Taula de continguts
14 les relacions: Corona d'Aragó, Edat mitjana, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Elionor de Sicília, Ferran d'Antequera, Joan el Caçador, Joan I de Castella, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana de Valois, Maria de França, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, València, Violant de Bar.
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Bonanada і Corona d'Aragó
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Bonanada і Edat mitjana
Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.
Veure Bonanada і Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Veure Bonanada і Elionor de Sicília
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Bonanada і Ferran d'Antequera
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Bonanada і Joan el Caçador
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Veure Bonanada і Joan I de Castella
Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).
Veure Bonanada і Joana d'Aragó i de Navarra
Joana de Valois
* Joana de Valois (comtessa d'Hainaut) (1294-1352), filla de Carles I de Valois i de Margarida d'Anjou, casada amb Guillem I d'Hainaut.
Veure Bonanada і Joana de Valois
Maria de França
* Marie de France, poetessa medieval.
Veure Bonanada і Maria de França
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Bonanada і Pere el Cerimoniós
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Bonanada і Perpinyà
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Bonanada і València
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).