Obrir a Google MapsTaula de continguts
40 les relacions: Éamonn de Valera, Capella reial de Dublín, Catolicisme, Consell Europeu, Douglas Hyde, Dublín, Erskine Hamilton Childers, Estat Lliure d'Irlanda, Exèrcit Republicà Irlandès, Guerra angloirlandesa, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Irlanda, Joan sense Terra, Jordi V del Regne Unit, Margaret Thatcher, President d'Irlanda, Regne d'Irlanda, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Senyoriu d'Irlanda, Unió Europea, 1541, 1800, 1907, 1920, 1922, 1938, 1945, 1952, 1959, 1966, 1973, 1974, 1975, 1976, 1979, 1983, 1990, 1997, 2004.
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Veure Castell de Dublín і Éamonn de Valera
Capella reial de Dublín
Vista de la Capella reial al Castell de Dublín. La Capella reial (anglès: Chapel Royal; irlandès: Séipéal Ríoga) del Castell de Dublín, ara Església de la Santíssima Trinitat (anglès: Church of the Most Holy Trinity), era la capella anglicana oficial de la casa del Lord tinent d'Irlanda des de l'edat mitjana fins a la creació de l'Estat Lliure d'Irlanda el 1922.
Veure Castell de Dublín і Capella reial de Dublín
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Castell de Dublín і Catolicisme
Consell Europeu
El Consell Europeu és un òrgan col·legiat que defineix l'orientació política i les prioritats de la Unió Europea (UE).
Veure Castell de Dublín і Consell Europeu
Douglas Hyde
fou un escriptor i polític irlandès, primer President d'Irlanda.
Veure Castell de Dublín і Douglas Hyde
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Veure Castell de Dublín і Dublín
Erskine Hamilton Childers
fou un polític irlandès de Fianna Fáil que va exercir com a quart President d'Irlanda des del juny de 1973 fins al novembre de 1974.
Veure Castell de Dublín і Erskine Hamilton Childers
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Veure Castell de Dublín і Estat Lliure d'Irlanda
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Veure Castell de Dublín і Exèrcit Republicà Irlandès
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Veure Castell de Dublín і Guerra angloirlandesa
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Veure Castell de Dublín і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Castell de Dublín і Irlanda
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Veure Castell de Dublín і Joan sense Terra
Jordi V del Regne Unit
Jordi V del Regne Unit (Marlborough House, Londres, 3 de juny de 1865 - Sandringham, 20 de gener de 1936) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1910-1922), rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1922-1936), emperador de l'Índia (1910-1936), rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1910-1936, i rei d'Irlanda (1922-1936).
Veure Castell de Dublín і Jordi V del Regne Unit
Margaret Thatcher
Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, HonFRSC (nascuda Roberts; 13 d'octubre de 1925 - 8 d'abril de 2013), va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990.
Veure Castell de Dublín і Margaret Thatcher
President d'Irlanda
El President d'Irlanda (en irlandès: Uachtarán na hÉireann) és el cap d'estat de la República d'Irlanda.
Veure Castell de Dublín і President d'Irlanda
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Castell de Dublín і Regne d'Irlanda
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Castell de Dublín і Regne Unit
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure Castell de Dublín і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Senyoriu d'Irlanda
El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.
Veure Castell de Dublín і Senyoriu d'Irlanda
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Castell de Dublín і Unió Europea
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Castell de Dublín і 1541
1800
;Països Catalans.
Veure Castell de Dublín і 1800
1907
;Països Catalans.
Veure Castell de Dublín і 1907
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Castell de Dublín і 1920
1922
;Països Catalans.
Veure Castell de Dublín і 1922
1938
;Països Catalans.
Veure Castell de Dublín і 1938
1945
;Països Catalans.
Veure Castell de Dublín і 1945
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Castell de Dublín і 1952
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Castell de Dublín і 1959
1966
Catalunya.
Veure Castell de Dublín і 1966
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Castell de Dublín і 1973
1974
;Països Catalans.
Veure Castell de Dublín і 1974
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Castell de Dublín і 1975
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Castell de Dublín і 1976
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Castell de Dublín і 1979
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Castell de Dublín і 1983
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Castell de Dublín і 1990
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Castell de Dublín і 1997
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Castell de Dublín і 2004