Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Agdistis, Ametller, Anatòlia, Antiga Grècia, August, Aureli Capmany i Farrés, Barcelona, Bàrcino, Castració, Catalunya, Cíbele, Centelles, Cifosi, Cornellà del Terri, Corranda, Costumari Català, Déu, Deessa, Dionís, Dit petit, Equinocci, Escrot, Festa del Pi, Gallus (sacerdot), Hilària, Joan Amades i Gelats, L'Albi, Magraner, Mides I, Museu del Louvre, Natura, Osona, Palatí, Pàredre, Regne de Macedònia, Roma, Sangari, Santa Coloma de Centelles, Tars (Turquia), Torre dels Escipions, Vallclara, Viola (gènere), 1982, 1996, 2000, 25 de març, 30 de desembre.
Agdistis
Agdistis (en grec antic: Ἄγδιστις) era un déu menor, d'origen frigi que va formar part de la mitologia grega i la religió romana.
Nou!!: Atis (déu) і Agdistis · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Atis (déu) і Ametller · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Atis (déu) і Anatòlia · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Atis (déu) і Antiga Grècia · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Atis (déu) і August · Veure més »
Aureli Capmany i Farrés
fou un destacat folklorista de formació autodidàctica.
Nou!!: Atis (déu) і Aureli Capmany i Farrés · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Atis (déu) і Barcelona · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Atis (déu) і Bàrcino · Veure més »
Castració
Castració, en els animals domèstics o en els éssers humans, és qualsevol cirurgia destinada a retirar els òrgans sexuals, els testicles d'un mascle o els ovaris en les femelles.
Nou!!: Atis (déu) і Castració · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Atis (déu) і Catalunya · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Atis (déu) і Cíbele · Veure més »
Centelles
Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Atis (déu) і Centelles · Veure més »
Cifosi
La cifosi (del grec κύφος, "convex", i el sufix sis, que indica "estat, procés", en alguns casos anomenada gepa severa, és una malaltia caracteritzada perquè la columna vertebral es corba i parts perden bastant o tota la seva habilitat per a moure's cap a dintre. Això causa una inclinació en l'esquena, vista com una postura dolenta.
Nou!!: Atis (déu) і Cifosi · Veure més »
Cornellà del Terri
Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, anomenat fins al 1989 Cornellà de Terri.
Nou!!: Atis (déu) і Cornellà del Terri · Veure més »
Corranda
Una corranda (Catalunya, Rosselló inclòs) o corranta, ball de córrer (Vallespir), correnta (Andorra i Rosselló), correnda (Rosselló), remenadilla (Rosselló), cantarella, (Empordà i Rosselló), cobla (català occidental i País Valencià) o follia, és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs.
Nou!!: Atis (déu) і Corranda · Veure més »
Costumari Català
El Costumari Català és l'obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades.
Nou!!: Atis (déu) і Costumari Català · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Atis (déu) і Déu · Veure més »
Deessa
Afrodita és la deessa grega de la bellesa i l'amor. Una deessa o dea és un deïtat femenina en les religions politeistes. Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes.
Nou!!: Atis (déu) і Deessa · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Atis (déu) і Dionís · Veure més »
Dit petit
'''Dit petit''' o '''menovell''' El dit petit, menovell o menuell és normalment el dit més petit de la mà humana, oposat al polze i pròxim al dit anular.
Nou!!: Atis (déu) і Dit petit · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Atis (déu) і Equinocci · Veure més »
Escrot
L'escrot o sac escrotal és la bossa que cobreix i allotja als testicles fora de l'abdomen en els mamífers i en l'ésser humà.
Nou!!: Atis (déu) і Escrot · Veure més »
Festa del Pi
290x290px Galejadors a la plaça major de Centelles La Festa del Pi és una festa anual celebrada a Centelles (Osona) cada 30 de desembre.
Nou!!: Atis (déu) і Festa del Pi · Veure més »
Gallus (sacerdot)
Gran sacerdot de Cíbele, segle II dC Gallus (pl. Galli) era un sacerdot de Cíbele.
Nou!!: Atis (déu) і Gallus (sacerdot) · Veure més »
Hilària
Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.
Nou!!: Atis (déu) і Hilària · Veure més »
Joan Amades i Gelats
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català.
Nou!!: Atis (déu) і Joan Amades i Gelats · Veure més »
L'Albi
L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.
Nou!!: Atis (déu) і L'Albi · Veure més »
Magraner
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.
Nou!!: Atis (déu) і Magraner · Veure més »
Mides I
En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.
Nou!!: Atis (déu) і Mides I · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Atis (déu) і Museu del Louvre · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Atis (déu) і Natura · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Atis (déu) і Osona · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Atis (déu) і Palatí · Veure més »
Pàredre
Un pàredre o paredre (en părĕdros) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple.
Nou!!: Atis (déu) і Pàredre · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Atis (déu) і Regne de Macedònia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Atis (déu) і Roma · Veure més »
Sangari
En la mitologia grega, Sangari (en Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari».
Nou!!: Atis (déu) і Sangari · Veure més »
Santa Coloma de Centelles
Santa Coloma de Centelles és l'església parroquial del municipi de Centelles (Osona) i és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Nou!!: Atis (déu) і Santa Coloma de Centelles · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Atis (déu) і Tars (Turquia) · Veure més »
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.
Nou!!: Atis (déu) і Torre dels Escipions · Veure més »
Vallclara
Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Atis (déu) і Vallclara · Veure més »
Viola (gènere)
Les violes (Viola) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les violàcies.
Nou!!: Atis (déu) і Viola (gènere) · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Atis (déu) і 1982 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Atis (déu) і 1996 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Atis (déu) і 2000 · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atis (déu) і 25 de març · Veure més »
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atis (déu) і 30 de desembre · Veure més »
