Taula de continguts
49 les relacions: Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Aproximant lateral alveolar, Aspiració (fonètica), Àrea lingüística mesoamericana, Boruca, Bribri, Cabécars, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant retroflexa, Consonant velar, Costa Rica, Fricativa alveolar sorda, Fricativa glotal sorda, Fricativa postalveolar sorda, Guatuso, Llengües txibtxa, Nasal velar sonora, Nasalització, Ngäbere, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva velar sorda, Província de Cartago, Punt d'articulació, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal quasitancada semiposterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal semitancada posterior no arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida.
- Llengües de Costa Rica
- Llengües txibtxa
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Veure Cabécar і Africada alveolar sorda
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Cabécar і Africada postalveolar sonora
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Cabécar і Africada postalveolar sorda
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Veure Cabécar і Aproximant lateral alveolar
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Cabécar і Aspiració (fonètica)
Àrea lingüística mesoamericana
Ubicació de Mesoamèrica al continent. Zones culturals mesoamericanes L'àrea lingüística mesoamericana és una àrea lingüística que abasta a diverses de les llengües indígenes que van ser i són parlades en l'àrea cultural denominada Mesoamèrica.
Veure Cabécar і Àrea lingüística mesoamericana
Boruca
El boruca (també conegut com a bronka, bronca o brúnkajk) és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels boruques, un dels pobles indígenes de Costa Rica.
Veure Cabécar і Boruca
Bribri
Distribució del bribri El Bribri és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels bribris a la regió de la Talamanca (Costa Rica), i a les muntanyes de la Província de Bocas del Toro a Panamà.
Veure Cabécar і Bribri
Cabécars
Els cabécars (Kabekwa, en cabécar) són una ètnia indígena de Costa Rica.
Veure Cabécar і Cabécars
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Cabécar і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Cabécar і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Cabécar і Consonant alveolar
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Cabécar і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Cabécar і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Cabécar і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Cabécar і Consonant glotal
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Cabécar і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Cabécar і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Cabécar і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Cabécar і Consonant palatal
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Cabécar і Consonant retroflexa
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Cabécar і Consonant velar
Costa Rica
Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Cabécar і Costa Rica
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Cabécar і Fricativa alveolar sorda
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Veure Cabécar і Fricativa glotal sorda
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Veure Cabécar і Fricativa postalveolar sorda
Guatuso
El guatuso o maléku jaíka és una llengua ameríndia de la família txibtxa, relacionada amb el rama parlat a Nicaragua, i parlada pels guatusos a la província d'Alajuela (Costa Rica).
Veure Cabécar і Guatuso
Llengües txibtxa
Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.
Veure Cabécar і Llengües txibtxa
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Veure Cabécar і Nasal velar sonora
Nasalització
La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Cabécar і Nasalització
Ngäbere
El ngäbere és una llengua ameríndia de la família txibtxa paralada pels guaymís.
Veure Cabécar і Ngäbere
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Cabécar і Oclusiva alveolar sonora
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Cabécar і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Cabécar і Oclusiva bilabial sonora
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Cabécar і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Cabécar і Oclusiva velar sorda
Província de Cartago
Cartago és la tercera de les 7 províncies de Costa Rica.
Veure Cabécar і Província de Cartago
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Cabécar і Punt d'articulació
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Cabécar і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Cabécar і Vocal central
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Veure Cabécar і Vocal mitjana
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Veure Cabécar і Vocal oberta anterior no arrodonida
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Cabécar і Vocal posterior
Vocal quasitancada semiposterior arrodonida
La vocal quasi tancada semiposterior arrodonida (en anglès:near-close near-back vowel onear-high near-back vowel) és un tipus de so vocàlic que es fa servir en aluns idiomes parlats.
Veure Cabécar і Vocal quasitancada semiposterior arrodonida
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Veure Cabécar і Vocal semitancada anterior no arrodonida
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Veure Cabécar і Vocal semitancada posterior arrodonida
Vocal semitancada posterior no arrodonida
La vocal semitancada és utilitzada en algunes llengües.
Veure Cabécar і Vocal semitancada posterior no arrodonida
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Veure Cabécar і Vocal tancada anterior no arrodonida
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Veure Cabécar і Vocal tancada posterior arrodonida
Vegeu també
Llengües de Costa Rica
- Boruca
- Bribri
- Cabécar
- Castellà
- Chorotega
- Corobicí
- Guatuso
- Llengües de Costa Rica
- Llengües vòtiques
- Teribe
- Voto (llengua)
Llengües txibtxa
- Arhuac
- Atanque
- Barí
- Boruca
- Bribri
- Buglere
- Cabécar
- Chimila
- Corobicí
- Damana
- Dorasque
- Duit
- Guatuso
- Huetar
- Kogui
- Llengües txibtxa
- Llengües vòtiques
- Llengua kuna
- Muisca
- Ngäbere
- Nutabe
- Paya
- Rama (llengua)
- Teribe
- Tunebo
- Voto (llengua)