Taula de continguts
21 les relacions: Breslau, Castell de Malbork, Cracòvia, Crònica, Cristià, Croades Bàltiques, Gran Ducat de Lituània, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Hagiografia, Lituans, Llatí, Manuscrit, Mar Bàltica, Orde militar, Orde Teutònic, Paganisme, Paradís, Prússia, Prussians, Ultramar, Varsòvia.
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Veure Chronicon terrae Prussiae і Breslau
Castell de Malbork
El castell de Malbork (en polonès Zamek w Malborku; en alemany Die Marienburg) fou construït a Prússia per l'orde Teutònic com un Ordensburg, o 'castell de l'Orde'.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Castell de Malbork
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Cracòvia
Crònica
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Crònica
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Cristià
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Croades Bàltiques
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Gran Ducat de Lituània
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Hagiografia
Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Hagiografia
Lituans
Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) són el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Lituans
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Llatí
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Manuscrit
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Mar Bàltica
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Orde militar
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Orde Teutònic
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Paganisme
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Paradís
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Prússia
Prussians
Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Prussians
Ultramar
S'anomena ultramar a un país o un lloc que està de l'altre costat del mar, prenent com a referència el punt des del qual es parla.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Ultramar
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Chronicon terrae Prussiae і Varsòvia