Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons V de Portugal, Anacoreta, Antilló, Aragó, Balaguer, Baronia d'Entença, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Bernat IV de Cabrera, Campània, Carlota de Xipre, Casal de Barcelona, Castell de Xàtiva, Castell Formós, Catalunya, Cecília d'Urgell, Cecília de Comenge-Torena, Coïmbra, Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Comtat de Comenge, Corona d'Aragó, Cristòfor Colom, Elionor d'Aragó-Urgell, Elionor d'Urgell, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Ferran d'Antequera, Gran Enciclopèdia Catalana, Grup Enciclopèdia, Guerra Civil catalana, Isabel d'Urgell (monja), Isabel de Coïmbra i d'Urgell, Isabel de Portugal, Itàlia, Jaume de Coïmbra i d'Urgell, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Joan de Coïmbra i d'Urgell, Joan I de Foix, Joan II de Portugal, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joana d'Urgell, Joana de Portugal i de Coïmbra, La Seu Vella de Lleida, Martí l'Humà, Montblanc, Nola, Pere de Portugal, Pere el Conestable de Portugal, ..., Pere II d'Urgell, Principat d'Antioquia, Principat de Catalunya, Revolta del comte d'Urgell, Santa Maria de Sixena, València, 1231, 1328, 1378, 1379, 1390, 1396, 1408, 1409, 1410, 1412, 1413, 1415, 1416, 1422, 1424, 1428, 1430, 1434, 1435, 1438, 1445, 1460, 31 d'octubre. Ampliar l'índex (29 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons V de Portugal
Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Alfons V de Portugal · Veure més »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Anacoreta · Veure més »
Antilló
Antilló és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Antilló · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Aragó · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Balaguer · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Baronia d'Entença · Veure més »
Beatriu de Coïmbra i d'Urgell
L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites» fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Beatriu de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Bernat IV de Cabrera
Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Bernat IV de Cabrera · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Campània · Veure més »
Carlota de Xipre
Carlota de Lusignan, nascuda el 28 de juny del 1444 a Nicòsia, morta el 16 de juliol del 1487 a Roma, reina de Xipre (1458-1460), fou la filla de Joan II de Xipre i d'Helena Peleòloga.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Carlota de Xipre · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Castell de Xàtiva · Veure més »
Castell Formós
El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Castell Formós · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Catalunya · Veure més »
Cecília d'Urgell
Cecília d'Urgell (1424 - Bellesguard, Barcelona, 1460) fou filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Cecília d'Urgell · Veure més »
Cecília de Comenge-Torena
Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »
Coïmbra
Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Coïmbra · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Comtat de Comenge · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Corona d'Aragó · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Cristòfor Colom · Veure més »
Elionor d'Aragó-Urgell
Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »
Elionor d'Urgell
Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Elionor d'Urgell · Veure més »
Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Elisabet d'Urgell i d'Aragó · Veure més »
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Ferran d'Antequera · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Grup Enciclopèdia
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Grup Enciclopèdia · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Guerra Civil catalana · Veure més »
Isabel d'Urgell (monja)
Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Isabel d'Urgell (monja) · Veure més »
Isabel de Coïmbra i d'Urgell
Isabel de Coïmbra (Portugal, 1 de març de 1432 — Évora, 2 de desembre de 1455) va ser reina consort de Portugal (1448-1455).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Isabel de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Isabel de Portugal
* Isabel de Portugal o Elisabet de Portugal (1271 - 1336), princesa d'Aragó casada amb el rei Dionís I de Portugal.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Isabel de Portugal · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Itàlia · Veure més »
Jaume de Coïmbra i d'Urgell
El cardenal-infant Jaume de Coïmbra i d'Urgell, també conegut com a Jaume d'Avis i d'Urgell o Jaume de Portugal (Coïmbra, 1433- Florència, 1459) fou un noble portuguès de la Casa d'Avís i alhora membre de la Casa Reial Catalana (Casa d'Avis-Urgell), que esdevindria cardenal i administrador apostòlic de Lisboa.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Jaume de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan de Coïmbra i d'Urgell
Joan de Coïmbra i d'Urgell (Portugal, 1431 — Nicòsia, 7 d'octubre de 1457) fou príncep d'Antioquia (1431-1457) segon fill de Pere de Coïmbra, duc de Coïmbra i de la urgellenca Elisabet d'Urgell i Aragó, filla del comte Jaume II el Dissortat.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Joan de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Joan I de Foix · Veure més »
Joan II de Portugal
Joan II de Portugal, dit el Príncep Perfecte (Lisboa, 1455 - Alvor, 1495), fou rei de Portugal (1481-1495).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Joan II de Portugal · Veure més »
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
Joana d'Urgell
Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Joana d'Urgell · Veure més »
Joana de Portugal i de Coïmbra
Joana de Portugal i de Coïmbra (Lisboa 1452 - Aveiro 1490) fou una infanta de Portugal i regent de Portugal (1471-1475).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Joana de Portugal i de Coïmbra · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Martí l'Humà · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Montblanc · Veure més »
Nola
Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Nola · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Pere de Portugal · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Pere II d'Urgell · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Principat d'Antioquia · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Principat de Catalunya · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і Santa Maria de Sixena · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і València · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1231 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1328 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1378 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1379 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1390 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1396 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1413 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1415 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1416 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1422 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1424 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1428 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1430 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1434 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1435 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1438 · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1445 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 1460 · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó-Urgell і 31 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa Urgell-Aragó, Casa d'Urgell-Aragó, Casal Aragó-Urgell, Casal Urgell-Aragó, Casal d'Urgell-Aragó.
