Taula de continguts
65 les relacions: Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, Alois de Liechtenstein, Amàlia de Baviera, Arxiduc d'Àustria, Bohèmia, Carolina de Baden, Dinastia dels Habsburg, Dresden, Egipte, Emanuel Czuber, Ferran II de les Dues Sicílies, Francesc Carles d'Àustria, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Graz, Imperi Austrohongarès, Incident de Mayerling, Joan I de Saxònia, Jordà (riu), Margarida d'Àustria (duquessa de Württemberg), Margarida de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria), Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria), Maria Teresa d'Àustria (reina de les Dues Sicílies), Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria), Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'Àustria), Maximilià I de Mèxic, Maximilià I Josep de Baviera, Múnic, Miquel I de Portugal, Monza (ciutat d'Itàlia), Otó d'Àustria, Palau de Schönbrunn, Palestina, Regne d'Hongria, Rodolf d'Àustria, Sarajevo, Segona Guerra Mundial, Sofia Chotek von Chotkowa, Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), The New York Times, Vaduz, Venècia, Viena, 1833, 1856, 1862, 1863, 1865, ... Ampliar l'índex (15 més) »
Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg
Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg (Kleinheubach, Alemanya, 1831 - illa de Wight 1909) va ser una princesa alemanya i reina consort de Portugal (1851-1866).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg
Alois de Liechtenstein
Lluís Felip Maria de Liechtenstein —en alemany Alois Philipp Maria von Liechtenstein—, però conegut simplement com a Lluís o Alois de Liechtenstein (Zúric, 11 de juny de 1968), és príncep hereu i regent del Principat de Liechtenstein des del 15 d'agost de 2004 i comte de Rietberg.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Alois de Liechtenstein
Amàlia de Baviera
Amàlia de Baviera (13 de novembre de 1801, Múnic, Regne de Baviera, 1801 - 8 de novembre de 1877, Dresden) fou princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que en el marc d'una ambiciosa política matrimonial del rei Maximilià I de Baviera contragué matrimoni amb el rei Joan I de Saxònia esdevenint reina de Saxònia.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Amàlia de Baviera
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Arxiduc d'Àustria
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Bohèmia
Carolina de Baden
Carolina de Baden (Karoline von Baden) (Karlsruhe, 13 de juliol de 1776 - Múnic, 13 de novembre 1841) va ser una princesa de Baden i per casament amb Maximilià I, reina consort de Baviera.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Carolina de Baden
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Dinastia dels Habsburg
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Dresden
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Egipte
Emanuel Czuber
va ser un matemàtic austríac, professor de la Universitat Tècnica de Viena.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Emanuel Czuber
Ferran II de les Dues Sicílies
Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm, 1810 - Nàpols, 1859) fou Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1830 i fins a l'any 1859.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Ferran II de les Dues Sicílies
Francesc Carles d'Àustria
Francesc Carles d'Àustria (Viena 1802 - 1878).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Francesc Carles d'Àustria
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Francesc Ferran d'Àustria
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Francesc I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Francesc Josep I d'Àustria
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Graz
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Imperi Austrohongarès
Incident de Mayerling
Fotografia del pavelló imperial de caça de Mayerling, 1889 (el peu d'imatge diu: "Mayerling, Altes Jagdschloß des Kronprinzen Rudolf vor 1889", en català: Mayerling, l'antic pavelló de caça del príncep Rodolf abans de 1889). 300px LIncident de Mayerling és la sèrie d'esdeveniments que van desembocar en l'aparent assassinat-suïcidi del príncep Rodolf d'Àustria (21 d'agost de 1858;– 30 de gener de 1889) i la seva amant, la baronessa Mary Vetsera (19 de març de 1871;– 30 de gener de 1889).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Incident de Mayerling
Joan I de Saxònia
Joan I de Saxònia (Dresden 1801 - Pillnitz 1873).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Joan I de Saxònia
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Jordà (riu)
Margarida d'Àustria (duquessa de Württemberg)
Margarida d'Àustria, duquessa de Württemberg (Castell d'Artstetten 1870 - Gmunden 1902).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Margarida d'Àustria (duquessa de Württemberg)
Margarida de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)
Margarida de Saxònia, arxiduquessa d'Àustria (Dresden, 24 de maig de 1840 - Monza, 15 de setembre de 1858) va ser una princesa de Saxònia amb el tractament d'altesa reial que esdevingué arxiduquessa d'Àustria en una nova connexió entre Àustria i Saxònia.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Margarida de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)
Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies
Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, arxiduquessa d'Àustria (Palau de Caserta 1843 - Viena 1871).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies
Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)
Maria Josepa de Saxònia, arxiduquessa d'Àustria (Dresden 1867 - Castell de Wildenwart (Baviera) 1944).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)
Maria Teresa d'Àustria (reina de les Dues Sicílies)
L'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, reina de les Dues Sicílies. Maria Teresa d'Àustria, reina de les Dues Sicílies (Viena 1816 - Albano 1867).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Maria Teresa d'Àustria (reina de les Dues Sicílies)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'Àustria)
Maria Teresa de Portugal, arxiduquessa d'Àustria (Kleinheubach 1855 - Viena 1944).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'Àustria)
Maximilià I de Mèxic
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Maximilià I de Mèxic
Maximilià I Josep de Baviera
Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Maximilià I Josep de Baviera
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Múnic
Miquel I de Portugal
Miquel I de Portugal dit l'Usurpador o el Tradicionalista (Lisboa, 1802 - Karlsruhe, el 14 de novembre de 1866.1866) fou infant de Portugal, regent del Regne (1827-1828) i rei de Portugal (1828-1834).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Miquel I de Portugal
Monza (ciutat d'Itàlia)
Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Monza (ciutat d'Itàlia)
Otó d'Àustria
Otó d'Àustria (Graz, 21 d'abril de 1865 - Viena, 1906) fou Arxiduc d'Àustria i príncep de Bohèmia i Hongria amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Otó d'Àustria
Palau de Schönbrunn
El Palau de Schönbrunn es troba a Viena (Àustria) i és un dels monuments més importants d'Àustria i de l'Europa Central, essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Palau de Schönbrunn
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Palestina
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Regne d'Hongria
Rodolf d'Àustria
Rodolf d'Àustria, príncep hereu d'Àustria (Palau de Laxenburg 1858 - Mayerling 1889).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Rodolf d'Àustria
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Sarajevo
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Segona Guerra Mundial
Sofia Chotek von Chotkowa
'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Sofia Chotek von Chotkowa
Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
La princesa Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria. Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria (Múnic 1805 - Viena 1872).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і The New York Times
Vaduz
Vaduz és la capital del principat de Liechtenstein.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Vaduz
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Venècia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і Viena
1833
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1833
1856
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1856
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1862
1863
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1863
1865
Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1865
1868
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1868
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1871
1873
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1873
1876
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1876
1878
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1878
1896
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1896
1902
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1902
1903
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1903
1906
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1906
1909
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1909
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1915
1961
;Països Catalans.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 1961
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Carles Lluís Josep Maria d'Àustria і 30 de juliol