dades massives
consulta.
Veure Ciències de la computació і Dades massives
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Ciències de la computació і Dècada del 1920
DOI
DOI (de l'anglès Digital Object Identifier) és una entitat en una xarxa digital.
Veure Ciències de la computació і DOI
Donald Knuth
Donald Knuth Donald Ervin Knuth (Wisconsin, 10 de gener de 1938) és professor emèrit de la Universitat de Stanford i un dels experts en ciències de la computació més coneguts del món.
Veure Ciències de la computació і Donald Knuth
Editor gràfic digital
Un editor d'imatges o editor gràfic digital és un programari que s'usa per modificar una imatge, tant si són fotografies digitals, fotografies analògiques tradicionals o il·lustracions.
Veure Ciències de la computació і Editor gràfic digital
Edsger Dijkstra
va ser un científic de sistemes, programador, enginyer de software, assagista de ciències i pioner en ciències de la computació.
Veure Ciències de la computació і Edsger Dijkstra
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Ciències de la computació і Enginyeria
Enginyeria de programari
Enginyer de programari treballant en el desenvolupament de MediaWiki. Lenginyeria de programari és la disciplina o àrea de la informàtica que ofereix mètodes i tècniques per a desenvolupar i mantenir un programari de qualitat.
Veure Ciències de la computació і Enginyeria de programari
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Ciències de la computació і Epistemologia
Era de la informació
L'Era de la informació, també coneguda com a Era Digital, és el nom que se li ha donat al període que, aproximadament, succeeix a l'era industrial i precedeix a l'economia del coneixement.
Veure Ciències de la computació і Era de la informació
Estadística
lang.
Veure Ciències de la computació і Estadística
Estructura de dades
En programació, una estructura de dades és una forma d'organitzar un conjunt de dades elementals amb l'objectiu de facilitar la seva manipulació.
Veure Ciències de la computació і Estructura de dades
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Ciències de la computació і Física
Física computacional
La física computacional és una branca de la física que se centra en l'elaboració de models per ordinador de sistemes amb molts graus de llibertat.
Veure Ciències de la computació і Física computacional
Folding@home
El Folding@home (pronunciat "folding at home" en anglès) és un projecte de computació distribuïda dissenyat per realitzar simulacions per ordinador del plegament de proteïnes.
Veure Ciències de la computació і Folding@home
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Ciències de la computació і Geometria
Geometria computacional
La geometria computacional és una branca de les ciències de la computació que es dedica a l'estudi d'algorismes que es poden expressar en termes de geometria.
Veure Ciències de la computació і Geometria computacional
George Forsythe
va ser un matemàtic estatunidenc, especialitzat en ciències de la computació.
Veure Ciències de la computació і George Forsythe
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Ciències de la computació і Gottfried Wilhelm Leibniz
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Ciències de la computació і Grec
Herman Hollerith
va ser un estadístic que va inventar la màquina tabuladora amb targetes perforades.
Veure Ciències de la computació і Herman Hollerith
Howard H. Aiken
va ser un físic i un pioner de la informàtica.
Veure Ciències de la computació і Howard H. Aiken
IBM
IBM és l'acrònim dInternational Business Machines també coneguda col·loquialment com el gegant blau.
Veure Ciències de la computació і IBM
Imatge generada per ordinador
Les imatges generades per ordinador (CGI de l'anglès computer-generated imagery), són el resultat de l'aplicació de la infografia i més específicament, dels gràfics 3D generats per ordinador en l'art, els videojocs, les pel·lícules, els programes i anuncis de la televisió, els simuladors i la simulació en general, i també en els mitjans impresos.
Veure Ciències de la computació і Imatge generada per ordinador
Informàtica teòrica
La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.
Veure Ciències de la computació і Informàtica teòrica
Institute of Electrical and Electronics Engineers
IEEE són les sigles de Institute of Electrical and Electronics Engineers, l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics, una associació tècnico-professional mundial dedicada a l'estandardització, entre altres coses.
Veure Ciències de la computació і Institute of Electrical and Electronics Engineers
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Veure Ciències de la computació і Intel·ligència artificial
Interacció persona-ordinador
La interacció persona-ordinador o IPO és el conjunt dels mecanismes que permeten la relació entre un ordinador i l'usuari.
Veure Ciències de la computació і Interacció persona-ordinador
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Veure Ciències de la computació і Internet
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Veure Ciències de la computació і John von Neumann
Konrad Zuse
va ser un enginyer informàtic alemany.
Veure Ciències de la computació і Konrad Zuse
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Veure Ciències de la computació і Kurt Gödel
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Ciències de la computació і Lògica matemàtica
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Ciències de la computació і Lingüística
Liquiditat
En finances, la liquiditat representa la qualitat dels actius per a ser convertits en diners efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del seu valor.
Veure Ciències de la computació і Liquiditat
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Ciències de la computació і Llengües eslaves
Llenguatge de programació
Codi font d'un programa escrit en llenguatge BASIC. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador.
Veure Ciències de la computació і Llenguatge de programació
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Ciències de la computació і Matemàtiques
Màquina analítica
La màquina analítica de Babbage, tal com es pot apreciar l'Science Museum de Londres.La màquina analítica va ser un disseny d'ordinador mecànic de propòsit general ideat pel matemàtic anglès Charles Babbage.
Veure Ciències de la computació і Màquina analítica
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Veure Ciències de la computació і Màquina de Turing
Màquina diferencial
Part de la màquina diferencial de Babbage, a partir de les peces que el seu fill va trobar al seu laboratori després de la seva mort. Rèplica construïda i exposada en el Computer History Museum Una màquina diferencial és una calculadora mecànica realitzada per Charles Babbage, la primera versió al 1822 i la segona i més coneguda entre el 1847-1849.
Veure Ciències de la computació і Màquina diferencial
Màquina Enigma
Màquina Enigma LEnigma era una màquina portàtil per a encriptar i desencriptar missatges.
Veure Ciències de la computació і Màquina Enigma
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Veure Ciències de la computació і Mecànica dels fluids
Microarquitectura
Microarquitectura de l'Intel Core. En l'enginyeria informàtica, la microarquitectura (de vegades abreviada com µarch o uarch) és una descripció del sistema de circuits elèctric d'un ordinador, UCP, o processador de senyals digitals, que és suficient per descriure completament el funcionament del maquinari.
Veure Ciències de la computació і Microarquitectura
Mineria de dades
La mineria de dades (data mining) és un procés no trivial d'identificació d'informació vàlida, nova, potencialment útil i entenible, de patrons comprensibles que es troben ocults en les dades.
Veure Ciències de la computació і Mineria de dades
Multiprocés
Es coneix tradicionalment com multiprocés l'ús de múltiples processos concurrents en un sistema en lloc d'un únic procés en un instant determinat.
Veure Ciències de la computació і Multiprocés
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Ciències de la computació і Ordinador
Ordinador quàntic
IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.
Veure Ciències de la computació і Ordinador quàntic
Pascalina
Pascalina al Museu d'Arts i Oficis de París La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques.
Veure Ciències de la computació і Pascalina
Peter Naur
Peter Naur (25 d'octubre de 1928-3 de gener de 2016) fou un científic danès pioner en la informàtica i guanyador del Premi Turing el 2005.
Veure Ciències de la computació і Peter Naur
Plegament proteic
Dibuix representant la configuració d'un polímer proteic (línia en la imatge esquerra) abans i després de replegar-se (dreta). Les cintes de la imatge plegada representen estructures organitzades com l'hèlix alfa o el full beta. El plegament proteic és el procés físic pel qual un polipèptid es replega en la seva estructura tridimensional característica i funcional.
Veure Ciències de la computació і Plegament proteic
Premi dels problemes del mil·lenni
Els Problemes del Premi del Mil·lenni ("Millennium Prize Problems" en anglès) són set problemes de matemàtiques que van ser enunciats pel Clay Mathematics Institute l'any 2000.
Veure Ciències de la computació і Premi dels problemes del mil·lenni
Premi Turing
El Premi Turing és considerat per molts com el Premi Nobel de la Informàtica.
Veure Ciències de la computació і Premi Turing
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Veure Ciències de la computació і Princeton University Press
Processament del llenguatge natural
El processament del llenguatge natural (PLN; o NLP del seu nom en anglès, Natural Language Processing) és la disciplina informàtica que s'encarrega de tractar computacionalment les llengües naturals, o els llenguatges humans.
Veure Ciències de la computació і Processament del llenguatge natural
Programació d'ordinadors
La programació d'ordinadors o programació informàtica (sovint abreujat programació o codificació) és el procés d'escriure, provar, depurar/solucionar problemes, i mantenir el codi font de programes.
Veure Ciències de la computació і Programació d'ordinadors
Programari
Imatge del sistema operatiu per a dispositius mòbils Android. El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.
Veure Ciències de la computació і Programari
Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà (PGH) (Human Genome Project -HGP- en anglès) fou un esforç internacional de recerca per determinar la seqüència del genoma humà i identificar-ne els gens que conté.
Veure Ciències de la computació і Projecte Genoma Humà
Publicitat
Anunci de Coca-Cola de la dècada de 1890 Publicitat d'una marca de licor dels anys 1930 La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.
Veure Ciències de la computació і Publicitat
Química computacional
La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.
Veure Ciències de la computació і Química computacional
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Veure Ciències de la computació і Raonament deductiu
Reconeixement de patrons
El reconeixement de patrons, també anomenat lectura de patrons, identificació de figures o reconeixement de formes, és un procés de classificació per categories de qualsevol tipus de mostres mitjançant dades observades o mesurades.
Veure Ciències de la computació і Reconeixement de patrons
Recuperació d'informació
Recuperació d'informació (en anglès information retrieval) és l'activitat d'obtenció d'informació de recursos pertinents a una necessitat d'informació a partir d'una col·lecció de recursos d'informació.
Veure Ciències de la computació і Recuperació d'informació
Revolució Digital
La Revolució Digital, també anomenada la Tercera Revolució Industrial, és el canvi de la tecnologia analògica, mecànica i electrònica a la tecnologia digital, que va començar entre finals de la dècada de 1950 i finals de la dècada de 1970, amb l'adopció i la proliferació dels ordinadors digitals i el manteniment dels registres digitals que segueix fins als nostres dies.
Veure Ciències de la computació і Revolució Digital
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Ciències de la computació і Revolució Industrial
Revolució neolítica
bibcode.
Veure Ciències de la computació і Revolució neolítica
Robòtica
La robòtica és una branca de l'enginyeria que concep, dissenya i construeix robots i tot el que estigui relacionat amb ells.
Veure Ciències de la computació і Robòtica
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Ciències de la computació і Segona Guerra Mundial
Seguretat de la informació
Màquina Enigma utilitzada per xifrar informació per les forces d'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. La seguretat de la informació és el conjunt de mesures preventives, reactives i correctives de les organitzacions i dels sistemes tecnològics que permeten protegir la informació buscant mantenir la confidencialitat, la disponibilitat i integritat d'aquesta.
Veure Ciències de la computació і Seguretat de la informació
Simulador
'''SIMUVEG'''. Simulador de conducció desenvolupat per https://archive.today/20130701111640/www.uv.es/sintec/v/simulator SINTEC-INTRAS (Universitat de València). Utilitzat en avaluació de conductors, carreteres, dispositius IVIS i altres àrees.
Veure Ciències de la computació і Simulador
Sistema d'informació
Elements d'un sistema d'informació Un sistema d'informació (SI) és un sistema format per persones, dades, activitats, i en definitiva, el conjunt de recursos que processen la informació d'una organització.
Veure Ciències de la computació і Sistema d'informació
Sistema de gestió de bases de dades
Un Sistema de Gestió de Bases de Dades és un conjunt de programes informàtics dissenyats per facilitar la gestió d'un conjunt de dades en una base de dades.
Veure Ciències de la computació і Sistema de gestió de bases de dades
Sistema operatiu
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador.
Veure Ciències de la computació і Sistema operatiu
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Ciències de la computació і Societat
Tabuladora
Tabuladora de Hollerith de 1890 La tabuladora va ser una de les primeres màquines d'aplicació pràctica en el món de la informàtica.
Veure Ciències de la computació і Tabuladora
Taylor & Francis
The Ibis'' Taylor & Francis Group és una empresa britànica que publica llibres i revistes acadèmiques.
Veure Ciències de la computació і Taylor & Francis
Telecomunicació
La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.
Veure Ciències de la computació і Telecomunicació
Teler de Jacquard
Teler Jacquard al Museu de la ciència i la indústria, a Manchester (Anglaterra). Targetes perforades d'un '''teler de Jacquard'''. El teler de Jacquard és un teler mecànic inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801.
Veure Ciències de la computació і Teler de Jacquard
Televisió
La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
Veure Ciències de la computació і Televisió
Teoria d'autòmats
La teoria d'autòmats és una branca de les ciències de la computació que estudia les màquines abstractes i els problemes que aquestes són capaços de resoldre.
Veure Ciències de la computació і Teoria d'autòmats
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Veure Ciències de la computació і Teoria de categories
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Veure Ciències de la computació і Teoria de la computabilitat
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Veure Ciències de la computació і Teoria de la informació
Teoria de llenguatges de programació
Lambda en minúscules La teoria de llenguatges de programació és una branca de la informàtica que s'encarrega del disseny, implementació, anàlisi, caracterització i classificació de llenguatges de programació i els seus característiques.
Veure Ciències de la computació і Teoria de llenguatges de programació
Transmissió de dades
La transmissió de dades és el transport de qualsevol tipus d'informació, d'un lloc a un altre per mitjans físics.
Veure Ciències de la computació і Transmissió de dades
Universitat d'Edimburg
La Universitat d'Edimburg (en anglès: University of Edinburgh i en gaèlic escocès: Oilthigh Dhùn Èideann) és un centre d'ensenyament i investigació d'Edimburg, una de les universitats més antigues d'Escòcia, i entre les més grans i prestigioses del Regne Unit.
Veure Ciències de la computació і Universitat d'Edimburg
Universitat de Cambridge
King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.
Veure Ciències de la computació і Universitat de Cambridge
Universitat Purdue
La Universitat Purdue (originalment en anglès Purdue University), situada a West Lafayette, Indiana, Estats Units.
Veure Ciències de la computació і Universitat Purdue
Vannevar Bush
Vannevar Bush (/væˈniːvɑːr/ van-NEE-var (Everett, Massachusetts, 11 de març de 1890 – Belmont, Massachusetts, 28 de juny de 1974) va ser un enginyer i investigador estatunidenc, que durant la Segona Guerra Mundial va dirigir l'Oficina de Recerca i Desenvolupament Científics dels EUA (OSRD), la qual es va encarregar de la recerca i desenvolupament militars durant gairebé tot el període de la guerra, inclosa la creació i gestió inicial del Projecte Manhattan.
Veure Ciències de la computació і Vannevar Bush
Videojoc
Imatge del videojoc Tux Racer Un videojoc o és un joc electrònic que es juga en un espai virtual, i on s'interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics.
Veure Ciències de la computació і Videojoc
Visió artificial
Esquema de relacions entre visió per ordinador i altres àrees afins. La visió artificial, també coneguda com a visió per computador (de l'anglès computer vision) o visió tècnica és un camp de la intel·ligència artificial.
Veure Ciències de la computació і Visió artificial
Xarxa d'àrea local
Xarxa ethernet Una xarxa d'àrea local o LAN (de l'anglès local area network) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc.; és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors.
Veure Ciències de la computació і Xarxa d'àrea local
Xarxa de llarg abast
Una xarxa de llarg abast, xarxa d'àrea estesa o WAN (de l'anglès, wide area network) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des del 100 als 1000 km, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals.
Veure Ciències de la computació і Xarxa de llarg abast
Xarxa informàtica
Xarxa d'una biblioteca Una xarxa informàtica és un grup interconnectat d'ordinadors.
Veure Ciències de la computació і Xarxa informàtica
1930
;Països Catalans.
Veure Ciències de la computació і 1930
1940
;Països Catalans.
Veure Ciències de la computació і 1940
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Ciències de la computació і 1960