Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Acadèmia Imperial de les Arts, Amsterdam, Autoretrat, Bessaràbia, Bucarest, Catalunya del Nord, Chișinău, Constructivisme (art), David Burliuk, Geòrgia, Grenoble, Henri Matisse, Icona, Impressionisme, Marc Chagall, Moldàvia, Natàlia Gontxarova, Natura morta, Pablo Picasso, Pierre-Auguste Renoir, Postimpressionisme, Rembrandt van Rijn, Romania, Sant Petersburg, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universitat de Grenoble-Alps, Vernet, Vladímir Maiakovski, 1 de maig, 16 de desembre, 1879, 1961.
Acadèmia Imperial de les Arts
Segona galeria antiga de l'acadèmia d'arts, 1836. L'Acadèmia Imperial de les Arts, Императорская Академия художеств Imperàtorskaia Akadémia khudójestv), popularment coneguda com a Acadèmia d'arts de Sant Petersburg, va ser fundada pel comte Ivan Xuvàlov amb el nom dAcadèmia de les tres arts més nobles l'any 1757. L'acadèmia es trobava al Palau Xuvàlov, que es troba al carrer Sadovaia, fins que l'any 1764 Catalina la Gran la reanomenà com Acadèmia Imperial de les Arts i comissionà al seu primer rector, Aleksandr Kokorínov per elegir una nova seu per a la institució. Foren necessaris 25 anys per construir l'edifici neoclàssic que hi ha davant del Palau d'Hivern, a la riba oposada del riu Nevà. De la sumptuosa decoració de les seues estances se n'encarregà Konstantín Ton. També dissenyà un moll amb grifs i esfinxs de 3000 anys d'antiguitat que haurien de ser portats des d'Egipte. Ivan Betskoi reorganitzà l'Acadèmia de forma que passà a ser de facto un gabinet governamental amb el qual poder regular la creació artística a l'Imperi Rus. L'Acadèmia impulsà amb força els principis del neoclassicisme enviant a l'Europa Occidental als seus alumnes més avançats perquè s'instruïssin en l'estil de l'art clàssic i renaixentista d'Itàlia i de França. L'acadèmia també disposava de la seua pròpia col·lecció d'obres d'art per al seu estudi i còpia. ''Les esfinxs i grifs al moll '' (1835). A mitjans del l'academicisme del personal docent, fortament influït per les doctrines de Dominique Ingres, foguèt desafiat per una generació més jove d'artistes russos que reivindicaven la seua llibertat per pintar temes realistes. Este moviment, conegut com a Peredvíjniki, en català Els (Pintors) Itinerants, amb Ivan Kramskoi com a líder, formalitzà públicament la seua ruptura amb l'Acadèmia en organitzar les seues pròpies exposicions de forma independent, cosa que feren a través de Rússia, de ciutat en ciutat. Així i tot, Ilià Repin, Mikhaïl Vrubel i alguns altres membres d'este grup seguiren considerant que la formació de l'acadèmia era la base indispensable per al desenvolupament de les capacitats artístiques. Després de la Revolució russa de 1917 l'Acadèmia sofrí una sèrie de transformacions. Passà a anomenar-se Acadèmia Russa de les Arts l'any 1933, llavors Acadèmia de les Arts de l'URSS l'any 1947, i finalment de nou Acadèmia Russa de les Arts l'any 1991. La seu de l'Acadèmia es troba a Moscou des de 1947. Ara l'històric edifici del Palau Xuvàlov alberga la universitat amb el llarg nom dInstitut acadèmic de Sant Petersburg de pintura, escultura i arquitectura Ilià Repin, però segueix sent apellada usualment Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg.
Nou!!: Auguste Baillayre і Acadèmia Imperial de les Arts · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Auguste Baillayre і Amsterdam · Veure més »
Autoretrat
Albrecht Dürer: '''''Autoretrat''''', 1498, oli, 52 x 41 cm. Museu del Prado Madrid. Un autoretrat és un retrat d'un artista, dibuixat, pintat, fotografiat o esculpit per ell mateix.
Nou!!: Auguste Baillayre і Autoretrat · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Auguste Baillayre і Bessaràbia · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Auguste Baillayre і Bucarest · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Auguste Baillayre і Catalunya del Nord · Veure més »
Chișinău
Chișinău (nom romanès, pronunciat i escrit Кишинэу en alfabet ciríl·lic moldau; en rus Кишинёв, Kixiniov) és la capital de la República de Moldàvia.
Nou!!: Auguste Baillayre і Chișinău · Veure més »
Constructivisme (art)
Cartell constructivista de Maiakowski El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917.
Nou!!: Auguste Baillayre і Constructivisme (art) · Veure més »
David Burliuk
, nom complet amb patronímic David Davídovitx Burliuk, en rus i ucraïnès Дави́д Дави́дович Бурлю́к, fou un il·lustrador, publicista i poeta rus i ucraïnès nacionalitzat estatunidenc, associat amb el futurisme rus.
Nou!!: Auguste Baillayre і David Burliuk · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Auguste Baillayre і Geòrgia · Veure més »
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Auguste Baillayre і Grenoble · Veure més »
Henri Matisse
Henri Matisse o Henri-Émile-Benoît Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 31 de desembre de 1869 - Niça, 3 de novembre de 1954) fou un pintor, escultor i dissenyador francès, que va destacar per un ús característic del color i per un dibuix fluid, brillant i original.
Nou!!: Auguste Baillayre і Henri Matisse · Veure més »
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Nou!!: Auguste Baillayre і Icona · Veure més »
Impressionisme
Impressió: sol naixent'', obra que donà nom al moviment impressionista. Limpressionisme és un moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme.
Nou!!: Auguste Baillayre і Impressionisme · Veure més »
Marc Chagall
Marc Chagall (en rus: Марк Захарович Шага́л; en belarús: Мойша Захаравіч Шагалаў Mojša Zacharavič Šahałaŭ) (Vítsiebsk, 7 de juliol de 1887 – Saint-Paul de Vence, 28 de març de 1985) va ser un pintor jueu-rus, nascut a Belarús, aleshores part de l'Imperi rus.
Nou!!: Auguste Baillayre і Marc Chagall · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Auguste Baillayre і Moldàvia · Veure més »
Natàlia Gontxarova
fou una prominent pintora russa del cubisme i del futurisme.
Nou!!: Auguste Baillayre і Natàlia Gontxarova · Veure més »
Natura morta
MNAC ''Natura morta'' de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.
Nou!!: Auguste Baillayre і Natura morta · Veure més »
Pablo Picasso
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.
Nou!!: Auguste Baillayre і Pablo Picasso · Veure més »
Pierre-Auguste Renoir
Pierre-Auguste Renoir, ca.1910 Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 25 de febrer de 1841 - 3 de desembre de 1919), és un dels més cèlebres pintors francesos.
Nou!!: Auguste Baillayre і Pierre-Auguste Renoir · Veure més »
Postimpressionisme
El postimpressionisme és el conjunt d'estils pictòrics de finals del i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.
Nou!!: Auguste Baillayre і Postimpressionisme · Veure més »
Rembrandt van Rijn
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.
Nou!!: Auguste Baillayre і Rembrandt van Rijn · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Auguste Baillayre і Romania · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Auguste Baillayre і Sant Petersburg · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Auguste Baillayre і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Universitat de Grenoble-Alps
La Universitat de Grenoble-Alps (Université Grenoble-Alpes) és una institució i universitat francès dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Grenoble, Isèra.
Nou!!: Auguste Baillayre і Universitat de Grenoble-Alps · Veure més »
Vernet
Vernet (en francès Vernet-les-Bains o) és una municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Auguste Baillayre і Vernet · Veure més »
Vladímir Maiakovski
Sepulcre del poeta al cementiri de Novodevichy (Moscou, setembre de 2019) Estàtua sobre la tomba de Maiakovski (Moscou, setembre de 2019), nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Maiakovski, Влади́мир Влади́мирович Маяко́вский, fou un poeta rus.
Nou!!: Auguste Baillayre і Vladímir Maiakovski · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Auguste Baillayre і 1 de maig · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Auguste Baillayre і 16 de desembre · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Auguste Baillayre і 1879 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Auguste Baillayre і 1961 · Veure més »
