Taula de continguts
15 les relacions: Acrea (filla d'Asterió), Argos, Ínac, Cefís (mitologia), Descripció de Grècia, Dionisíaques, Dioscòrides Pedaci, Divinitats fluvials (mitologia grega), Hera, Mitologia grega, Nonnos de Panòpolis, Ocèan, Pausànias (geògraf), Posidó, Tetis (filla de Gea).
Acrea (filla d'Asterió)
Acrea (en Ἀκραία) segons la mitologia grega, era una nàiade filla del déu-riu Asterió que juntament amb les seves germanes Eubea (Εὔβοια) i Prósimna (Προσύμνα) van ser les nodrisses de la deessa Hera.
Veure Asterió (déu) і Acrea (filla d'Asterió)
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Veure Asterió (déu) і Argos
Ínac
D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.
Veure Asterió (déu) і Ínac
Cefís (mitologia)
Segons la mitologia grega, Cefís (en Kēphisós) va ser una divinitat fluvial, fill d'Ocèan i Tetis.
Veure Asterió (déu) і Cefís (mitologia)
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Veure Asterió (déu) і Descripció de Grècia
Dionisíaques
Mosaic romà de Tusculum representant el combat entre Dionís i els indis (primera meitat del segle VI). Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká, també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká) de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.
Veure Asterió (déu) і Dionisíaques
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Veure Asterió (déu) і Dioscòrides Pedaci
Divinitats fluvials (mitologia grega)
En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.
Veure Asterió (déu) і Divinitats fluvials (mitologia grega)
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure Asterió (déu) і Hera
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Asterió (déu) і Mitologia grega
Nonnos de Panòpolis
Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos de Panòpolis (Nonnus; Nonnos) fou un poeta romà d'Orient nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del o començaments del.
Veure Asterió (déu) і Nonnos de Panòpolis
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Veure Asterió (déu) і Ocèan
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Veure Asterió (déu) і Pausànias (geògraf)
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Asterió (déu) і Posidó
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.