Taula de continguts
38 les relacions: Almogàver, Anatòlia, Batalla de Bafeus, Bòsfor, Beilicat dels karàsides, Cap (geografia), Cap de l'Artaqui, Cap de pont, Casa reial d'Aragó, Cavalleria, Cízic, Constantinoble, Corberan d'Alet, Deserció, Exploració, Filadelfia (Lídia), Francesc de Montcada, Galera, Gran arcont, Gran Companyia Catalana, Imperi Romà d'Orient, Infanteria, Istme, Jaume el Conqueridor, Maria de Bulgària, Marules, Massacre dels genovesos, Miquel IX Paleòleg, Novembre, Octubre, Oghuz, Ramon Muntaner, República de Gènova, Roger de Flor, Romans d'Orient, Senyera reial, 1302, 27 de juliol.
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Almogàver
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Anatòlia
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Batalla de Bafeus
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Bòsfor
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Beilicat dels karàsides
Cap (geografia)
Cap de Bona Esperança Un cap, punta o promontori és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Cap (geografia)
Cap de l'Artaqui
El Cap de l'Artaqui (en turc: Kapıdağ Yarımadası) (també anomenat península de Cízic, península de Kapu-Dagh, o Arctonès) és un gran cap de Turquia situat a Anatòlia i que vessa a la mar de Màrmara.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Cap de l'Artaqui
Cap de pont
Un cap de pont és un tros petit de terreny que una força armada aconsegueix d'ocupar a l'altra banda d'un riu, en territori enemic, des d'on pren embranzida i prepara el pas del gros de l'exèrcit.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Cap de pont
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Casa reial d'Aragó
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Cavalleria
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Cízic
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Constantinoble
Corberan d'Alet
Corberan d'Alet (?, Navarra – Tira, Anàtolia, 1304) (també Corberan Dalet, Corberan de Lehet o Corberan Delet) fou senescal de la Companyia Catalana d'Orient.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Corberan d'Alet
Deserció
La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Deserció
Exploració
L'explorador Kazimierz Nowak L'exploració és l'activitat de cercar o viatjar amb el propòsit de descobrir, ja siguin pobles o indrets desconeguts.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Exploració
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Filadelfia (Lídia)
Francesc de Montcada
Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Francesc de Montcada
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Galera
Gran arcont
El gran arcont (grec: μέγας ἄρχων, megas àrkhon) fou un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient durant els segles i. Apareix a les fonts per primera vegada com a traducció de títols estrangers, amb un significat assimilable al de «gran príncep».
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Gran arcont
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Gran Companyia Catalana
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Imperi Romà d'Orient
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Infanteria
Istme
Istme que connecta les parts nord i sud de l'illa Bruny, a Tasmània, Austràlia. Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Istme
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Jaume el Conqueridor
Maria de Bulgària
Maria de Bulgària (o Maria Assèn) era la filla del tsar Ivan III Assèn de Bulgària (destronat i exiliat a Constantinoble) i de la princesa romana d'Orient Irene Paleologina, germana de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Maria de Bulgària
Marules
Marules fou un militar romà d'Orient que, amb el títol de gran arcont, comandà les tropes romanes d'Orient formant brigada amb la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor durant la campanya militar contra els turcs d'Anatòlia.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Marules
Massacre dels genovesos
La Massacre dels genovesos és l'enfrontament armat que es produí el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colònia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Massacre dels genovesos
Miquel IX Paleòleg
Miquel IX Paleòleg (en grec:, Mikhaïl ho Paleologos) (17 d'abril del 1277 al 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrònic II Paleòleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria), i fou associat pel seu pare al tron el 1294.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Miquel IX Paleòleg
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Novembre
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Octubre
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Oghuz
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Ramon Muntaner
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і República de Gènova
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Roger de Flor
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Romans d'Orient
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і Senyera reial
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і 1302
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Batalla del cap de l'Artaqui і 27 de juliol
També conegut com Batalla del riu Cízic.