Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Abat, Ablegat, Arquebisbat de Lió, Arquebisbe, Arxiprestat, Birreta, Bisbe, Cambra apostòlica, Canonge, Capell romà, Cardenal, Carles I de Valois, Casc (heràldica), Cimera (heràldica), Col·legi Cardenalici, Concili de Lió I, Concili Vaticà II, Consistori papal, Corona (ornament), Croada contra la Corona d'Aragó, Diaca, Escut d'armes, Església Catòlica Romana, Girona, Innocenci IV, Jerarquia de l'Església Catòlica, Joan XXIII, L'Osservatore Romano, Llatí, Llista de reis d'Aragó, Mitra, Noblesa, Papa, Patriarca, Pius X, Prelat, Prelat d'Honor de Sa Santedat, Prelatura, Prevere, Primats, Prior, Raymond Leo Burke, Sacerdot, Solideu, Timbre, Vicari (eclesiàstic).
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Capel і Abat · Veure més »
Ablegat
Lablegat era antigament el delegat d'un legat pontifici o del seu vicari.
Nou!!: Capel і Ablegat · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Capel і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Capel і Arquebisbe · Veure més »
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Nou!!: Capel і Arxiprestat · Veure més »
Birreta
La birreta és un birret, capell quadrangular de seda acabat amb una borla del mateix color que fan servir els clergues catòlics.
Nou!!: Capel і Birreta · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Capel і Bisbe · Veure més »
Cambra apostòlica
Pavelló pontifici La Cambra apostòlica és una institució del Vaticà encarregada des del segle XI de l'administració financera i que es va convertir el segle XIX en un tribunal per a l'Estat pontifici.
Nou!!: Capel і Cambra apostòlica · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Capel і Canonge · Veure més »
Capell romà
Clergue portant el ''Capell Romà'' Un ''Saturno'' d'arquebisbe El capell romà o saturno (perquè la seva aparença recorda el planeta anellat Saturn) és un barret amb ala ample circular i copa arrodonida, portada a l'exterior en alguns països pel clergat catòlic, quan vesteix amb la sotana.
Nou!!: Capel і Capell romà · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Capel і Cardenal · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: Capel і Carles I de Valois · Veure més »
Casc (heràldica)
El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.
Nou!!: Capel і Casc (heràldica) · Veure més »
Cimera (heràldica)
Cimera del rei d'Aragó La cimera era un ornament situat al cim de l'elm dels cavallers.
Nou!!: Capel і Cimera (heràldica) · Veure més »
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Nou!!: Capel і Col·legi Cardenalici · Veure més »
Concili de Lió I
El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.
Nou!!: Capel і Concili de Lió I · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Capel і Concili Vaticà II · Veure més »
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Nou!!: Capel і Consistori papal · Veure més »
Corona (ornament)
Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.
Nou!!: Capel і Corona (ornament) · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Capel і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Capel і Diaca · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Capel і Escut d'armes · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Capel і Església Catòlica Romana · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Capel і Girona · Veure més »
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Nou!!: Capel і Innocenci IV · Veure més »
Jerarquia de l'Església Catòlica
El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.
Nou!!: Capel і Jerarquia de l'Església Catòlica · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Capel і Joan XXIII · Veure més »
L'Osservatore Romano
LOsservatore Romano ("Observador Romà", en català) és el periòdic nacional de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Capel і L'Osservatore Romano · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Capel і Llatí · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Capel і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Capel і Mitra · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Capel і Noblesa · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Capel і Papa · Veure més »
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Nou!!: Capel і Patriarca · Veure més »
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Nou!!: Capel і Pius X · Veure més »
Prelat
Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.
Nou!!: Capel і Prelat · Veure més »
Prelat d'Honor de Sa Santedat
Base per a l'escut d'un prelat domèstic segons el Reglament tècnic heràldic emanat amb el RD 7 de juny de 1943 n. 652 Hàbit coral del Prelat d'honor de Sa Santedat Prelat d'Honor de Sa Santedat, abans conegut com a prelat domèstic de Sa Santedat, és un títol honorífic que se li dona per una concessió especial de la Santa Seu als preveres.
Nou!!: Capel і Prelat d'Honor de Sa Santedat · Veure més »
Prelatura
Una prelatura és una part de l'Església Catòlica composta per fidels amb un prelat al capdavant, de la mateixa manera que un bisbe està al capdavant d'una diòcesi.
Nou!!: Capel і Prelatura · Veure més »
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Nou!!: Capel і Prevere · Veure més »
Primats
Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.
Nou!!: Capel і Primats · Veure més »
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Nou!!: Capel і Prior · Veure més »
Raymond Leo Burke
Raymond Leo Burke (Richland Center, Wisconsin, 30 de juny de 1948) és un cardenal estatunidenc de l'Església catòlica i del 2008 al 2014 Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.
Nou!!: Capel і Raymond Leo Burke · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Capel і Sacerdot · Veure més »
Solideu
Joan Pau II amb solideu. El solideu (del lat. soli Deo (sublatus), ‘(tret) només davant Déu’) és un casquet de seda que porten el papa, els bisbes i alguns eclesiàstics per cobrir-se el cap.
Nou!!: Capel і Solideu · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Capel і Timbre · Veure més »
Vicari (eclesiàstic)
Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.
Nou!!: Capel і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »
