Taula de continguts
38 les relacions: Aquisgrà, Barchon, Bèlgica, Blegny, Brussel·les, Burgmestre, Carbó, Còmic, Ducat de Brabant, E40, Edat mitjana, Herve, Lieja, Mesquita, Mittéï, Mosa, Municipis de Bèlgica, Neogòtic, País de Dalhem, Província de Lieja, Subdivisions de Bèlgica, Valònia, Való, Visé, 16 d'abril, 1617, 1878, 1897, 1925, 1927, 1932, 1977, 1992, 2001, 31 d'octubre, 31 de juliol, 31 de març, 5 de juny.
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Cheratte і Aquisgrà
Barchon
Barchon (Bårxhon, Bår'hon en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Veure Cheratte і Barchon
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Cheratte і Bèlgica
Blegny
Blegny en való Blegneye és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Cheratte і Blegny
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Cheratte і Brussel·les
Burgmestre
El burgmestre és un funcionari municipal, comparable al batlle a Catalunya.
Veure Cheratte і Burgmestre
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Cheratte і Carbó
Còmic
Un dibuixant dissenyant una historieta Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.
Veure Cheratte і Còmic
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Cheratte і Ducat de Brabant
E40
La ruta europea E40 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Veure Cheratte і E40
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Cheratte і Edat mitjana
Herve
Església de Saint Jean-Baptiste Herve, en való Hêve és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Cheratte і Herve
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Cheratte і Lieja
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Cheratte і Mesquita
Mittéï
o Hao, noms d'artista de Jean Mariette és un dibuixant belga de còmics.
Veure Cheratte і Mittéï
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Cheratte і Mosa
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Veure Cheratte і Municipis de Bèlgica
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Cheratte і Neogòtic
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Veure Cheratte і País de Dalhem
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Veure Cheratte і Província de Lieja
Subdivisions de Bèlgica
Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.
Veure Cheratte і Subdivisions de Bèlgica
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Cheratte і Valònia
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Cheratte і Való
Visé
Visé (Wezet en neerlandès, Vizé en való) és una ciutat belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Cheratte і Visé
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Cheratte і 16 d'abril
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Veure Cheratte і 1617
1878
;Països Catalans.
Veure Cheratte і 1878
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Cheratte і 1897
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Cheratte і 1925
1927
;Països Catalans.
Veure Cheratte і 1927
1932
;Països Catalans.
Veure Cheratte і 1932
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Cheratte і 1977
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Cheratte і 1992
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Cheratte і 2001
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Cheratte і 31 d'octubre
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Cheratte і 31 de juliol
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Cheratte і 31 de març
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Cheratte і 5 de juny