Obrir a Google MapsTaula de continguts
33 les relacions: Abd-Al·lah I de Jordània, Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, Alfabet àrab, An-Nazla al-Gharbiya, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cereal, Cisjordània, Dúnam, Governació de Tulkarem, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Hebron, Imperi Otomà, Israel, Jordània, Línia verda (Israel), Mandat britànic de Palestina, Mesquita, Municipi (Palestina), Mur de Cisjordània, Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestina, Palestine Exploration Fund, Refugiats palestins, Segona intifada, Tulkarem, Village Statistics, 1945, Waqf.
Abd-Al·lah I de Jordània
Abd-Al·lah ibn al-Hussayn o Abd-Al·lah I de Jordània (La Meca, 1882 - Jerusalem, 1951) fou emir de Transjordània (1921-1946) i després rei de Jordània (1946-1951).
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Abd-Al·lah I de Jordània
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient
Logo LAgència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) és una organització de les Nacions Unides que proporciona i atén el desenvolupament, l'educació, la salut, els serveis socials i l'ajuda d'emergència a més de quatre milions de refugiats palestins que viuen a Jordània, Líban i Síria, com així com a Cisjordània i la Franja de Gaza, sent-ne la principal organització compromesa.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Alfabet àrab
An-Nazla al-Gharbiya
An-Nazla al-Gharbiya és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 16 kilòmetres al nord de Tulkarem.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і An-Nazla al-Gharbiya
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Cens de Palestina de 1922
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Cens de Palestina de 1931
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Cereal
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Cisjordània
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Dúnam
Governació de Tulkarem
La governació de Tulkarem és una de les governacions (províncies) de l'Autoritat Nacional Palestina situada al nord-oest de Cisjordània.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Governació de Tulkarem
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Governacions de Palestina
Graella palestina
La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Graella palestina
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Guerra arabo-israeliana de 1948
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Guerra dels Sis Dies
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Hebron
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Imperi Otomà
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Israel
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Jordània
Línia verda (Israel)
La Línia Verda és la demarcació que es va establir en l'armistici àrab-israelià de 1949 celebrat entre Israel i els seus oponents (Síria, Jordània, i Egipte), en finalitzar la Guerra araboisraeliana de 1948.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Línia verda (Israel)
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Mandat britànic de Palestina
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Mesquita
Municipi (Palestina)
En els territoris administrats per l'Autoritat Nacional Palestina, un municipi és una unitat administrativa de govern local similar a una ciutat.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Municipi (Palestina)
Mur de Cisjordània
Traçat de la barrera, tal com fou establert el febrer de 2006. Prop de Jerusalem, juliol del 2005. Una mica abans de Betlem, desembre de 2007 A la sortida de Betlem - agost de 2005. Mur de separació a Jerusalem Est, vist des de la Ciutat Vella. Alçària de vuit metres, aïlla Jerusalem de Cisjordània.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Mur de Cisjordània
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Nàhiya
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Palestina
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Palestine Exploration Fund
Refugiats palestins
El terme refugiats palestins es refereix a la població d'exiliats d'origen palestí que va deixar les seves llars tradicionals després de la guerra araboisraeliana de 1948 i durant el procés del conflicte àrab-israelià. Els palestins que van quedar dins de l'Estat d'Israel i van adquirir la ciutadania són oficialment àrabs israelians.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Refugiats palestins
Segona intifada
La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Segona intifada
Tulkarem
Tulkarem o Tulkarm és una ciutat de Palestina al nord de les muntanyes de Samaria a la governació de Tulkarem al nord-oest de Cisjordània: limita amb els districtes israelians de Netanya i Haifa a l'oest, i de Nablus i Jenin a l'est.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Tulkarem
Village Statistics, 1945
Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Village Statistics, 1945
Waqf
En el dret islàmic, el waqf (de l'àrab, plural), també conegut al Magrib com habis (de l'àrab, plural), és una donació religiosa inalienable, generalment un edifici o terres ofertes per una persona a religiosos per a obres d'utilitat pública, caritativa o manteniment d'institucions religioses.
Veure Baqa ash-Sharqiyya і Waqf