Taula de continguts
67 les relacions: Antiguitat clàssica, Antropologia, Arts liberals, Astrònom, Índex d'impacte, Biologia, Bioquímica, Bretxa de gènere, Bureau of Labor Statistics, Carl Friedrich Gauß, Català, Ciència, Ciències naturals, Ciències polítiques, Científic, Claude Elwood Shannon, Coneixement, Criminòleg, Ecologia, Economista, Electrotècnia, Enginyeria aeroespacial, Enginyeria electrònica, Enginyeria mecànica, Enginyeria química, Experiment, Físic, Filosofia de les matemàtiques, Geografia, Geologia, Historiografia, Home, Institut d'Estudis Catalans, Isaac Newton, Journal des sçavans, Llatí, Matemàtic, Matemàtiques, Mètode científic, Metge, Modernitat, Nature, Odontologia, Paul Adrien Maurice Dirac, Peter Debye, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Premi Nobel, Professió, Prototip, Psicologia, ... Ampliar l'índex (17 més) »
- Científics
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Científic і Antiguitat clàssica
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Científic і Antropologia
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Científic і Arts liberals
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Científic і Astrònom
Índex d'impacte
L'índex d'impacte (anglès: impact factor) és una mesura de la importància d'una publicació científica.
Veure Científic і Índex d'impacte
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Científic і Biologia
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Científic і Bioquímica
Bretxa de gènere
Índex de bretxa de gènere en el món per la ''Global Gender Gap Report'' en 2016. La bretxa de gènere o escletxa de gènere és una construcció analítica i empírica que sorgeix de la diferència entre les categories d'una variable en relació amb les taxes masculines i femenines.
Veure Científic і Bretxa de gènere
Bureau of Labor Statistics
El Bureau of Labor Statistics (BLS), (traduït de l'anglès: Oficina d'Estadística del Treball) és una oficina depenent del Departament de Treball del Govern dels Estats Units que s'encarrega de l'estudi de les dades estadístiques relacionades amb l'economia laboral i que constitueix l'agència més important del Sistema Estadístic Federal dels Estats Units.
Veure Científic і Bureau of Labor Statistics
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Científic і Carl Friedrich Gauß
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Científic і Català
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Científic і Ciència
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Veure Científic і Ciències naturals
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Veure Científic і Ciències polítiques
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Veure Científic і Científic
Claude Elwood Shannon
va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.
Veure Científic і Claude Elwood Shannon
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Científic і Coneixement
Criminòleg
Estàtua de Sherlock Holmes a Meiringen, Suïssa. Anagrama de Pinkerton Agència Nacional de Detectius, fundada el 1850 per Allan Pinkerton en els Estats Units. Un criminòleg és el professional que s'encarrega de l'estudi de la delinqüència, la seva prevenció i tractament, a través de la disciplina de la criminologia.
Veure Científic і Criminòleg
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Veure Científic і Ecologia
Economista
Un economista és un professional de la ciència social de l'economia.
Veure Científic і Economista
Electrotècnia
Cablejat elèctric a Hèlsinki, Finlàndia L'electrotècnia o enginyeria elèctrica és la part de l'enginyeria que estudia les aplicacions de l'electricitat i l'electromagnetisme en general.
Veure Científic і Electrotècnia
Enginyeria aeroespacial
Enginyers de la NASA al Control de Missió de l'Apollo 13. L'enginyeria aeroespacial és la branca principal de l'enginyeria darrere el disseny, construcció i ciència d'aeronaus i naus espacials.
Veure Científic і Enginyeria aeroespacial
Enginyeria electrònica
Fotografia d'un dispositiu electrònic L'enginyeria electrònica és el conjunt de coneixements tècnics, tant teòrics com pràctics que tenen per objectiu l'aplicació de la tecnologia electrònica per a la resolució de problemes pràctics.
Veure Científic і Enginyeria electrònica
Enginyeria mecànica
Rotor d'una turbina de vapor, emprada en una central de producció d'energia electrica. L'enginyeria mecànica és la disciplina de l'enginyeria que estudia l'aplicació dels principis de la física per a l'anàlisi, disseny, manufactura i manteniment dels sistemes mecànics.
Veure Científic і Enginyeria mecànica
Enginyeria química
l'enginyeria química permet dissenyar processos químics eficients. L'enginyeria química és l'enginyeria del canvi químic.
Veure Científic і Enginyeria química
Experiment
consulta.
Veure Científic і Experiment
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Científic і Físic
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Veure Científic і Filosofia de les matemàtiques
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Científic і Geografia
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Científic і Geologia
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Científic і Historiografia
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Veure Científic і Home
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Científic і Institut d'Estudis Catalans
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Científic і Isaac Newton
Journal des sçavans
Le Journal des sçavans, més tard dita Journal des savants, és la revista científica i literària més antiga d'Europa.
Veure Científic і Journal des sçavans
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Científic і Llatí
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Científic і Matemàtic
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Científic і Matemàtiques
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Científic і Mètode científic
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Científic і Metge
Modernitat
obra.
Veure Científic і Modernitat
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure Científic і Nature
Odontologia
Una radiografia panoràmica on es pot veure la dentadura humana. Lodontologia és una professió sanitària que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca.
Veure Científic і Odontologia
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Científic і Paul Adrien Maurice Dirac
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Veure Científic і Peter Debye
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Veure Científic і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Veure Científic і Premi Nobel
Professió
Professional de la cotilleria Professió o ofici en l'ús comú del concepte té diferents accepcions, entre elles: Ocupació, facultat o ofici que cadascú té i exerceix públicament.
Veure Científic і Professió
Prototip
Prototip d'Italdesign Giugiaro d'un cotxe BMW Nazca C2. Un prototip en la fabricació industrial és un model, generalment en un exemplar d'un producte o d'una instal·lació.
Veure Científic і Prototip
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Veure Científic і Psicologia
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Científic і Químic
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Científic і Química
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Veure Científic і Racionalisme (filosofia)
Revista
Revistes en català durant la Diada de Sant Jordi de 2014 a Barcelona. Una revista o un magazín (per la seva denominació en anglès, magazine) és una publicació periòdica, generalment finançada per publicitat o pels lectors.
Veure Científic і Revista
Revista científica
Una revista científica és una publicació periòdica de temàtica científica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgació per al gran públic (sovint combinen les dues funcions en una única revista).
Veure Científic і Revista científica
Samuel Taylor Coleridge
Samuel Taylor Coleridge Samuel Taylor Coleridge FRSL (Ottery St Mary, Devon, 21 d'octubre de 1772 - Londres, 25 de juliol de 1834) va ser un poeta, crític i filòsof anglès, que va ser, junt amb el seu amic William Wordsworth, un dels fundadors del Romanticisme a Anglaterra i un dels lakistes.
Veure Científic і Samuel Taylor Coleridge
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Veure Científic і Science
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Veure Científic і Sociologia
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Veure Científic і Teoria
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Veure Científic і Teoria de la informació
Test de Finkbeiner
La prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden.
Veure Científic і Test de Finkbeiner
The Lancet
The Lancet és una revista mèdica britànica publicada setmanalment per the Lancet Publishing Group.
Veure Científic і The Lancet
The New England Journal of Medicine
The New England Journal of Medicine (abreviat sovint en cites bibliogràfiques N. Engl. J. Med. o NEJM) és una revista mèdica d'anàlisi en anglès.
Veure Científic і The New England Journal of Medicine
Toxicologia
Toxicologia La toxicologia és una branca de la farmàcia o de la medicina que estudia els efectes de les toxines o verins vegetals, animals i minerals, tant com teràpia o intoxicació.
Veure Científic і Toxicologia
William Whewell
William Whewell (Lancaster (Lancashire), 24 de maig del 1794 - Cambridge, Cambridgeshire, 6 de març del 1866) va ser un teòleg, filòsof i científic anglès.
Veure Científic і William Whewell
1833
;Països Catalans.
Veure Científic і 1833
1840
;Països Catalans.
Veure Científic і 1840
Vegeu també
Científics
- Científic
També conegut com Científica, Científics.