Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Cellorigo

Índex Cellorigo

Cellorigo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 44 les relacions: Alfons el Bataller, Alfoz, Arce, Blasó, Burgos, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell d'Arnedo, Cerezo de Río Tirón, Diego López II d'Haro, Enric II d'Anglaterra, Enric II de Castella, Estefania de Foix, Felip V d'Espanya, Ferran I de Lleó, Foncea, Furs, Galbárruli, Garcia Sanxes III de Pamplona, Govern de La Rioja, Joan II de Castella, La Rioja, Llogaret, Merindad, Miranda de Ebro, Municipi d'Espanya, Munio Velaz, Pere I de Castella, Rioja Alta, Rodrigo Díaz de Vivar, Sanç IV de Castella, Sanç VI de Navarra, Vela Jiménez, Vitòria, 1049, 1064, 1117, 1213, 1406, 1426, 1464, 1521, 1734, 1743, 882.

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Veure Cellorigo і Alfons el Bataller

Alfoz

Alfoz és un municipi pertanyent a la província de Lugo a Galícia.

Veure Cellorigo і Alfoz

Arce

* Toponímia.

Veure Cellorigo і Arce

Blasó

El blasó (mot derivat del verb alemany blasen, 'tocar el corn') era un instrument medieval que feien servir els heralds per anunciar l'arribada del cavaller als torneigs, i tot seguit passaven a fer el blasonament (o descripció) del seu escut d'armes i la relació dels seus títols nobiliaris segons les regles de l'heràldica.

Veure Cellorigo і Blasó

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Veure Cellorigo і Burgos

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Cellorigo і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Castell d'Arnedo

El castell d'Arnedo és una fortificació localitzada a la ciutat d'Arnedo (La Rioja).

Veure Cellorigo і Castell d'Arnedo

Cerezo de Río Tirón

Cerezo de Río Tirón és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Veure Cellorigo і Cerezo de Río Tirón

Diego López II d'Haro

Diego López II d'Haro el Bo (Nájera prop de 1140 - † 16 d'octubre de 1214).

Veure Cellorigo і Diego López II d'Haro

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Veure Cellorigo і Enric II d'Anglaterra

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Veure Cellorigo і Enric II de Castella

Estefania de Foix

Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona.

Veure Cellorigo і Estefania de Foix

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Cellorigo і Felip V d'Espanya

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Veure Cellorigo і Ferran I de Lleó

Foncea

Foncea és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Veure Cellorigo і Foncea

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.

Veure Cellorigo і Furs

Galbárruli

Galbárruli és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Veure Cellorigo і Galbárruli

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).

Veure Cellorigo і Garcia Sanxes III de Pamplona

Govern de La Rioja

El Govern de La Rioja és —al costat del Parlament la Presidenta regionals— un dels tres òrgans institucionals de la Comunitat Autònoma de La Rioja (Espanya).

Veure Cellorigo і Govern de La Rioja

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Veure Cellorigo і Joan II de Castella

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Veure Cellorigo і La Rioja

Llogaret

Llogarret suís. Un llogarret o llogaret és un nucli de població petit.

Veure Cellorigo і Llogaret

Merindad

Merindad era una divisió geogràfico-administrativa que es van donar a la fi del al regne de Castella i al regne de Navarra, que per aquesta època incloïa tots els territoris càntabres, conservant els seus topònims i la seva identitat.

Veure Cellorigo і Merindad

Miranda de Ebro

Miranda de Ebro és un municipi i una ciutat espanyola situada a la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Veure Cellorigo і Miranda de Ebro

Municipi d'Espanya

Mapa municipal d'Espanya. A Espanya, un municipi és, segons la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat.

Veure Cellorigo і Municipi d'Espanya

Munio Velaz

Munio o Momo Velaz (? - ?), comte d'Àlaba del d. 883 al c. 921.

Veure Cellorigo і Munio Velaz

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Veure Cellorigo і Pere I de Castella

Rioja Alta

'''Regions de la Rioja'''; la Rioja Alta és a l'esquerra de la imatge, destacada en vermell. La Rioja Alta és la regió més occidental de la comunitat autònoma de La Rioja (Espanya).

Veure Cellorigo і Rioja Alta

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Veure Cellorigo і Rodrigo Díaz de Vivar

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Veure Cellorigo і Sanç IV de Castella

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Veure Cellorigo і Sanç VI de Navarra

Vela Jiménez

Vela o Vigila Jiménez (?-?), comte d'Àlaba del c. 870 al d. 883 Alfons III d'Astúries el va nomenar comte d'Àlaba en c. 870 i li va concedir part dels territoris en els quals fins a aquest moment governava Rodrigo, comte de Castella, després de sufocar la rebel·lió del magnat alabès Eglyón en c.868.

Veure Cellorigo і Vela Jiménez

Vitòria

Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.

Veure Cellorigo і Vitòria

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Cellorigo і 1049

1064

El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Cellorigo і 1064

1117

;Països Catalans.

Veure Cellorigo і 1117

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Veure Cellorigo і 1213

1406

;Països catalans;Resta del món.

Veure Cellorigo і 1406

1426

Països Catalans Resta del món.

Veure Cellorigo і 1426

1464

; Països Catalans.

Veure Cellorigo і 1464

1521

;Països Catalans.

Veure Cellorigo і 1521

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Cellorigo і 1734

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Cellorigo і 1743

882

El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Cellorigo і 882