Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Berejani

Índex Berejani

Berejani (Бережани; Бережаны; en; en Բերեժան) és una vila de l'óblast de Ternòpil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Berejani.

48 les relacions: Afluent, Armia Krajowa, Bohdan Khmelnitski, Campanya de Polònia, Cisleitània, Confederació de Polònia i Lituània, Cosacs, Dnièster, Drets de Magdeburg, Escacs, Exèrcit Roig, Galítsia, Govern General, Gran Mestre Internacional, Guerra poloneso-soviètica, Gueto, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Suec, Kíiv, Lviv, Magnat (alta noblesa), Pau de Riga, Primera Guerra Mundial, Primera partició de Polònia, Província de Ternòpil, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Riu, Segimon el Vell, Segle XVIII, Segona Guerra Mundial, Tercer Reich, Ternòpil, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vassil Ivantxuk, 1374, 1534, 1648, 1655, 1675, 1676, 1900, 1942, 1944, 1945, 1991.

Afluent

Barranc de Carrasquer, afluent del riu Isàvena Un afluent o tributari és un riu o torrent que aboca les seves aigües en un altre de més important.

Nou!!: Berejani і Afluent · Veure més »

Armia Krajowa

Desfilada de veterans de l'Armia Krajowa a Sanok, Polònia, l'11 de novembre de 2008. LArmia Krajowa (pronúncia AFI: ˈarmja kraˈjɔva), abreujat AK, o Exèrcit Nacional, va ser el moviment de resistència polonesa en la Segona Guerra Mundial dominant en la Polònia ocupada pels nazis.

Nou!!: Berejani і Armia Krajowa · Veure més »

Bohdan Khmelnitski

Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.

Nou!!: Berejani і Bohdan Khmelnitski · Veure més »

Campanya de Polònia

La invasió de Polònia (1 de setembre - 6 d'octubre de 1939), també coneguda com a campanya de setembre (polonès: Kampania wrześniowa), guerra defensiva de 1939 (polonès: Wojna obronna 1939 roku) i campanya de Polònia (alemany: Überfall auf Polen, Polenfeldzug), va ser un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Berejani і Campanya de Polònia · Veure més »

Cisleitània

Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Berejani і Cisleitània · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Berejani і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Nou!!: Berejani і Cosacs · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Berejani і Dnièster · Veure més »

Drets de Magdeburg

Els Drets de Magdeburg (en alemany: Magdeburger Recht) va ser un dels més coneguts sistemes de dret urbà.

Nou!!: Berejani і Drets de Magdeburg · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Berejani і Escacs · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Berejani і Exèrcit Roig · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Berejani і Galítsia · Veure més »

Govern General

Govern General, nom complet Govern General dels territoris polonesos ocupats - Generalgouvernement für die besetzten polnischen Gebiete - fou el nom donat per l'Alemanya nazi a l'autoritat que governà els territoris polonesos ocupats després de la invasió de les forces alemanyes (Wehrmacht) el 12 d'octubre de 1939 i que continuaren sota control alemany fins aproximadament el 18 de gener de 1945.

Nou!!: Berejani і Govern General · Veure més »

Gran Mestre Internacional

Títol de Gran Mestre atorgat al mexicà Carlos Torre el 1977. El títol de Gran Mestre Internacional, o, en la denominació més sovint usada, Gran Mestre és concedit als més forts jugadors d'escacs per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).

Nou!!: Berejani і Gran Mestre Internacional · Veure més »

Guerra poloneso-soviètica

La guerra poloneso-soviètica (febrer de 1919 – març de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rússia Soviètica i la Ucraïna Soviètica contra Polònia i la República Popular d'Ucraïna, quatre estats nascuts després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del Tractat de Versalles, volia recuperar territoris que havia perdut durant la Partició de Polònia a final del; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rússia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:Els historiadors russos i polonesos tendeixen a assignar la victòria als seus respectius països. Les avaluacions externes varien, la majoria entre assignar com a resultat una victòria de Polònia o bé no són concloents. Lenin en el seu informe secret de la 9a Conferència del Partit Bolxevic, el 20 de setembre de 1920, va qualificar el resultat de la guerra així: "En una paraula, una gegantina derrota sense precedents" (vegeu The Unknown Lenin, ed.

Nou!!: Berejani і Guerra poloneso-soviètica · Veure més »

Gueto

Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.

Nou!!: Berejani і Gueto · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Berejani і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Berejani і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Berejani і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Suec

L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.

Nou!!: Berejani і Imperi Suec · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Nou!!: Berejani і Kíiv · Veure més »

Lviv

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).

Nou!!: Berejani і Lviv · Veure més »

Magnat (alta noblesa)

XVII. El hetman Stefan Czarniecki empunya la bulava a la mà dreta. Les botes vermelles (''Buty karmazynowe'') són un senyal de riquesa. Magnat, designa un noble o un altre home d'una alta posició social, per naixement, riquesa o altres qualitats.

Nou!!: Berejani і Magnat (alta noblesa) · Veure més »

Pau de Riga

Segona pàgina del tractat, versió en polonès. particions (ombrejada). La pau de Riga (també coneguda com a tractat de Riga, polonès: Traktat Ryski) signat a Riga el 18 de març de 1921, entre Polònia, d'una banda, en un costat, i la RSFS De Rússia i la RSS d'Ucraïna per l'altra; amb aquest tractat es va donar per acabada la guerra poloneso-soviètica.

Nou!!: Berejani і Pau de Riga · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Berejani і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera partició de Polònia

Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772.

Nou!!: Berejani і Primera partició de Polònia · Veure més »

Província de Ternòpil

Vista panoràmica de la ciutat de Zalísxiki (Залі́щики), al riu Dnister. La Província de Ternòpil o Ternópil (ucraïnès: Терно́пільська óбласть, transcrit: Ternòpillska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Ternòpil’s’ka óblast’; transliterat: Ternopil’s’ka oblast’; nom informal: Терно́пільщина, transcrit: Ternòpillsxyna, transliterat: Ternopil’sxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.

Nou!!: Berejani і Província de Ternòpil · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Berejani і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

Riu

La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.

Nou!!: Berejani і Riu · Veure més »

Segimon el Vell

Medalló de '''Segimon I Jagelló el Vell''' Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (1506-1548).

Nou!!: Berejani і Segimon el Vell · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Berejani і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Berejani і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Berejani і Tercer Reich · Veure més »

Ternòpil

Ternòpil o Ternópil (Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.

Nou!!: Berejani і Ternòpil · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Berejani і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Berejani і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Vassil Ivantxuk

Vassil Mikhàilovitx Ivantxuk (en ucraïnès: Василь Михайлович Іванчук, Vassyl Mykhàilovytx Ivantxuk; vila de Kopýtxyntsi, 18 de març de 1969) és un jugador d'escacs ucraïnès que té el títol de Gran Mestre des de 1988.

Nou!!: Berejani і Vassil Ivantxuk · Veure més »

1374

;Països Catalans.

Nou!!: Berejani і 1374 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Berejani і 1534 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Berejani і 1648 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Berejani і 1655 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Berejani і 1675 · Veure més »

1676

Sense descripció.

Nou!!: Berejani і 1676 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Berejani і 1900 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Berejani і 1942 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Berejani і 1944 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Berejani і 1945 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Berejani і 1991 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Berejany, Brzeżany.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »