Taula de continguts
40 les relacions: Arc diafragma, Art romànic, Ataülf, Barcelona, Bífora, Bisbat de Vic, Burgesia, Carrer d'Avinyó, Carrer de la Comtessa de Sobradiel, Catalonia Sacra, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Edat mitjana, Eixample de Barcelona, Elies Rogent i Amat, Elionor de Sicília, Façana, Gessamí, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Llimoner, Martí l'Humà, Mènsula, Muralla romana de Barcelona, Occident, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Palau Reial Menor, Papa Climent V, Pere el Cerimoniós, Poncem, Taronger, Visigots, Volta de creueria, Xiprer, 1312, 1857, 1868, 22 de març, 415.
Arc diafragma
Santes Creus Larc diafragma o diafragmàtic és aquell arc sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta i, normalment de dos aiguavessos.
Veure Carrer d'Ataülf і Arc diafragma
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Carrer d'Ataülf і Art romànic
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Veure Carrer d'Ataülf і Ataülf
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Carrer d'Ataülf і Barcelona
Bífora
Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.
Veure Carrer d'Ataülf і Bífora
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Veure Carrer d'Ataülf і Bisbat de Vic
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Carrer d'Ataülf і Burgesia
Carrer d'Avinyó
El Carrer d'Avinyó es troba al barri Gòtic, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona.
Veure Carrer d'Ataülf і Carrer d'Avinyó
Carrer de la Comtessa de Sobradiel
El carrer de la Comtessa de Sobradiel es troba entre els d'Avinyó i d'Ataülf del barri Gòtic de Barcelona i és l'eix al voltant del qual s'articula la Urbanització del Palau Reial Menor, conjunt urbà catalogat com a bé amb elements d'interès (Categoria C).
Veure Carrer d'Ataülf і Carrer de la Comtessa de Sobradiel
Catalonia Sacra
Catalonia Sacra és una iniciativa dels deu bisbats catalans, que té com a objectiu donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l'Església Catòlica de Catalunya per tal d'incrementar-ne les visites.
Veure Carrer d'Ataülf і Catalonia Sacra
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Carrer d'Ataülf і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Veure Carrer d'Ataülf і Conquesta de Mallorca
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Carrer d'Ataülf і Edat mitjana
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Carrer d'Ataülf і Eixample de Barcelona
Elies Rogent i Amat
fou un arquitecte català del.
Veure Carrer d'Ataülf і Elies Rogent i Amat
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Veure Carrer d'Ataülf і Elionor de Sicília
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Carrer d'Ataülf і Façana
Gessamí
Jasminum officinale, conegut sota el nom comú de gessamí blanc, gesmiler o simplement gessamí, o innumerables variacions lingüístiques és una espècie de planta amb flor de la família de l'olivera (Oleaceae), és una planta nativa del Caucas, nord de l'Iran, Afganistan, Pakistan, l'Himalaia i oest de la Xina.
Veure Carrer d'Ataülf і Gessamí
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Carrer d'Ataülf і Jaume el Conqueridor
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Carrer d'Ataülf і Joan el Caçador
Llimoner
El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
Veure Carrer d'Ataülf і Llimoner
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Carrer d'Ataülf і Martí l'Humà
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Veure Carrer d'Ataülf і Mènsula
Muralla romana de Barcelona
La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Carrer d'Ataülf і Muralla romana de Barcelona
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Carrer d'Ataülf і Occident
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Carrer d'Ataülf і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Carrer d'Ataülf і Orde del Temple
Palau Reial Menor
Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150 Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Planta baixa de la Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El Palau Reial Menor era un conjunt d'edificis situats a l'actual barri Gòtic de Barcelona, dels quals només se'n conserva la capella.
Veure Carrer d'Ataülf і Palau Reial Menor
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Veure Carrer d'Ataülf і Papa Climent V
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Carrer d'Ataülf і Pere el Cerimoniós
Poncem
El poncem, poncil, poncir o naronja (Citrus medica) és un fruit cítric, que pot arribar a fer 25 cm de longitud i pesar 4 kg, provinent de l'arbre anomenat poncemer, ponciler o naronger, i que a l'hemisferi boreal es cull de setembre a novembre.
Veure Carrer d'Ataülf і Poncem
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Veure Carrer d'Ataülf і Taronger
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Carrer d'Ataülf і Visigots
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure Carrer d'Ataülf і Volta de creueria
Xiprer
El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.
Veure Carrer d'Ataülf і Xiprer
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Carrer d'Ataülf і 1312
1857
;Països Catalans.
Veure Carrer d'Ataülf і 1857
1868
;Països Catalans.
Veure Carrer d'Ataülf і 1868
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Carrer d'Ataülf і 22 de març
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Carrer d'Ataülf і 415
També conegut com Carrer Ataülf.