Taula de continguts
25 les relacions: Baptisme, Castellà, Catolicisme, Chocho, Comunió, Conquesta de l'Imperi Asteca, Cristianisme, Estat d'Oaxaca, Exònim, Golf de Mèxic, Ixcateques, La Mixteca, Mazateques, Mèxic, Mixteca, Mixteques, Nahues, Nàhuatl, Orde dels Predicadors, Pobles indígenes de Mèxic, Popoloques, Tehuacán, Tifus, Verola, Xarampió.
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Chochos і Baptisme
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Chochos і Castellà
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Chochos і Catolicisme
Chocho
El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.
Veure Chochos і Chocho
Comunió
La comunió en les religions de tradició cristiana és el moment durant les cerimonies religioses al quals els creients consumeixen un tros de pa i de vegades un glop de vi en commemoració del Sant Sopar.
Veure Chochos і Comunió
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Chochos і Conquesta de l'Imperi Asteca
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Chochos і Cristianisme
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Veure Chochos і Estat d'Oaxaca
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Veure Chochos і Exònim
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Veure Chochos і Golf de Mèxic
Ixcateques
Elss ixcateques són un poble indígena que se situen al nord-oest de l'estat d'Oaxaca, Mèxic.
Veure Chochos і Ixcateques
La Mixteca
La Mixteca (en mixtec, Ñuu Savi; pronunciació) és una zona cultural, econòmica i política compartida pels estats de Puebla, Guerrero i Oaxaca.
Veure Chochos і La Mixteca
Mazateques
Nens mazateques de la comunitat d'Agua Iglesia (Eloxochitlán de Flores Magón, Oaxaca) Els mazateques són un poble indígena de Mèxic, que habita al nord de l'estat d'Oaxaca i sud de l'estat de Veracruz i Puebla.
Veure Chochos і Mazateques
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Chochos і Mèxic
Mixteca
El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.
Veure Chochos і Mixteca
Mixteques
Còdex Zouche-Nuttall, dels escrits mixtecs precolombinsEls mixteques són un poble indígena de Mèxic que habita l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regió coneguda pels asteques com Mixtecapan ('país dels mixteques') o Mixtlán ('lloc de núvols').
Veure Chochos і Mixteques
Nahues
Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.
Veure Chochos і Nahues
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Veure Chochos і Nàhuatl
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Chochos і Orde dels Predicadors
Pobles indígenes de Mèxic
Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.
Veure Chochos і Pobles indígenes de Mèxic
Popoloques
Els popoloques són un grup ètnic de Mèxic que habiten a la vall de Tehuacán, Altiplà Pueblano: Tepeaca, Acatlan de Osorio, i una part de la Mixteca oaxaquenya.
Veure Chochos і Popoloques
Tehuacán
Tehuacán (del nàhuatl "teo".
Veure Chochos і Tehuacán
Tifus
El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.
Veure Chochos і Tifus
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Veure Chochos і Verola
Xarampió
El xarampió (sarampió Val., Nord-Occ.), pallola o rosa és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants.
Veure Chochos і Xarampió