Taula de continguts
86 les relacions: Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Friburg, Arquebisbat de Magúncia, Baden-Württemberg, Bisbat d'Augsburg, Bisbat de Basilea, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Chur, Butlla, Constança, Església Catòlica Romana, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gran Ducat de Baden, Llatí, Mark Sittich von Hohenems, Pius VII, Província eclesiàstica, Ritu romà, Sacre Imperi Romanogermànic, Suïssa, Vindonissa, Vorarlberg, 1022, 1047, 1092, 1110, 1112, 1127, 1166, 1190, 1233, 1248, 1274, 1293, 1334, 1356, 1406, 1407, 1410, 1434, 1436, 1462, 1463, 1466, 1474, 1479, 1480, 1491, 1496, ... Ampliar l'índex (36 més) »
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Veure Bisbat de Constança і Arquebisbat d'Olomouc
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Constança і Arquebisbat de Besançon
Arquebisbat de Friburg
Larquebisbat de Friburg —Erzbistum Freiburg; Archidioecesis Friburgensis — és un bisbat metropolità de l'Església catòlica.
Veure Bisbat de Constança і Arquebisbat de Friburg
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Veure Bisbat de Constança і Arquebisbat de Magúncia
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Veure Bisbat de Constança і Baden-Württemberg
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Veure Bisbat de Constança і Bisbat d'Augsburg
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Veure Bisbat de Constança і Bisbat de Basilea
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bisbat de Constança і Bisbat de Bozen-Brixen
Bisbat de Chur
El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira.
Veure Bisbat de Constança і Bisbat de Chur
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat de Constança і Butlla
Constança
* Toponímia.
Veure Bisbat de Constança і Constança
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Bisbat de Constança і Església Catòlica Romana
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Bisbat de Constança і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Gran Ducat de Baden
El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.
Veure Bisbat de Constança і Gran Ducat de Baden
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Constança і Llatí
Mark Sittich von Hohenems
Mark Sittich von Hohenems, o Marcus Sitticus Altemps (Hohenems, avui a Àustria, llavors al Sacre Imperi Romanogermànic, 1533 - Roma, 15 de febrer de 1595) va ser un cardenal alemany del.
Veure Bisbat de Constança і Mark Sittich von Hohenems
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Constança і Pius VII
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Bisbat de Constança і Província eclesiàstica
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Constança і Ritu romà
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Bisbat de Constança і Sacre Imperi Romanogermànic
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Bisbat de Constança і Suïssa
Vindonissa
Vindonissa era una ciutat de Rècia esmentada per Tàcit.
Veure Bisbat de Constança і Vindonissa
Vorarlberg
Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.
Veure Bisbat de Constança і Vorarlberg
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Constança і 1022
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1047
1092
Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1092
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1110
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Constança і 1112
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1127
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1166
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1190
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1233
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1248
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1274
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1293
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1334
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1356
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1406
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1407
1410
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1410
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1434
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1436
1462
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1462
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 1463
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1466
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1474
1479
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1479
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1480
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1491
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Veure Bisbat de Constança і 1496
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Bisbat de Constança і 1527
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1530
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1561
1589
122x122px.
Veure Bisbat de Constança і 1589
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1600
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Bisbat de Constança і 1626
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1627
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1628
1646
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1646
1689
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1689
1704
miniatura.
Veure Bisbat de Constança і 1704
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1705
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1737
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1743
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1744
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Constança і 1750
1751
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1751
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 1769
1775
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1775
1800
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1800
1821
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 1821
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Bisbat de Constança і 517
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 549
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 603
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Constança і 632
676
El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 676
708
El 708 (DCCVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 708
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 739
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 748
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 760
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 811
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 839
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 873
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 875
891
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Constança і 891
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Constança і 980
També conegut com Bisbe de Constança, Diòcesi de Constança.