Taula de continguts
26 les relacions: Alamans, Ammià Marcel·lí, August (títol), Catafracta, Cèsar (títol), Clibanaris, Companyonia, Emperador romà, Estrasburg, Exèrcit romà tardà, Flavi Juli Constant, Francs, Gàl·lia, Gundomar, Imperi Romà, Julià l'Apòstata, Limes Germanicus, Llengües germàniques, Magnenci, Osprey Publishing, Oxford University Press, Pen and Sword Books, Presoner de guerra, Rin, Silvà (usurpador), Tribut.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Batalla d'Argentorat і Alamans
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Batalla d'Argentorat і Ammià Marcel·lí
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Veure Batalla d'Argentorat і August (títol)
Catafracta
Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.
Veure Batalla d'Argentorat і Catafracta
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Batalla d'Argentorat і Cèsar (títol)
Clibanaris
Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes.
Veure Batalla d'Argentorat і Clibanaris
Companyonia
La companyonia (llatí: comitatus) era una estructura d'amistat que obligava els reis germànics a governar consultant amb els seus guerrers.
Veure Batalla d'Argentorat і Companyonia
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Batalla d'Argentorat і Emperador romà
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Veure Batalla d'Argentorat і Estrasburg
Exèrcit romà tardà
tetrarques: L'emperador Dioclecià i els seus tres col·legues imperials. A l'esquerra, Dioclecià i Maximià, els dos ''Augusti'' (coemperadors), a la dreta, Galeri i Constanci I Clor, els dos ''Caesars'' (vicemperadors). Noteu l'ús dels mantells "panonios" de llana, normalment usats (no en combat) pels oficials de l'exèrcit tardà com a resultat de la influència dels oficials iliris i tracis.
Veure Batalla d'Argentorat і Exèrcit romà tardà
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Veure Batalla d'Argentorat і Flavi Juli Constant
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Batalla d'Argentorat і Francs
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Batalla d'Argentorat і Gàl·lia
Gundomar
Gnodomari (Chnodomarius) o Gondomari (Chondomarius), més conegut per Gundomar, fou rei dels alamans.
Veure Batalla d'Argentorat і Gundomar
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Batalla d'Argentorat і Imperi Romà
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Batalla d'Argentorat і Julià l'Apòstata
Limes Germanicus
El Limes Germanicus (en llatí, que es pot traduir com 'frontera germànica') era una important línia de frontera (limes) amb forts que separaven les províncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Romà i les tribus germàniques insubmises, des de l'any 83 fins al 260.
Veure Batalla d'Argentorat і Limes Germanicus
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Batalla d'Argentorat і Llengües germàniques
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Veure Batalla d'Argentorat і Magnenci
Osprey Publishing
Osprey Publishing és una empresa editorial britànica amb seu a Oxford especialitzada en història militar fundada el 1968.
Veure Batalla d'Argentorat і Osprey Publishing
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Batalla d'Argentorat і Oxford University Press
Pen and Sword Books
Pen and Sword Books, de vegades estilitzat com a Pen & Sword, és una editorial britànica especialitzada en la impressió i distribució de llibres de tapa dura i de butxaca sobre la història militar, militaria i altres àmbits molt concrets de no-ficció centrats en el Regne Unit.
Veure Batalla d'Argentorat і Pen and Sword Books
Presoner de guerra
Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.
Veure Batalla d'Argentorat і Presoner de guerra
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Batalla d'Argentorat і Rin
Silvà (usurpador)
Silvà (Silvanus) fou un general d'infanteria a la Gàl·lia que va usurpar el tron imperial.
Veure Batalla d'Argentorat і Silvà (usurpador)
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Veure Batalla d'Argentorat і Tribut
També conegut com Batalla d'Argentoratum, Batalla d'Estrasburg.