Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Bisbat d'Ocier

Índex Bisbat d'Ocier

L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ocier (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Taula de continguts

  1. 102 les relacions: Alà dei Sardi, Anela, Annuario Pontificio, Antíoc de Sulcis, Antonio Cano, Ardara, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Malta, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sàsser, Benetutti, Berchidda, Bisbat de Crema, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbe, Bono (Sardenya), Bottidda, Buddusò, Bultei, Burgos (Sardenya), Butlla, Catedral, Catolicisme, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Congregació del Santíssim Redemptor, Diòcesi, Diòcesi de Canàries, Diòcesi de Guadix, Diòcesi de l'Alguer-Bosa, Església sufragània, Esporlatu, Illorai, Italià, Ittireddu, Juli II, Llatí, Monti, Municipi, Nughedu San Nicolò, Nule, Ocier, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Oschiri, Osidda, Padru, Papa, Parròquia eclesiàstica, ... Ampliar l'índex (52 més) »

Alà dei Sardi

Alà dei Sardi (sard Alà, gal·lurès Alà) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Alà dei Sardi

Anela

Anela (en sard, Anela) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Anela

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Veure Bisbat d'Ocier і Annuario Pontificio

Antíoc de Sulcis

Antíoc de Sulcis o Ἀντίοχος (Galàcia o Capadòcia, 95 - Sardenya, 127) fou un metge grec, exiliat a Sardenya i mort com a màrtir per la seva fe cristiana.

Veure Bisbat d'Ocier і Antíoc de Sulcis

Antonio Cano

Antonio Cano (Llorca, (Múrcia), 1811 - Madrid, 1897) guitarrista i compositor espanyol.

Veure Bisbat d'Ocier і Antonio Cano

Ardara

Ardara (en sard, Aldara) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Ardara

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure Bisbat d'Ocier і Arquebisbat d'Oristany

Arquebisbat de Malta

cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta Larquebisbat de Malta és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta. Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.

Veure Bisbat d'Ocier і Arquebisbat de Malta

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Bisbat d'Ocier і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure Bisbat d'Ocier і Arquebisbat de Sàsser

Benetutti

Benetutti (en sard, Benetuti) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Benetutti

Berchidda

Berchidda (sard Belchidda, gal·lurès Bilchidda) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Berchidda

Bisbat de Crema

El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Bisbat d'Ocier і Bisbat de Crema

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure Bisbat d'Ocier і Bisbat de Tempio-Ampurias

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Veure Bisbat d'Ocier і Bisbe

Bono (Sardenya)

Bono (en sard, Bono) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Bono (Sardenya)

Bottidda

Bottidda (en sard, Bottidda) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Bottidda

Buddusò

Buddusò (sard Uddusò, gal·lurès Buddusò) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Buddusò

Bultei

Bultei (en sard, Burtei) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Bultei

Burgos (Sardenya)

Burgos (en sard, Su Burgu) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Burgos (Sardenya)

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Bisbat d'Ocier і Butlla

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Veure Bisbat d'Ocier і Catedral

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Bisbat d'Ocier і Catolicisme

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P.

Veure Bisbat d'Ocier і Clergues Regulars de les Escoles Pies

Congregació del Santíssim Redemptor

La Congregació del Santíssim Redemptor (en llatí, Congregatio Sanctissimi Redemptoris), coneguda com a congregació dels Missioners Redemptoristes és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.

Veure Bisbat d'Ocier і Congregació del Santíssim Redemptor

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Veure Bisbat d'Ocier і Diòcesi

Diòcesi de Canàries

La Diòcesi de Canàries (també coneguda com a Diocesis Canariensis o Diocesis Canariense-Rubicense) és una diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana que cobreix la província de Las Palmas (en Espanya), abastant les illes de Gran Canària, Fuerteventura, Lanzarote i La Graciosa.

Veure Bisbat d'Ocier і Diòcesi de Canàries

Diòcesi de Guadix

La diòcesi de Guadix (en llatí: Dioecesis Guadicensis) és una seu episcopal dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Andalusia.

Veure Bisbat d'Ocier і Diòcesi de Guadix

Diòcesi de l'Alguer-Bosa

Catedral de l'Alguer. Cocatedral de Bosa. La diòcesi de l'Alguer-Bosa és una divisió de l'Església Catòlica a l'illa de Sardenya, sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser, que comprèn la ciutat de l'Alguer i territoris de les províncies de Sàsser, Oristany i Nuoro.

Veure Bisbat d'Ocier і Diòcesi de l'Alguer-Bosa

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Veure Bisbat d'Ocier і Església sufragània

Esporlatu

Esporlatu (en sard, Isporlatu) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Esporlatu

Illorai

Illorai (en sard, Illorai) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Illorai

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Bisbat d'Ocier і Italià

Ittireddu

Ittireddu (en sard, Ittireddu) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Ittireddu

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Veure Bisbat d'Ocier і Juli II

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Bisbat d'Ocier і Llatí

Monti

Monti (gal·lurès Monti) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Monti

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Veure Bisbat d'Ocier і Municipi

Nughedu San Nicolò

Nughedu San Nicolò (en sard, Nughedu Santu Nigola) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Nughedu San Nicolò

Nule

Nule (en sard, Nule) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Nule

Ocier

Ocier (en sard Othieri, en italià Ozieri) o és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Ocier

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.

Veure Bisbat d'Ocier і Orde de Frares Menors

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Veure Bisbat d'Ocier і Orde de Sant Agustí

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Veure Bisbat d'Ocier і Orde dels Frares Menors Caputxins

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Bisbat d'Ocier і Orde dels Predicadors

Oschiri

Oschiri (gal·lurès Òscari, sard Oscheri) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Oschiri

Osidda

Osidda (en sard, Osidde) és un municipi italià, dins de la província de Nuoro.

Veure Bisbat d'Ocier і Osidda

Padru

Padru (gal·lurès Patru, sard Padru) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Padru

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Bisbat d'Ocier і Papa

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Veure Bisbat d'Ocier і Parròquia eclesiàstica

Patada

Patada o Pattada és un municipi italià, dins de la província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Patada

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Veure Bisbat d'Ocier і Pius VII

Província de Nuoro

La província de Nùgoro és una província que forma part de la regió de Sardenya dins Itàlia.

Veure Bisbat d'Ocier і Província de Nuoro

Província de Sàsser

La província de Sàsser (en italià provincia di Sassari i en sard provìntzia de Tàtari) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.

Veure Bisbat d'Ocier і Província de Sàsser

Regió eclesiàstica Sardenya

Situació de Sardenya a Itàlia La regió eclesiàstica Sardenya és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Bisbat d'Ocier і Regió eclesiàstica Sardenya

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Veure Bisbat d'Ocier і Ritu romà

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Bisbat d'Ocier і Sardenya

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Veure Bisbat d'Ocier і Segle XV

Tula (Sardenya)

Tula (en sard, Tula) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.

Veure Bisbat d'Ocier і Tula (Sardenya)

1082

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1082

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Veure Bisbat d'Ocier і 1102

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Bisbat d'Ocier і 1116

1139

El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Bisbat d'Ocier і 1139

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Bisbat d'Ocier і 1152

1170

Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1170

1237

El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Bisbat d'Ocier і 1237

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Veure Bisbat d'Ocier і 1262

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Bisbat d'Ocier і 1341

1348

s.

Veure Bisbat d'Ocier і 1348

1349

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1349

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Bisbat d'Ocier і 1412

1413

; Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1413

1421

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1421

1436

Països Catalans Resta del món.

Veure Bisbat d'Ocier і 1436

1448

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1448

1466

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Bisbat d'Ocier і 1466

1485

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1485

1486

Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1486

1490

Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1490

1503

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1503

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure Bisbat d'Ocier і 1803

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Bisbat d'Ocier і 1804

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Bisbat d'Ocier і 1819

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Bisbat d'Ocier і 1831

1834

;Països catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1834

1847

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1847

1871

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1871

1896

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1896

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure Bisbat d'Ocier і 1914

1915

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1915

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Bisbat d'Ocier і 1918

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Veure Bisbat d'Ocier і 1919

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Bisbat d'Ocier і 1933

1934

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1934

1938

;Països Catalans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1938

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Bisbat d'Ocier і 1939

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Veure Bisbat d'Ocier і 1975

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Bisbat d'Ocier і 1978

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Bisbat d'Ocier і 1997

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Bisbat d'Ocier і 2006

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure Bisbat d'Ocier і 2010

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure Bisbat d'Ocier і 2012

També conegut com Bisbat d'Ozieri.

, Patada, Pius VII, Província de Nuoro, Província de Sàsser, Regió eclesiàstica Sardenya, Ritu romà, Sardenya, Segle XV, Tula (Sardenya), 1082, 1102, 1116, 1139, 1152, 1170, 1237, 1262, 1341, 1348, 1349, 1412, 1413, 1421, 1436, 1448, 1466, 1485, 1486, 1490, 1503, 1803, 1804, 1819, 1831, 1834, 1847, 1871, 1896, 1914, 1915, 1918, 1919, 1933, 1934, 1938, 1939, 1975, 1978, 1997, 2006, 2010, 2012.