Obrir a Google MapsTaula de continguts
108 les relacions: Amèrica del Nord, Annuario Pontificio, Arlindo Gomes Furtado, Arquebisbat de Goa i Damão, Baptisme, Bisbat de Bissau, Bisbat de Mindelo, Bisbe (Església Catòlica), Brasil, Brava (Cap Verd), Butlla, Cap Verd, Cardenal, Carmelites, Catedral, Climent VII, Concordat, Congregació de l'Esperit Sant, Cristianisme, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Fogo, Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança, Guinea Portuguesa, Illes de Barlavento, Illes de Sotavent, Imperi Portuguès, Jaume el Menor, Llatí, Maio, Metropolità, Orde de Crist, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde dels Predicadors, Orde Trinitari, Parròquia eclesiàstica, Patriarcat de Lisboa, Portuguès, Praia, Ritu romà, Santa Seu, Santiago (Cap Verd), Seminari, Tercer Orde Regular de Sant Francesc, Tomar, 1462, 1473, ... Ampliar l'índex (58 més) »
- Bisbats erigits al segle XVI
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Amèrica del Nord
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Annuario Pontificio
Arlindo Gomes Furtado
Arlindo Gomes Furtado (nascut a Santa Catarina, el 4 d'octubre de 1949) és el bisbe de Santiago de Cap Verd des de 2009, i va ser el primer bisbe de Mindelo, entre 2004 i 2009.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Arlindo Gomes Furtado
Arquebisbat de Goa i Damão
Larquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Arquebisbat de Goa i Damão
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Baptisme
Bisbat de Bissau
El bisbat de Bissau (en llatí: Dioecesis Bissagensis) és una seu de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu, situada a l'estat africà de Guinea Bissau.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Bisbat de Bissau
Bisbat de Mindelo
El bisbat de Mindelo (portuguès: Diocese de Mindelo; llatí: Dioecesis Mindelensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Bisbat de Mindelo
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Bisbe (Església Catòlica)
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Brasil
Brava (Cap Verd)
Brava és un concelho (municipi) de Cap Verd.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Brava (Cap Verd)
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Butlla
Cap Verd
Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Cap Verd
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Cardenal
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Carmelites
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Catedral
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Climent VII
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Concordat
Congregació de l'Esperit Sant
La Congregació de l'Esperit Sant i del Sagrat Cor de Maria, en llatí Congregatio Sancti Spiritus sub tutela Immaculati Cordis Beatissimae Virginis Mariae, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Congregació de l'Esperit Sant
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Cristianisme
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Diòcesi
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Església sufragània
Fogo
El volcà de Fogo és un enorme estratovolcà situat a l'illa de Fogo, una de les principals de l'arxipèlag de Cap Verd.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Fogo
Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança
L'Orde de Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança (en llatí: Ordo Frates Minorum Strictioris Observantiae Reformatorum) o Franciscans Reformats és una de les reformes observants de l'orde franciscà sorgides durant el al si dels Frares Menors Observants, amb la intenció de viure la regla franciscana amb el rigor original i més austeritat que l'orde observant.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança
Guinea Portuguesa
La Guinea Portuguesa fou un colònia portuguesa que va existir entre 1879 i 1951 quan va esdevenir formalment una província d'Ultramar si bé realment va seguir sent una colònia fins a la independència unilateral el 24 de setembre de 1973 finalment reconeguda per Portugal el 10 d'octubre de 1974.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Guinea Portuguesa
Illes de Barlavento
Les illes de Barlavento (sobrevent) un dels dos grups d'illes de l'arxipèlag de Cap Verd, localitzat a l'oceà Atlàntic enfront de la costa nord-occidental d'Àfrica.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Illes de Barlavento
Illes de Sotavent
Illes de Sotavent, a les Antilles. Leeward Islands, a les illes de Sobrevent. Illes de Sotavent és una denominació geogràfica imprecisa que s'utilitza en contraposició a illes de Sobrevent o del Vent.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Illes de Sotavent
Imperi Portuguès
Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història. L'Imperi Portuguès és el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles , i. Es va formar durant l'Era dels descobriments, durant la qual va ocupar un lloc predominant conjuntament amb l'Imperi Espanyol, sent una de les més poderoses potències de l'època.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Imperi Portuguès
Jaume el Menor
Jaume conegut com a Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Jaume el Menor
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Llatí
Maio
Maio és un concelho (municipi) de Cap Verd.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Maio
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Metropolità
Orde de Crist
LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Orde de Crist
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Orde de Frares Menors
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Orde de Sant Agustí
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Orde dels Predicadors
Orde Trinitari
LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Orde Trinitari
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Parròquia eclesiàstica
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Patriarcat de Lisboa
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Portuguès
Praia
Praia («platja», en portuguès) és la capital i la ciutat principal de Cap Verd, estat insular de l'oceà Atlàntic, a l'oest del Senegal.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Praia
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Ritu romà
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Santa Seu
Santiago (Cap Verd)
Santiago (en Crioll capverdià: Santiagu), amb una població d'aproximadament 250.000 habitants, és l'illa més gran de Sotavento, a Cap Verd.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Santiago (Cap Verd)
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Seminari
Tercer Orde Regular de Sant Francesc
El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Tercer Orde Regular de Sant Francesc
Tomar
Tomar és un municipi portuguès, situat al districte de Santarém, a la regió del Centre i a la subregió de Médio Tejo.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і Tomar
1462
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1462
1473
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1473
1514
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1514
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1516
1556
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1556
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1570
1571
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1571
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1572
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1587
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1594
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1608
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1610
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1611
1614
;Països catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1614
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1616
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1625
1646
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1646
1684
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1684
1687
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1687
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1705
1708
;Països catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1708
1719
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1719
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1721
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1736
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1738
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1741
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1742
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1747
1753
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1753
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1774
1779
;Països catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1779
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1783
1785
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1785
1798
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1798
1802
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1802
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1813
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1831
1847
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1847
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1848
1859
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1859
1860
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1861
1865
Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1865
1871
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1871
1883
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1883
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1884
1904
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1904
1909
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1910
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1935
1940
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1940
1941
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1941
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1955
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1956
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1957
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1975
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 1978
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 2003
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 2009
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Bisbat de Santiago de Cap Verd і 2014
Vegeu també
Bisbats erigits al segle XVI
- Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)
- Arquebisbat d'Arequipa
- Arquebisbat d'Asunción
- Arquebisbat de Bogotà
- Arquebisbat de Cebu
- Arquebisbat de Concepción
- Arquebisbat de Cusco
- Arquebisbat de Goa i Damão
- Arquebisbat de Guadalajara
- Arquebisbat de Guatemala
- Arquebisbat de Lanciano-Ortona
- Arquebisbat de Lima
- Arquebisbat de Luanda
- Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les
- Arquebisbat de Morelia
- Arquebisbat de Puebla de los Ángeles
- Arquebisbat de Quito
- Arquebisbat de San Salvador de Bahia
- Arquebisbat de Santiago de Cuba
- Arquebisbat de Santiago de Xile
- Arquebisbat de Santo Domingo
- Arquebisbat de Sucre
- Arquebisbat de Tegucigalpa
- Arquebisbat de Trujillo
- Arquebisbat de Valladolid
- Arquebisbat de Yucatán
- Arxidiòcesi de Mèxic
- Bisbat d'Albarrasí
- Bisbat d'Oria
- Bisbat d'Oriola-Alacant
- Bisbat de Cochin
- Bisbat de Crema
- Bisbat de Fossano
- Bisbat de Macao
- Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
- Bisbat de Pescia
- Bisbat de Roermond
- Bisbat de Saluzzo
- Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto
- Bisbat de San Cristóbal de las Casas
- Bisbat de Santiago de Cap Verd
- Bisbat de Solsona
- Bisbat de Terol i Albarrasí
- Bisbat de Vigevano
- Diòcesi de São Tomé i Príncipe
- Diòcesi de l'Alguer-Bosa