Taula de continguts
59 les relacions: Anglaterra, Ascensor naval de Strépy-Thieu, Bèlgica, Canal Brussel·les-Charleroi, Canal Nimy-Blaton-Péronnes, Charleroi, Classificació CEMT, Comtat d'Hainaut, Conferència europea dels ministres de transport, Edwin Clark, Escalda, Haine, Havré, Houdeng-Goegnies, Jean-Pierre Gailliez, La Louvière, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Mons (Bèlgica), Mosa, Napoleó Bonaparte, Norma de Freycinet, Països Baixos austríacs, Pla inclinat, Resclosa, Segle XX, Seneffe, Seraing, Sofico, Strépy-Bracquegnies, Thieu, UNESCO, Valònia, Vies navegables de Bèlgica, 1774, 1800, 1810, 1826, 1879, 1881, 1883, 1888, 1917, 1947, 1954, 1957, 1962, 1978, 1982, 1993, 1994, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Canal del Centre і Anglaterra
Ascensor naval de Strépy-Thieu
L'ascensor de Strépy-ThieuVista frontal de l'ascensorL'ascensor naval de Strépy-Thieu (en francès l'ascenseur funiculaire de Strépy-Thieu) és un ascensor funicular electro-mecànic per a embarcacions al canal del Centre.
Veure Canal del Centre і Ascensor naval de Strépy-Thieu
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Canal del Centre і Bèlgica
Canal Brussel·les-Charleroi
El Canal Brussel·les-Charleroi és un canal de Bèlgica que enllaça Brussel·les amb Charleroi.
Veure Canal del Centre і Canal Brussel·les-Charleroi
Canal Nimy-Blaton-Péronnes
El Canal Nimy-Blaton-Péronnes és un canal de Bèlgica que enllaça el canal del Centre a Nimy amb l'Escalda a Péronnes-lez-Antoing.
Veure Canal del Centre і Canal Nimy-Blaton-Péronnes
Charleroi
Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Veure Canal del Centre і Charleroi
Classificació CEMT
La classificació europea de les vies navegables o classificació CEMT és una norma de classificació de les vies navigables (canals i rius) proposada el 1992 per a la Conferència europea dels ministres de transport o la CEMT, per a les vies a Europa occidental.
Veure Canal del Centre і Classificació CEMT
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Canal del Centre і Comtat d'Hainaut
Conferència europea dels ministres de transport
La Conferència europea dels ministres de transport o CEMT, en European Conference of Ministers of Transport (ECMT) és una organització intergovernamental que es va crear a Brussel·les el 17 d'octubre de 1953.
Veure Canal del Centre і Conferència europea dels ministres de transport
Edwin Clark
Edwin Clark (1814 - Marlow, Berkshire, 1894) era un enginyer hidràulic anglès.
Veure Canal del Centre і Edwin Clark
Escalda
L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).
Veure Canal del Centre і Escalda
Haine
L''''Haine''' a Havré LHaine (neerlandès Hene, alemany Henne) és un afluent de l'Escalda que neix a Anderlues i que desemboca a Condé-sur-l'Escaut a França.
Veure Canal del Centre і Haine
Havré
Havré, ruïnes del castell Havré és un antic municipi de Bèlgica, a la província d'Hainaut de la regió valona que el 1977 va integrar-se al comú de Mons.
Veure Canal del Centre і Havré
Houdeng-Goegnies
Houdeng-Goegnies és un antic municipi de Bèlgica, a la província d'Hainaut de la Regió valona que el 1977 va integrar-se a la ciutat de La Louvière.
Veure Canal del Centre і Houdeng-Goegnies
Jean-Pierre Gailliez
Jean-Pierre Gaillez és el fundador de la Compagnie du Canal du Centre que des del 1978 va començar la lluita per a protegir el patrimoni industrial del tram històric canal del Centre que va perdre el seu paper econòmic quan la drecera moderna va començar a construir-se.
Veure Canal del Centre і Jean-Pierre Gailliez
La Louvière
La Louvière (en való El Lovire) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Veure Canal del Centre і La Louvière
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Veure Canal del Centre і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Mons (Bèlgica)
Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.
Veure Canal del Centre і Mons (Bèlgica)
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Canal del Centre і Mosa
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Canal del Centre і Napoleó Bonaparte
Norma de Freycinet
La norma Freycinet (francès: gabarit Freycinet) és una norma que regeix les dimensions de les rescloses.
Veure Canal del Centre і Norma de Freycinet
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Veure Canal del Centre і Països Baixos austríacs
Pla inclinat
Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.
Veure Canal del Centre і Pla inclinat
Resclosa
resclosa al riu Neckar a Heidelberg a Alemanya Una resclosa és una obra hidràulica utilitzada per fer pujar i baixar vaixells, bot i altres embarcacions entre extensions d'aigua de diferents nivells en vies fluvials i canals navegables.
Veure Canal del Centre і Resclosa
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Canal del Centre і Segle XX
Seneffe
El parc de '''Seneffe'''Seneffe (en való Sinefe) és un municipi de Bèlgica a la província d'Hainaut, que forma part de la regió valona.
Veure Canal del Centre і Seneffe
Seraing
Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Veure Canal del Centre і Seraing
Sofico
El Grup Sofico, o “Imperi Sofico”, era un conjunt d'empreses espanyoles la fallida del qual en 1974 va constituir un dels grans escàndols del franquisme, en el qual es van veure implicats ministres, militars i altres alts càrrecs de l'època.
Veure Canal del Centre і Sofico
Strépy-Bracquegnies
Strépy-Bracquegnies (en való Sterpi-Bracgnere) és un antic municipi de Bèlgica a la província d'Hainaut que el 1977 va fusionar amb la ciutat de La Louvière.
Veure Canal del Centre і Strépy-Bracquegnies
Thieu
Thieu o en való Tî és un antic municipi de Bèlgica, a la província d'Hainaut de la Regió valona que el 1977 va integrar-se al municipi del Roeulx.
Veure Canal del Centre і Thieu
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Canal del Centre і UNESCO
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Canal del Centre і Valònia
Vies navegables de Bèlgica
Les vies navegables de Bèlgica són de dos tipus: canals i rius.
Veure Canal del Centre і Vies navegables de Bèlgica
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Canal del Centre і 1774
1800
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1800
1810
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1810
1826
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1826
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1879
1881
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1881
1883
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1883
1888
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1888
1917
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1917
1947
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1947
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Canal del Centre і 1954
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Canal del Centre і 1957
1962
;Països Catalans.
Veure Canal del Centre і 1962
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Canal del Centre і 1978
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Canal del Centre і 1982
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Canal del Centre і 1993
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Canal del Centre і 1994
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Canal del Centre і 1998
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Canal del Centre і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Canal del Centre і 2002
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Canal del Centre і 2006
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Canal del Centre і 24 de juny
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Canal del Centre і 30 d'agost
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Canal del Centre і 4 d'agost
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Canal del Centre і 5 de maig
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Canal del Centre і 9 de març