Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ch

Índex Ch

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.

75 les relacions: Afrikaans, Aimara, Alabama, Alemany, Aleuta, Alfabet llatí, Anglès, Aragonès, Aranès, Baix alemany, Belarús (llengua), Bemba, Bretó, C, Castellà, Còrnic, Chamorro, Chavacano, Cors, Danès, Dialecte andalús, Eslovac, Francès, Fricativa postalveolar sorda, Frisó, Furlà, Gaèlic manx, Gal·lès, Gallec, Gènova, Grafema, Guaraní, Holandès, Igbo (llengua), Italià, Jerseiès, Khi, Lenapes, Llatí, Llengües goidèliques, Llengua chickasaw, Llengua choctaw, Llombard, Luxemburguès, Mirandès, Moldau, Napolità, Nàhuatl, Normes ortogràfiques, Nyanja, ..., Occità, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Oromo, Papiament, Piemontès, Polonès, Portuguès, Potawatomi, Quítxua, Romanès, Romanx, Sard, Sicilià, Suahili, Suec, Tx, Txec, Uigur, Való, Vènet, Vietnamita, Wayuunaiki, X, Xona. Ampliar l'índex (25 més) »

Afrikaans

Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Nou!!: Ch і Afrikaans · Veure més »

Aimara

Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.

Nou!!: Ch і Aimara · Veure més »

Alabama

Alabama és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud del país, la capital és la ciutat de Montgomery.

Nou!!: Ch і Alabama · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Ch і Alemany · Veure més »

Aleuta

Laleuta (en llengua aleutiana: Unangam tunuu) és una llengua de les família esquimoaleuta.

Nou!!: Ch і Aleuta · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Ch і Alfabet llatí · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Ch і Anglès · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Ch і Aragonès · Veure més »

Aranès

L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Nou!!: Ch і Aranès · Veure més »

Baix alemany

Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.

Nou!!: Ch і Baix alemany · Veure més »

Belarús (llengua)

El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Nou!!: Ch і Belarús (llengua) · Veure més »

Bemba

El bemba, que també es coneix com a ichibemba, chiwemba i wemba és una llengua bantú parlada a sobretot a Zàmbia per unes 3.600.000 persones.

Nou!!: Ch і Bemba · Veure més »

Bretó

El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.

Nou!!: Ch і Bretó · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Ch і C · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Ch і Castellà · Veure més »

Còrnic

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.

Nou!!: Ch і Còrnic · Veure més »

Chamorro

Chamorro, o Chamoru, és un idioma que es parla sobretot a Guam i les illes Marianes.

Nou!!: Ch і Chamorro · Veure més »

Chavacano

El chavacano o chabacano és un idioma crioll basat en el castellà que es parla a les Filipines.

Nou!!: Ch і Chavacano · Veure més »

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Nou!!: Ch і Cors · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Ch і Danès · Veure més »

Dialecte andalús

Ieisme a Espanya. Àrees del domini de l'espanyol que presenten aspiració de /-s/ postvocàlica. Àrea d'ús de l'andalús i àrea de sibilants especials andaluses Mapa de distribució de sigmatisme i zetacisme a Andalusia. Noteu que Cadis és una àrea sigmàtica, encara que no aparegui reflectida en el mapa. format ref http://grupo.us.es/ehandalucia/images/mapa5.jpgformat ref http://grupo.us.es/ehandalucia/que_es_el_andaluz/05_gramatica_del_habla_andaluza_ext.html miniatura miniatura miniatura miniatura miniatura L'andalús és una varietat del castellà que es parla a Andalusia, Ceuta, Melilla i per andalusos emigrats a grans nuclis urbans.

Nou!!: Ch і Dialecte andalús · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Ch і Eslovac · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Ch і Francès · Veure més »

Fricativa postalveolar sorda

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.

Nou!!: Ch і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »

Frisó

El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Nou!!: Ch і Frisó · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Ch і Furlà · Veure més »

Gaèlic manx

El manx, o gaèlic manx (gaelg vanninagh), és una llengua celta originària de l'illa de Man, un petit país cèltic que avui constitueix una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.

Nou!!: Ch і Gaèlic manx · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Nou!!: Ch і Gal·lès · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Nou!!: Ch і Gallec · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Ch і Gènova · Veure més »

Grafema

En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.

Nou!!: Ch і Grafema · Veure més »

Guaraní

El guaraní (en guaraní: avañe'ẽ) és una llengua ameríndia de l'Amèrica del Sud que es parla en diverses regions de l'Argentina, Brasil i Bolívia i en gran part del Paraguai (de fet, el nom d'aquest país és una paraula guaraní que significa 'país de molta aigua').

Nou!!: Ch і Guaraní · Veure més »

Holandès

Primer mapa: Les llengües del Benelux. Segon mapa: Els dialectes (l'holandès en groc).clrTercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar). L'holandès o holandés és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa.

Nou!!: Ch і Holandès · Veure més »

Igbo (llengua)

L'igbo —Asụsụ Igboen igbo — és una llengua nadiua dels igbos que es parla a Igboland, al sud-est de Nigèria.

Nou!!: Ch і Igbo (llengua) · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Ch і Italià · Veure més »

Jerseiès

El jerseiès (Jèrriais -pronunciació aproximada: "jerié") és una llengua indoeuropea directament emparentada amb el normand, del qual es considera una forma dialectal) parlada a les illes Anglonormandes, especialment a Jersey. Ha estat en declivi durant el passat, al mateix temps que l'anglès es va establir com l'idioma de l'ensenyament, el comerç i l'administració. Una llengua similar és el guernseiès (dgèrnésiais), la qual es parla a l'illa veïna de Guernsey. Aquestes dues llengües són mútuament intel·ligibles entre si i per la seva banda mantenen una forta similitud amb el dialecte francès anomenat normand que es parla a la Normandia, regió situada al nord-oest de França, davant les illes Anglonormandes. Tant el jerseiès com el guernseiès posseeixen, tal com s'ha indicat, una forta similitud amb l'actual normand normatiu, i tot i que deriven de la llengua d'oïl, no obstant això hi resulten notòries les influències cèltiques procedents dels veïns bretó i còrnic, a les quals posteriorment es van sumar les influències dels idiomes escandinaus i de l'anglès. Victor Hugo, durant el seu exili a Jersey, es va interessar per la llengua i va comptar alguns escriptors de Jersey entre el seu cercle de coneguts i partidaris.

Nou!!: Ch і Jerseiès · Veure més »

Khi

Khi (majúscula Χ, minúscula χ) és la 22a lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Ch і Khi · Veure més »

Lenapes

Els lenapes són una tribu de parla algonquina, també anomenada delaware (nom que prové de l'estat del mateix nom, anomenat així en honor del governador de Virgínia Thomas West tercer baró De La Warr).

Nou!!: Ch і Lenapes · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Ch і Llatí · Veure més »

Llengües goidèliques

Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.

Nou!!: Ch і Llengües goidèliques · Veure més »

Llengua chickasaw

El chickasaw (Chikashshanompa’, IPA) és una llengua ameríndia de la família muskogi.

Nou!!: Ch і Llengua chickasaw · Veure més »

Llengua choctaw

El choctaw, tradicionalment parlat pels amerindis choctaws del sud-oest dels Estats Units, és una llengua de la família muskogi.

Nou!!: Ch і Llengua choctaw · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.

Nou!!: Ch і Llombard · Veure més »

Luxemburguès

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.

Nou!!: Ch і Luxemburguès · Veure més »

Mirandès

Mapa lingüístic de l'asturià; en vermell, el mirandès El mirandès o mirandés (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès,parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats.

Nou!!: Ch і Mirandès · Veure més »

Moldau

Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.

Nou!!: Ch і Moldau · Veure més »

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Nou!!: Ch і Napolità · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Ch і Nàhuatl · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Ch і Normes ortogràfiques · Veure més »

Nyanja

El Nyanja o Chewa és un idioma de la família de les Llengües bantus parlat a Malawi, també conegut com a Chichewa o Chinyanja a Zàmbia o Nyassa a Moçambic.

Nou!!: Ch і Nyanja · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Ch і Occità · Veure més »

Oclusiva velar sonora

La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Ch і Oclusiva velar sonora · Veure més »

Oclusiva velar sorda

La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Ch і Oclusiva velar sorda · Veure més »

Oromo

L'oromo (/ˈɒrəmoʊ/ o /ɔːˈroʊmoʊ/; Oromo: Afaan Oromoo) és una llengua afroasiàtica que pertany a la branca cuixític.

Nou!!: Ch і Oromo · Veure més »

Papiament

El papiament (papiamentu o papiamento) és una llengua criolla caribenya basada essencialment en el portuguès.

Nou!!: Ch і Papiament · Veure més »

Piemontès

El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Nou!!: Ch і Piemontès · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Ch і Polonès · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Ch і Portuguès · Veure més »

Potawatomi

Els potawatomi són una tribu de llengua algonquina, el nom de la qual procedia de pottawat-um-ees "els que fan o mantenen el foc"; ells, però, s'anomenaven neshnabek "el poble originari".

Nou!!: Ch і Potawatomi · Veure més »

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Ch і Quítxua · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Ch і Romanès · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Ch і Romanx · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Nou!!: Ch і Sard · Veure més »

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Nou!!: Ch і Sicilià · Veure més »

Suahili

Àrea de parla suahili Detall de l'àrea de parla suahili Parenostre en suahili El suahili (anomenat kiswahili en suahili) és una llengua bantu àmpliament parlada a l'Àfrica Oriental.

Nou!!: Ch і Suahili · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Ch і Suec · Veure més »

Tx

El dígraf tx en català s'usa per representar el so de la consonant palatal africada.

Nou!!: Ch і Tx · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Ch і Txec · Veure més »

Uigur

L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna.

Nou!!: Ch і Uigur · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Ch і Való · Veure més »

Vènet

El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Nou!!: Ch і Vènet · Veure més »

Vietnamita

El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.

Nou!!: Ch і Vietnamita · Veure més »

Wayuunaiki

El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak, subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib, relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.

Nou!!: Ch і Wayuunaiki · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Ch і X · Veure més »

Xona

El xona, o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà.

Nou!!: Ch і Xona · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »