Taula de continguts
32 les relacions: Andreu apòstol, Arquebisbat de Colònia, Batalla de Worringen, Bisbe, Conrad el Roig, Ducat d'Alta Lorena, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Lotaríngia, Enric I d'Alemanya, Església Catòlica Romana, Frederic I, Gerard de Toul, Hug el Gran (robertià), Hug I de França, Liutprand de Cremona, Lluís IV de França, Lotari I de França, Marcgravi, Martí de Tours, Matilde de Saxònia, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pantaleó de Nicomèdia, Pierre Riché, Rateri de Verona, Reims, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Soest, Teodoric I, Troyes, 11 d'octubre.
- Arquebisbes de Colònia
- Dinastia otoniana
- Ducs lorenesos
- Sants catòlics alemanys
- Sants morts al segle X
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Veure Brunó de Colònia і Andreu apòstol
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Brunó de Colònia і Arquebisbat de Colònia
Batalla de Worringen
La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.
Veure Brunó de Colònia і Batalla de Worringen
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Brunó de Colònia і Bisbe
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Veure Brunó de Colònia і Conrad el Roig
Ducat d'Alta Lorena
El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).
Veure Brunó de Colònia і Ducat d'Alta Lorena
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Veure Brunó de Colònia і Ducat de Baixa Lorena
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Veure Brunó de Colònia і Ducat de Lotaríngia
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Veure Brunó de Colònia і Enric I d'Alemanya
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Brunó de Colònia і Església Catòlica Romana
Frederic I
* Frederic I (patriarca) (901-922) a Aquileia.
Veure Brunó de Colònia і Frederic I
Gerard de Toul
Gerard de Toul (Colònia, Alemanya, 935 - Toul, Sacre Imperi, avui França, 994) fou un prevere alemany, bisbe de Toul en 963.
Veure Brunó de Colònia і Gerard de Toul
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Veure Brunó de Colònia і Hug el Gran (robertià)
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Veure Brunó de Colònia і Hug I de França
Liutprand de Cremona
Liutprand de Cremona, en llatí Liutprandus Cremonensis, (?, — ?, segle X) fou historiador dels llombards i bisbe de Cremona.
Veure Brunó de Colònia і Liutprand de Cremona
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Veure Brunó de Colònia і Lluís IV de França
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Veure Brunó de Colònia і Lotari I de França
Marcgravi
El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.
Veure Brunó de Colònia і Marcgravi
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Brunó de Colònia і Martí de Tours
Matilde de Saxònia
Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia.
Veure Brunó de Colònia і Matilde de Saxònia
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Brunó de Colònia і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Pantaleó de Nicomèdia
Pantaleó, Pantoleó o Panteleemó (en llatí Pantaleon o Pantoleon o Panteleemon, en grec antic) va ser un metge de Nicomèdia a Bitínia del.
Veure Brunó de Colònia і Pantaleó de Nicomèdia
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Veure Brunó de Colònia і Pierre Riché
Rateri de Verona
Rateri de Verona (en llatí Ratherius Veronensis) (nascut vers 890 als afores de Lieja i mort el 974 a Namur era un monje de l'abadia de Lobbes. Va ser bisbe de Verona, de Lieja i abat de l'abadia d'Aulne. Va ser un escriptor i polemista en llatí reconegut. Una part de la seva obra va ser conservada fins avui.
Veure Brunó de Colònia і Rateri de Verona
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Brunó de Colònia і Reims
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Brunó de Colònia і Rin
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Brunó de Colònia і Sacre Imperi Romanogermànic
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Brunó de Colònia і Saxònia
Soest
Soest és un municipi de la província d'Utrecht, al centre dels Països Baixos.
Veure Brunó de Colònia і Soest
Teodoric I
* Teodoric I de Tolosa, rei visigot de Tolosa del 418 al 451.
Veure Brunó de Colònia і Teodoric I
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Veure Brunó de Colònia і Troyes
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Brunó de Colònia і 11 d'octubre
Vegeu també
Arquebisbes de Colònia
- Brunó de Colònia
- Heribert de Colònia
- Hug l'Abat
- Joachim Meisner
- Joseph Höffner
- Rainer Maria Woelki
Dinastia otoniana
- Adelaida I, abadessa de Quedlinburg
- Brunó de Colònia
- Dinastia otoniana
- Edwiga de Saxònia
- Enric I d'Alemanya
- Enric I de Baviera
- Enric II de Baviera
- Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Gerberga de Saxònia
- Judith de Baviera (925-985)
- Liudolf de Suàbia
- Matilde de Saxònia
- Matilde, abadessa de Quedlinburg
- Otó I de Suàbia
- Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Otó II del Sacre Imperi
- Otó III del Sacre Imperi
- Santa Adelaida de Borgonya
Ducs lorenesos
- Antoni de Lorena
- Brunó de Colònia
- Carles II de Lorena
- Carles III de Lorena
- Carles IV de Lorena
- Carles V de Lorena
- Casa de les Ardenes
- Conrad el Roig
- Enric II de Lorena
- Estanislau I de Polònia
- Francesc I de Lorena
- Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Francesc II de Lorena
- Gebhard de Lotaríngia
- Gislebert de Lotaríngia
- Isabel de Lorena
- Joan II de Lorena
- Leopold I de Lorena
- Lotari I
- Mateu II de Lorena
- Nicolau I de Lorena
- Nicolau II de Lorena
- Nicolaua de Lorena
- Otó de Lotaríngia
- Renat I
- Renat II de Lorena
- Renyer I
- Violant d'Anjou
Sants catòlics alemanys
- Albert el Gran
- Anna Schäffer
- Aquilini de Milà
- Benó de Meissen
- Bru de Colònia
- Brunó de Colònia
- Cunegunda de Luxemburg
- Edith Stein
- Eduvigis d'Andechs
- Elisabet d'Hongria
- Emma de Gurk
- Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Ernest de Zwiefalten
- Fidel de Sigmaringen
- Frederic de Namur
- Gerard de Toul
- Gertrudis d'Helfta
- Heribert de Colònia
- Hermann Joseph de Steinfeld
- Hildegarda de Bingen
- Joan de Colònia
- Leopold III de Babenberg
- Liutberga
- Lleó IX
- Matilde de Hackeborn
- Meinhard de Holstein
- Norbert de Xanten
- Otó de Bamberg
- Raban Maur
- Santa Irmgardis
- Sinibald de Nuremberg
- Teodoric de Vestervig
- Ulric de Zell
- Willigis
- Wolfgang de Ratisbona
Sants morts al segle X
- Adalbert de Magdeburg
- Adalbert de Praga
- Adelelm de Burgos
- Alfric d'Abingdon
- Ansuri d'Ourense
- Basili el Jove
- Bernó de Borgonya
- Bovó de Voghera
- Brunó de Colònia
- Climent d'Ocrida
- Cunegunda de Luxemburg
- Dunstan
- Edgar el Pacífic
- Eduard el Màrtir
- Elies el Jove
- Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Fulcrà de Lodeva
- Gerard de Toul
- Guerau d'Orlhac
- Hermogi de Tui
- Joan Morosini
- Joan d'Ibèria
- Ludmila de Bohèmia
- Maiol de Cluny
- Matilde de Saxònia
- Miquel II d'Alexandria
- Naüm d'Ocrida
- Odó de Cluny
- Oda de Canterbury
- Olga de Kíiv
- Pelagi de Còrdova
- Pere Orsèol
- Radboud d'Utrecht
- Romuald de Ravenna
- Rossend de Celanova
- Santa Adelaida de Borgonya
- Senorina de Basto
- Simeó Metafrastes
- Tutiló de Sankt Gallen
- Ulric d'Augsburg
- Venceslau I, duc de Bohèmia
- Wiborada
- Wolfgang de Ratisbona
- Wulfhilda de Barking
També conegut com Brunon de Cologne, Brunó I de Colònia.