Taula de continguts
87 les relacions: Africada alveolar sorda, Al·lòfon, Aleksandr Lukaixenko, Alemany, Alfabet àrab, Alfabet łacinka, Alfabet belarús, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Apòstrof, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant mediopalatal sonora, Belarús, Branislau Taraixkièvitx, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Català, Català oriental, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant retroflexa, Consonant velar, Consonant vibrant, Edat mitjana, Fonema, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa glotal sonora, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Geminació, Gramàtica russa, Hrodna, ... Ampliar l'índex (37 més) »
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Veure Belarús (llengua) і Africada alveolar sorda
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Belarús (llengua) і Al·lòfon
Aleksandr Lukaixenko
Aliaksàndar Rihòravitx Lukaixenka, més conegut per la traducció del seu nom al rus, Aleksandr Grigórievitx Lukaixenko (Kopys, província de Vítsiebsk, 30 d'agost de 1954) és un polític belarús que n'ha sigut president des de l'establiment del càrrec el 20 de juliol de 1994.
Veure Belarús (llengua) і Aleksandr Lukaixenko
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Belarús (llengua) і Alemany
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Belarús (llengua) і Alfabet àrab
Alfabet łacinka
Llibre escrit en alfabet łacinka, publicat a Vílnius el 1911 L'alfabet łacinka AFI o alfabet llatí belarús és una variant de l'alfabet llatí que s'utilitza per escriure l'idioma belarús (biełarus, en łacinka).
Veure Belarús (llengua) і Alfabet łacinka
Alfabet belarús
Lalfabet belarús (en belarús: беларускі алфавіт) és l'alfabet de l'idioma belarús basat en l'alfabet ciríl·lic.
Veure Belarús (llengua) і Alfabet belarús
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Belarús (llengua) і Alfabet ciríl·lic
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Belarús (llengua) і Alfabet fonètic internacional
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Belarús (llengua) і Alfabet llatí
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Veure Belarús (llengua) і Apòstrof
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Aproximant labiovelar sonora
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Aproximant lateral alveolar
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Aproximant mediopalatal sonora
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Belarús (llengua) і Belarús
Branislau Taraixkièvitx
Branislau Adàmavitx Taraixkèvitx (Бранісла́ў Ада́мавіч Тарашке́віч, łacinka: Branisłaŭ Taraškievič, Бронислав Адамович Тарашкевич, Bronisław Adamowicz Taraszkiewicz; 20 de gener de 1892 - 29 de novembre de 1938) va ser una figura pública belarussa, polític i lingüista.
Veure Belarús (llengua) і Branislau Taraixkièvitx
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Veure Belarús (llengua) і Cas acusatiu
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Veure Belarús (llengua) і Cas datiu
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Veure Belarús (llengua) і Cas genitiu
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Veure Belarús (llengua) і Cas instrumental
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Veure Belarús (llengua) і Cas locatiu
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Veure Belarús (llengua) і Cas nominatiu
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Veure Belarús (llengua) і Cas vocatiu
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Belarús (llengua) і Català
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Veure Belarús (llengua) і Català oriental
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Belarús (llengua) і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Belarús (llengua) і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Belarús (llengua) і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Belarús (llengua) і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Belarús (llengua) і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Belarús (llengua) і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Belarús (llengua) і Consonant fricativa
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Belarús (llengua) і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Belarús (llengua) і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Belarús (llengua) і Consonant oclusiva
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Belarús (llengua) і Consonant retroflexa
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Belarús (llengua) і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Belarús (llengua) і Consonant vibrant
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Belarús (llengua) і Edat mitjana
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Belarús (llengua) і Fonema
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Fricativa alveolar sonora
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Fricativa alveolar sorda
Fricativa glotal sonora
La fricativa glotal sonora és un fonema que es representa com a en l'AFI.
Veure Belarús (llengua) і Fricativa glotal sonora
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Fricativa labiodental sonora
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Fricativa labiodental sorda
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Veure Belarús (llengua) і Fricativa velar sonora
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Belarús (llengua) і Fricativa velar sorda
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Veure Belarús (llengua) і Geminació
Gramàtica russa
La gramàtica russa comprèn.
Veure Belarús (llengua) і Gramàtica russa
Hrodna
La plaça Batori Hrodna (també Hóradnia o Haródnia) (en belarús Гродна, Горадня o Гародня; en rus Гродно, Grodno; en polonès Grodno; en lituà Gardinas; en alemany Garten) és una ciutat de Belarús.
Veure Belarús (llengua) і Hrodna
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Veure Belarús (llengua) і Intel·ligibilitat mútua
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Veure Belarús (llengua) і Lituà
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Belarús (llengua) і Llengües eslaves
Mahiliou
Mahiliou (transcripció del belarús: Магілёў) o Moguiliov (transliteració del rus: Могилёв), antigament transcrit com Moguilev, és una ciutat de la Belarús oriental, a 75 km de la frontera amb l'óblast de Smolensk, Rússia, i a 233 de la capital, Minsk.
Veure Belarús (llengua) і Mahiliou
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Veure Belarús (llengua) і Minsk
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Nasal alveolar sonora
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Nasal bilabial sonora
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Belarús (llengua) і Neerlandès
Neutralització (fonètica)
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).
Veure Belarús (llengua) і Neutralització (fonètica)
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Belarús (llengua) і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Belarús (llengua) і Oclusiva bilabial sonora
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva dental sonora
L'oclusiva dental sonora és un fonema que es transcriu com a a l'alfabet fonètic internacional, és a dir, igual que l'oclusiva alveolar sonora amb un signe diacrític de dentalització a sota.
Veure Belarús (llengua) і Oclusiva dental sonora
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Belarús (llengua) і Oclusiva velar sonora
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Belarús (llengua) і Oclusiva velar sorda
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Veure Belarús (llengua) і Palatalització
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Belarús (llengua) і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Belarús (llengua) і Polonès
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Belarús (llengua) і Rússia
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Belarús (llengua) і Rus
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Veure Belarús (llengua) і Rutè
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Veure Belarús (llengua) і Síl·laba
Taraškievica
Portada de la «Biełaruskaja gramatyka dla škoł» (''Gramàtica belarussa per a l'escola'') escrita per Branislau Taraixkièvitx, on es va fer la codificació de la ''Taraškievica'' (5ena edició, 1929) La taraškievica o ortografia clàssica belarussa (IPA / taraʂˈkʲɛvʲit͡sa /, transcrit taraixkièvitsaтарашкевіца, клясычны правапіс transcrit taraixkévitsa, kliassitxni pràvapis) és una variant de l'ortografia del belarús, basada en la norma literària de la moderna llengua belarussa, la primera normalització de la qual fou feta per Branislau Taraixkièvitx el 1918, i que fou d'ús oficial a Belarús fins a la reforma ortogràfica belarussa del 1933.
Veure Belarús (llengua) і Taraškievica
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Belarús (llengua) і Ucraïna
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Belarús (llengua) і Ucraïnès
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Veure Belarús (llengua) і Vílnius
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Vibrant alveolar
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Belarús (llengua) і Vocal
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Veure Belarús (llengua) і Vocal semioberta anterior no arrodonida
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Veure Belarús (llengua) і Vocal semioberta posterior arrodonida
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Vocal tancada anterior no arrodonida
Vocal tancada central no arrodonida
La vocal tancada central no arrodonida, també coneguda com a i barrada és un so de la parla que es representa en l'AFI.
Veure Belarús (llengua) і Vocal tancada central no arrodonida
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Veure Belarús (llengua) і Vocal tancada posterior arrodonida
Voivodat de Podlàquia
Podlàquia (en polonès Podlasie) és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.
Veure Belarús (llengua) і Voivodat de Podlàquia
Ў
Ў, ў (en cursiva Ў, ў) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en belarús.
Veure Belarús (llengua) і Ў
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Veure Belarús (llengua) і Г
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Belarús (llengua) і 1933
També conegut com Bielorrús, Bielorús, Idioma belarús, Idioma bielorús, Беларуская.