Taula de continguts
19 les relacions: Apahuní, Armeni, Beznunik, Església Apostòlica Armènia, Faust de Bizanci, Guerres romano-perses, Haik, Hàikides, Khosrov II d'Armènia, Lapidació, Llac Van, Manavazian, Moisès de Khoren, Nakharar, Orduniq, Regne d'Armènia (antiguitat), Reixtuní, Taron, Urartià.
Apahuní
Els Apahuní (en armeni Ապահունիներ) van ser una important família de nakharark d'Armènia que governaven la regió d'Apahunik a la vall alta del Arsànies, regió que més tard es va anomenar Tauruberan (Turuberan).
Veure Beznuní і Apahuní
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Beznuní і Armeni
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Veure Beznuní і Beznunik
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Veure Beznuní і Església Apostòlica Armènia
Faust de Bizanci
Faust de Bizanci (en armeni Փավստոս Բուզանդ, en llatí Faustus Byzantinus) va ser un historiador probablement nascut a Constantinoble al.
Veure Beznuní і Faust de Bizanci
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Beznuní і Guerres romano-perses
Haik
Haik (en armeni Հայկ) és el llegendari patriarca fundador del poble d'Armènia.
Veure Beznuní і Haik
Hàikides
Els hàikides o Haikazuní (en armeni Հայկազունիներ, Haikazuniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb el seu feu hereditari situat al districte de Harq o Arq, al Tauruberan.
Veure Beznuní і Hàikides
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Veure Beznuní і Khosrov II d'Armènia
Lapidació
Lapidació La lapidació és un mitjà d'execució arrelada des de l'antiguitat en la tradició jueva, consistent que els assistents llancin pedres contra el reu fins a matar-lo.
Veure Beznuní і Lapidació
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Beznuní і Llac Van
Manavazian
Els Manavazian o Manavaz (en armeni Մանավազյան) van ser una família de nakharark d'Armènia que va governar a Malazgird, una ciutat fortalesa també coneguda com a Manazkert o Manawazkert, a l'alta vall de l'Arsànies al nord dels dominis dels Bznuni i a l'est dels dominis dels Apahuni.
Veure Beznuní і Manavazian
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Veure Beznuní і Moisès de Khoren
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Beznuní і Nakharar
Orduniq
L Orduniq era la comarca occidental del districte de Bassèn a la província d'Airarat.
Veure Beznuní і Orduniq
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Beznuní і Regne d'Armènia (antiguitat)
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Veure Beznuní і Reixtuní
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Veure Beznuní і Taron
Urartià
Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.
Veure Beznuní і Urartià
També conegut com Bznuní, Bzuni.